Dolors Riu i Maite Viladrich, autores de la GlossaEn primer lloc, volem felicitar el Consell Comarcal del Solsonès i la Fundació Francesc Ribalta per la sensibilitat que han mostrat atorgant aquest premi a les monges de la companyia de Maria o Mares de Lestonnac, que des del dia 25 de juny de l’any 1758 fins els nostres dies, s’han distingit per la seva tasca educativa, contribuint a l’escolarització de tot un seguit de solsonines i solsonins, oferint-los una educació integral.
Per altra banda volem agrair sincerament a les persones que han pensat en nosaltres, la confiança que hi han dipositat. Esperem respondre de manera efectiva la tasca encomanada. Pensem que és de justícia el reconeixement públic de les monges de Lestonnac a Solsona, perquè durant tants i tants anys han donat caliu a la nostra infantesa, han guiat la nostra adolescència i han fet de nosaltres, dones, mares i mestres.
Hem vertebrat aquesta glossa en tres parts: La cronologia bàsica fonamentada en moments singulars; la segona part, que són breus històrics recollits per la germana Rosa Pellicer; i acabarem amb una exposició del projecte educatiu i dels valors que infonen les escoles de la Companyia de Maria.
A continuació us fem avinents quatre pinzellades de la seva història.
• La seva fundadora és Joana de Lestonnac, francesa de naixement, de mare calvinista i pare catòlic, fet que li produeix des de petita una controvèrsia religiosa. Vídua de Gastó de Montferrant. Després d’haver educat els seus fills i amb problemes de salut, funda a Burdeus, el 7 d’abril de 1607, una congregació religiosa, amb la conjunció de vida contemplativa i vida docent, que marcarà la pauta de les cases de la companyia de Maria..
• El 1645 la casa de Béziers rep la petició de fundació a la ciutat de Barcelona. És la primera comunitat fora de les fronteres franceses. El 13 d’octubre de 1650 arriba a Barcelona un grup de religioses vingudes de Béziers.
• Quant a Solsona, el 30 de novembre del 1712 l’advocat Pau Alinyà fa testament i deixa els seus béns per a la fundació d’un convent de monges que es dediquessin a l’ensenyament de les nenes.
• El 22 de gener de 1740, es posa la primera pedra per a la construcció de l’edifici en uns terrenys al costat de la muralla del Camp, que anaven des del castell fins a la torrre més propera al portal de Llobera, cedits pels cònsols de la ciutat.
• És així com Mariana Crusellas, Antònia Vallgornera, Mariana Brichfeus i la germana Rosa Gasch arriben a Solsona el 22 de juny de 1756. Són les primeres monges procedents de Barcelona, que essent rebudes personalment pel bisbe José de Mezquía, inicien el convent-col•legi de l’Ensenyança per a les nenes solsonines. En aquest temps a l’escola hi assisteixen quaranta nenes que segueixen els aprenentatges que rebien les noies en aquella època: llegir, escriure, cosir i doctrina cristiana.
• El 20 d’abril de 1837, aquest convent es fa famós amb motiu del setge de les forces carlines en la guerra dels Set anys, ja que s’hi refugien la guarnició i moltes famílies de la ciutat. Els carlins arriben a contaminar l’aigua de la cisterna i a enderrocar una part de l’edifici amb l’explosió d’una mina.
• A principis del 1900 la casa de Solsona arriba a tenir fins a deu novícies amb possibilitat de professar. Algunes decideixen marxar a països americans on hi veuen possiblitats de fundar altres convents. Les religioses M.Dolors Rosas, M. Del Claustre Font i M. Dolors Ros arriben a Santo Tomé, bisbat de Paranà, per a dur a terme las seva tasca.
• Ja al curs 1971-1972, l’escola implanta la coeducació. El 26 de juny de 1972 té lloc la creació de l’escola llar. El 15 de novembre del 1979 el centre és autoritzat per oferir l’ensenyament en català a tots els nivells, formant part de la xarxa d’escoles catalanes. El 7 d’agost de 1985, l’Escola signa un concert amb la Generalitat i s’adhereix al conjunt d’Escoles Privades Concertades.
