En el llibre hi ha una semblança d'Arnau de Vilanova i una valoració mèdica i teològica de l'opuscle. El llibre va ser presentat a la sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret, el dia 16 de juny.
Els presentadors foren Ramon Ma. Nogués catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia de la UAB, i la Dra. Maria Coromines Piulats, professora de ciències de la comunicació de la UAB i Vicepresidenta del IEC.
Com bé explica al pròleg, aquest tractat que presenta constitueix una anàlisi del fet de menjar carn durant una malaltia. Arnau en fa una anàlisi tant des del punt de vista mèdic com teològic. Aquesta temàtica ve a tomb amb una anècdota personal del Marcel Coromines: cap allà l'any 1950, va emmalaltir en l'internat de La Salle Bonanova de Barcelona, on els seus pares l'havien enviat des de Solsona perquè hi cursès el batxillerat. Els responsables de l'internat van avisar als seus pares perquè vinguessin a veure'l. La seva mare va baixar corrent de Solsona i quan va arribar a la infermeria i va trobar-lo incorporat al llit menjant un tros de carn, es va enfadar molt perquè va considerar que l'havien alarmada innecessàriament, ja que el Marcel podia menjar carn. I és que, en aquella època, els metges de Solsona, davant de qualsevol procés febril, el primer que prescrivien era un dejuni total, llevat d'aigua i d'alguns sucs. Amb aquesta anècdota veiem com, amb tot, la qüestió de la carn en les malalties ha estat una problemàtica recurrent durant segles, la qual s'ha valorat de diverses maneres, com diverses han sigut les dietes recomanades pels facultatius.
La publicació sintetitza la faceta religiosa i espiritual amb la vessant mèdica del Mestre Arnau de Vilanova incloent una obra arnaldiana Regimen Almarie, que exposa consells mèdics sobre l'alimentació i altres mesures higièniques per aplicar en temps de guerra, encara que són valides en diversos àmbits de la vida.
[h3]Perfil de Marcel Coromines i Balletbo[/h3]
Va néixer a Solsona l'any 1939, va cursar el batxillerat al Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l'any 1962. Obté el títol d'Especialista en Hematologia i Anàlisis Clíniques l'any 1965. L'any 1994 obté el títol de Doctor amb la tesi "Els Pallarès de Solsona (1450-1855)", amb la qualificació de cum laude. Aquesta tesi donà lloc al llibre del mateix títol, que fou premiat per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1995.
Exercí la seva tasca al Centre Cardiovascular Sant Jordi durant quaranta-dos anys, essent-ne el director els últims cinc anys. Va fer cursos de llatí amb Jaume de Puig i de paleogfrafia amb Mn. Josep Perarnau i actualment es dedica al grec, assessorat pel professor Jordi Cors i pel P. Ignasi Ricart (+), claretià. Va fer un estudi d'un miracle de Ramon Llull que va ésser acceptat per la "Congregació dels Sants" en la postulació per fer-lo Sant, que dirigeix el Dr. Ramis de Mallorca. Actualment col·labora amb Mn. Albert Viciano i Mn. Joaquim Blas en un llibre sobre els Pares de l'Església.
També ha traduït de l'anglès al castellà més de vint llibres de medicina de l'editorial Salvat.
