​«De Esu Carnium» ja a les llibreries de Solsona

El solsoní Marcel Coromines Balletbò hi fa una semblança del metge medieval Arnau de Vilanova i una valoració mèdica i teològica

Publicat el 06 de juliol de 2022 a les 22:44
Actualitzat el 07 de juliol de 2022 a les 11:47
De Esu Carnium és un llibre editat pel solsoní Dr. Marcel Coromines Balletbò, que consta de la traducció del llatí al català d'un opuscle que va escriure el famós metge del segle XIII, Arnau de Vilanova, on defensava els frares Cartoixans, titllats d'heretges perquè no donaven carn als monjos malalts.

En el llibre hi ha una semblança d'Arnau de Vilanova i una valoració mèdica i teològica de l'opuscle. El llibre va ser presentat a la sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret, el dia 16 de juny.

Els presentadors foren Ramon Ma. Nogués catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia de la UAB, i la Dra. Maria Coromines Piulats, professora de ciències de la comunicació de la UAB i Vicepresidenta del IEC.

Com bé explica al pròleg, aquest tractat que presenta constitueix una anàlisi del fet de menjar carn durant una malaltia. Arnau en fa una anàlisi tant des del punt de vista mèdic com teològic. Aquesta temàtica ve a tomb amb una anècdota personal del Marcel Coromines: cap allà l'any 1950, va emmalaltir en l'internat de La Salle Bonanova de Barcelona, on els seus pares l'havien enviat des de Solsona perquè hi cursès el batxillerat. Els responsables de l'internat van avisar als seus pares perquè vinguessin a veure'l. La seva mare va baixar corrent de Solsona i quan va arribar a la infermeria i va trobar-lo incorporat al llit menjant un tros de carn, es va enfadar molt perquè va considerar que l'havien alarmada innecessàriament, ja que el Marcel podia menjar carn. I és que, en aquella època, els metges de Solsona, davant de qualsevol procés febril, el primer que prescrivien era un dejuni total, llevat d'aigua i d'alguns sucs. Amb aquesta anècdota veiem com, amb tot, la qüestió de la carn en les malalties ha estat una problemàtica recurrent durant segles, la qual s'ha valorat de diverses maneres, com diverses han sigut les dietes recomanades pels facultatius.

La publicació sintetitza la faceta religiosa i espiritual amb la vessant mèdica del Mestre Arnau de Vilanova incloent una obra arnaldiana Regimen Almarie, que exposa consells mèdics sobre l'alimentació i altres mesures higièniques per aplicar en temps de guerra, encara que són valides en diversos àmbits de la vida.

[h3]Perfil de Marcel Coromines i Balletbo[/h3]
Va néixer a Solsona l'any 1939, va cursar el batxillerat al Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l'any 1962. Obté el títol d'Especialista en Hematologia i Anàlisis Clíniques l'any 1965. L'any 1994 obté el títol de Doctor amb la tesi "Els Pallarès de Solsona (1450-1855)", amb la qualificació de cum laude. Aquesta tesi donà lloc al llibre del mateix títol, que fou premiat per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1995.
Exercí la seva tasca al Centre Cardiovascular Sant Jordi durant quaranta-dos anys, essent-ne el director els últims cinc anys. Va fer cursos de llatí amb Jaume de Puig i de paleogfrafia amb Mn. Josep Perarnau i actualment es dedica al grec, assessorat pel professor Jordi Cors i pel P. Ignasi Ricart (+), claretià. Va fer un estudi d'un miracle de Ramon Llull que va ésser acceptat per la "Congregació dels Sants" en la postulació per fer-lo Sant, que dirigeix el Dr. Ramis de Mallorca. Actualment col·labora amb Mn. Albert Viciano i Mn. Joaquim Blas en un llibre sobre els Pares de l'Església.
 
Ha publicat entre altres, Els Pallarés de Solsona (1994), Els Coromines, tres homenots i un homenet de terra endins (2000), El Dr. Àngel Rierola Isern, un metge de la nostra terra (2005), L'impacte social d'un metge de poble de principis del segle XX. Agustí Solé Xarpell (1996), La nova edició de la Topografia Mèdica de Solsona de Josep Falp i Plana (2000).

També ha traduït de l'anglès al castellà més de vint llibres de medicina de l'editorial Salvat.