Contemplant l'estat actual del jaciment d'Olius. Foto: Ramon Estany

Va ser un experiment plantejat pels arqueòlegs del Centre d'Estudis Lacetans a l'espai ibèric d'Olius, mitjançant el qual es volia recrear la tècnica dels ibers en l'emmagatzematge del cereal.

Al setembre de 2007 es va fer l'operació d'omplir l'ultima sitja descoberta, quasi be un metre cúbic d'ordi, el cereal preferit pels antics pobladors de la zona.

Divuit mesos després es va descobrir i comprovar com el gra s'havia conservat perfectament. Llavors es va procedir a extreure una tercera part del contingut i tornar a tancar per a comprovar si es produïa alguna alteració amb un espai mes gran de càmera d'aire.

Aquest dissabte dia 2 d'abril de 2011, s'ha tornat a obrir per comprovar novament l'estat del cereal. Dos anys després novament s'ha demostrat que el gra ha tingut una pèrdua en la part superior, la que es troba en contacte amb la càmera d'aire, però la resta es trobava en perfecte estat. Només una via d'aigua recent, ha malmès una part del contingut.

La següent fase d'aquest experiment, consisteix en transportar aquest ordi, després de 42 mesos i reomplir una nova sitja situada a Verdú, en un altre assentament ibèric i demostrar com el gra formava part del mercat entre les diferents tribus ibèriques del territori.

Com ha explicat el responsable de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans, Ramon Cardona, "Seguim la teoria que el gra d'Olius anava a parar al litoral per ser comercialitzat i això obligava a parades en aquesta ruta. Veurem si omplint les sitges a Verdú amb aquest gra, perd molt o no". Cardona ha destacat que aquest treball està vinculat amb un programa d'agricultura experimental que es fa al jaciment dels Estinclells, a Verdú, que intenta reproduir de la manera més aproximada possible el sistema agrícola ibèric, com cultivaven, com sembraven, com collien el gra, com el trillaven, com el secaven, a través de les dades que s'extreuen avui dia d'una excavació. Aquest projecte disposa d'una ajuda de la CIRIT per tirar endavant amb tot això. Cardona ha remarcat que "fins ara estudiàvem el comportament del gra en aquesta sitja i ara el durem a Verdú, per veure com va el trasllat, i estudiar-ne el poder de germinació que té, cultivant parcel·les de 1000 metres quadrats  amb diferents especies de gra. Interessa molt per que el gra que es troba en les excavacions va acompanyat d'herbes i elements que donen pistes de com el tractaven".

La sitja té una profunditat de 2 metres, amb una capacitat aproximada de 3 metres cúbics i ha ajudat a esbrinar el secret de la conservació del cereal a l'època ibèrica, un bé preuat que generava importants transaccions comercials, i d'aquí que el nucli iber de Sant Esteve d'Olius fos considerat el graner dels lacetans.