
A la dècada dels 80, més exactament l'any 1985, un petit poble de muntanya, Plan, al Pirineu d'Osca, van decidir resoldre la manca de parella femenina dels seus homes organitzant una caravana de dones, tal com havien vist en una pel·lícula. L'èxit i el ressó mediàtic d'aquesta iniciativa animà molts pobles a imitar aquest esdeveniment, amb més o menys encert.
A Solsona no van voler ser menys, i els qui portaven el tema de la promoció turística en aquells anys (1987), el Centre d'Iniciatives i Turisme (CIT) encapçalats pel seu president, Enric Serra, van tenir la genial idea d'organitzar una trobada de solters a Solsona. Eren uns altres temps, sense internet ni xarxes socials, l'organització va remoure cel i terra, enviant cartes o trucant per telèfon, per aplegar el màxim nombre de solters i solteres a Solsona. Fins i tot van demanar a algun ajuntament de la comarca (no dirè quin o quins) una relació dels veins i veïnes solters majors de 25 anys.
La festa dels “Concos” va ser la primera festa important que organitzà el Centre d’Iniciatives i Turisme, des de la seva creació, un any abans. Els motius principals d’aquesta festa foren donar a conèixer la comarca i recuperar antics costums i tradicions lligades a la diada de Sant Josep, a Solsona havia estat tradicional organitzar una Fira per Sant Josep, fira que acabava en un lluit ball, que sovint donava com a fruit la formació de noves parelles. Malgrat tot, la iniciativa no fou ben rebuda i l’opinió popular interpretà que la imatge de la comarca es va deformar, ja que els mitjans de comunicación van vendre el Solsonès com una terra marginada en la que els joves no es podien casar per falta de parella.
A Solsona no van voler ser menys, i els qui portaven el tema de la promoció turística en aquells anys (1987), el Centre d'Iniciatives i Turisme (CIT) encapçalats pel seu president, Enric Serra, van tenir la genial idea d'organitzar una trobada de solters a Solsona. Eren uns altres temps, sense internet ni xarxes socials, l'organització va remoure cel i terra, enviant cartes o trucant per telèfon, per aplegar el màxim nombre de solters i solteres a Solsona. Fins i tot van demanar a algun ajuntament de la comarca (no dirè quin o quins) una relació dels veins i veïnes solters majors de 25 anys.
La festa dels “Concos” va ser la primera festa important que organitzà el Centre d’Iniciatives i Turisme, des de la seva creació, un any abans. Els motius principals d’aquesta festa foren donar a conèixer la comarca i recuperar antics costums i tradicions lligades a la diada de Sant Josep, a Solsona havia estat tradicional organitzar una Fira per Sant Josep, fira que acabava en un lluit ball, que sovint donava com a fruit la formació de noves parelles. Malgrat tot, la iniciativa no fou ben rebuda i l’opinió popular interpretà que la imatge de la comarca es va deformar, ja que els mitjans de comunicación van vendre el Solsonès com una terra marginada en la que els joves no es podien casar per falta de parella.
Centenars de solters es van reunir el dissabte 19 de març de 1988 a Solsona en la primera trobada de concos organitzada pel Centre d’Iniciatives Turístiques. Els assistents foren en la seva totalitat homes de mitjana edat, procedents del País Basc, Castella, Aragó, Galícia i Catalunya.
Cal destacar el ball de nit, en el qual hi havia poquíssimes dones, fet que va disgustar molt als concos que venien a buscar parella. Malgrat aquestes dificultats, segons les cròniques dels mitjans de comunicació, van formalitzar relacions dues parelles de solters, en una de les quals hi havia una dona de Solsona.
Dissabte al migdia es va celebrar el dinar de concos, repartit en diversos restaurants. El president del CIT, Enric Serra, va donar dades sobre els visitants que hi havia a Solsona amb motiu de la festa i va estimar una xifra de 1.600 persones, en declaracions al Regió 7. Tant satisfet estaba de la festa que va anunciar una segona trobada per a l’any vinent, amb la incorporació d’un casament com els que es feien a principis de segle. Boda que seria real, per que ja hi havia parelles interessades. No cal dir que no hi va haver cap segona trobada.
La realitat és que a la trobada hi van faltar la presencia de les dones, es parlava que hi havia “una dona per cada setanta homes, i la majoria inaprofitables” .
La festa va causar malestar en bona part de la societat solsonina, que no es va identificar amb els actes organitzats.


La revista 10 Minutos hi dedicà un extens reportatge, que mereix la pena repassar.
El títol prometia: Primera caravana de hombres al pueblo leridano. Los "tiones" de Plan se encontraron con las "concas" de Solsona.
La revista definia Solsona com un bell poble entre muntanyes, amb una població de 7.000 habitants, dels quals 1.200 solters i la majoria dones.
La crònica explica que el dia assenyalat, a les 11 del matí, s'inicià la festa. A la Plaça del Camp els trabucaires van rebre els solters. Per trencar el gel, es convidà els visitants a vi, i en un ambient relaxat s'inicià una visita turística pel nucli antic. A la Plaça Major van poder gaudir d'unes dances tradicionals.
Al migdia, es repartí per grups als visitants entre set restaurants, donant pas a un lluit ball de tarda a la Xelsa.
El títol prometia: Primera caravana de hombres al pueblo leridano. Los "tiones" de Plan se encontraron con las "concas" de Solsona.
La revista definia Solsona com un bell poble entre muntanyes, amb una població de 7.000 habitants, dels quals 1.200 solters i la majoria dones.
La crònica explica que el dia assenyalat, a les 11 del matí, s'inicià la festa. A la Plaça del Camp els trabucaires van rebre els solters. Per trencar el gel, es convidà els visitants a vi, i en un ambient relaxat s'inicià una visita turística pel nucli antic. A la Plaça Major van poder gaudir d'unes dances tradicionals.
Al migdia, es repartí per grups als visitants entre set restaurants, donant pas a un lluit ball de tarda a la Xelsa.

I després d'un parèntesis per sopar, a les 11 de la nit tornava la ballaruca amb un ball de gala, amb actuacions divertides i nomenament de solters d'honor. La vetllada va acabar a la matinada, donant per finalitzada aquesta singular trobada.