• Per tal d’adaptar-se a la nova llei que suposa la reforma del sistema educatiu, es crea el 1992 l’Escola Arrels, amb la fusió de l’Escola Lestonnac, l’Escola Parroquial Sagrat Cor i l’escola Castellvell de Formació professional, ubicant la primària a l’edifici de la Companyia de Maria, la secundària a l’escola Castellvell i la llar d’infants a la planta baixa del Seminari, totalment reformada.
• El 9 de maig de 2009 l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presideix l’acte de benedicció de l’escultura de Santa Joana de Lestonnac col•locada prèviament a la basílica de la Sagrada Família. L’escultura està realitzada per Francesc Carulla. Situada en el mur adjacent de la façana del Naixement. En cadascun d’aquests finestrals hi ha la figura d’un sant fundador.
• El 6 de maig de 2012 s’inaugura un monòlit de Santa Joana de Lestonnac a Montserrat. El dia 22 de novembre de 2010, amb motiu dels 400 anys de la festa de la Presentació de Maria, l’escola Lestonnac de Barcelona puja a Montserrat. Després d’una emotiva celebració a la basílica, s’instal•la el monòlit al camí de Sant Miquel.
Per completar la cronologia destaquem alguns passatges que il•lustren fets i vivéncies de la comunitat. La font és un manuscrit que abarca d’abans de la guerra Civil fins l’any 1955. Aquestes anècdotes formen part d’un recull històric escrit per una religiosa de la Companyia de Maria, la germana Rosa Pellicer, a partir dels records de les companyes més grans. Cal valorar aquests documents, atès que el conflicte bèl•lic va destruir una part de la història escrita d’aquesta comunitat.
“Poc abans de la guerra el bisbe Valentí Comellas les visita un dia a les 7 de la tarda. El reben amb molta alegria i satisfacció, però poc imaginaven la notécia que els volia donar. Els anuncia que l’endemà vindrà una inspectora a visitar l’escola i que cal rebre-la vestides de seglars i treure qualsevol símbol religiós del centre..
Això comporta demanar roba a conegudes i familiars i passar la nit provant-la i arreglant-la, perquè la inspectora no s’adoni que no els era pròpia. També a primera hora del matí van rebre una perruquera perquè els arreglés els cabells.”
“El 24 de juliol van haver de desallotjar el convent emportant-se tan sols allò que podien transportar les mateixes religioses i vivint durant anys a casa de coneguts, amics o parents si els tenien a prop. Algunes de les germanes són fetes presoneres i traslladades a una casa de pagès prop de Solsona, que fan servir de presó. Totes tornen a casa, unes més aviat, altres més tard, però sanes i estàlvies.”
“En l’acabar la guerra, part del convent està en runes i han de viure una temporada a la casa que tenen al davant . Amb penes i treballs, demanant ajuda a uns i altres, a poc a poc el van arreglant i endreçant. La seva alegria és immensa, el dia que poden oir missa en un petit oratori que havien improvisat en un racó del menjador.”
El 15 de maig de 1949 el Papa Pius XII fixa aquesta data per a la canonització de la seva patrona Sta. Joana de Lestonnac.
“ Dia d’alegria. A Solsona es fira de St Isidre i els altaveus instal•lats al carrer Castell són els encarregats d’anunciar la notícia i al mateix temps permeten seguir la ceremònia que en aquells moments té lloc a Roma.
A les religioses els deixen una ràdio i en lloguen un altra per poder seguir totes molt atentament el fet. En el moment en què senten el repic de les campanes del Vaticà, l’emoció al convent és extraordinària. Al carrer del Castell, un grup important de solsonins escolten atentament la notícia pels altaveus i també les nostres campanes sonen alegrement donant la bona nova a Solsona.
És un dia especial i el dinar no pot ser menys... entreteniments, canelons, lluç al forn i pollastre rostit. Per postres, fruita al vi i rebosteria assortida. Tot això acompanyat del cava que havia sobrat de la festa d’una novícia que havia fet els vots.
També és en aquest mateix any 1949 que la Verge de Fàtima visita Solsona i la porten al convent acompanyada de tres colometes que viatgen amb ella. De la pregària als peus de la Verge i les entremeliadures dels animalets en podríem omplir una plana sencera.”
El 31 d’octubre de 1952 s’inaugura la imatge del Sagrat Cor.
“El Sagrat Cor, aixecat gairebé al mig del pati, sembla beneir amb les seves mans alçades cap al cel les nenes que juguen. El pati està tot engalanat amb banderetes i flors. I després de la benedicció, es llegeixen discursos i poemes. També es reparteixen a les nenes i els familiars, estampetes i caramels.”
A la tardor de 1953 se cel•lebra el Congrés Eucarístic.
“Hi assistiren el Cardenal de Tarragona i sis bisbes, autoritats civils locals i provincials i unes divuit mil persones. El col•legi de la Companyia de Maria es fa càrrec d’una exposició i molts dels objectes que hi ha són fets per les alumnes de l’escola.
Una idea concentrava tota la seva instal•lació: els fruits de l’any Eucarístic. L’altar, la taula i el sagrari. També hi havia infinitat de treballs escolars, unes pintures procedents de Puig-reig sobre la santa missa i roba de culte molt brodada que s’havia confeccionat per donar a les diferents parròquies amb motiu del Congrés Eucarístic.
D’aquest certamen es va escriure textualment: Una de les coses més dignes d’admirar fou la magna exposició diocesana instal•lada al col•legi de les monges de l ‘Ensenyança, amb gust i art exquisits. Poden ben felicitar-se així els directors, com tots els artistes que contribuïren a l’èxit ben merescut que assoliren.”
Podríem escriure mil anècdotes més, detalls, moments viscuts per aquestes dones que han fet seva aquesta ciutat, treballant incansablement, posant-se al costat de la gent en les alegries i en els dies més amargs i ajudant en l’educació de moltes nenes. Segurament sense les religioses no hi haurien pogut accedir.
Finalment ens referirem a un gran projecte educatiu per a la vida.
Tots els centres de la Companyia de Maria tenen un projecte educatiu en comú, basat en l’educació evangelitzadora, humanista i cristiana, segons el carisma de Sta. Joana de Lestonnac, la seva fundadora. La seva projecció és molt extensa i estan presents a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
La Companyia de Maria de Solsona, fidel als seus orígens, posa al servei de la societat i de l’església el seu patrimoni educatiu de més de 250 anys d’existència. Concretant i actualitzant la seva tasca educativa i pedagògica en cada moment històric, incidint en la formació integral de les persones i en la transformació de la societat.
Recordem que la Companyia de Maria va ser el primer orde religiós apostòlic femení dedicat a l’ensenyança i ratificat per l’església el 1607
La seva raó de ser fou educar les joves, dotant-les d’eines ètiques i intel•lectuals que les ajudessin a testimoniar la fe catòlica i la pròpia estimació com a dones, fent-les persones capaces de defensar la seva dignitat i els seus drets.
Les monges de l’Ensenyança han estat pioneres en molts aspectes educatius i s’han sabut adaptar als avenços de cada moment, donant respostes adequades a cada temps i lloc. Això fa que les religioses de Lestonnac tinguin un caràcter obert i dinàmic.
La seva mirada profunda a la realitat és la que no les deixa indiferents davant de les situacions amb més necessitats, arrelant-se a un compromís per buscar respostes. Durant molts anys han ofert una educació evangelitzadora fonamentada en la persona com a centre de l’acció educativa i han contribuït al desenvolupament harmònic de totes les seves possibilitats. Malgrat les crítiques que en ocasions han rebut per part d’alguns sectors.
Les religioses a qui avui homenatgem, entregades a l’educació, han demostrat sempre un gran dinamisme i flexibilitat, obertura i renovació. Fent reflexió sobre la pràctica educativa i autoavaluant-se constantment per així introduir propostes de millora i oferir una qualitat en l’ensenyament que tants hem rebut.
Els antics alumnes i educadors, que hem estat vivint tan a prop amb les monges de la Companyia, som testimonis dels valors que informen el seu projecte educatiu, prioritzant la personalització i la socialització, la llibertat i la responsabilitat, l’autonomia i la col•laboració, la creativitat personal i la vivència intercultural que ens han encomanat dia rere dia amb el seu tarannà senzill i aquell saber fer en cada moment.
L’acollida, el diàleg, la participació, el treball en equip, la cooperació, la corresponsabilitat, el pensament divergent, la importància de la famílía, entre d’altres, han estat els fonaments del seu projecte educatiu, molt avançat en els temps. El seu gran lema “formació de caps ben fets més que ben plens” ha estimulat durant segles el pensament reflexiu, obert i solidari de molts dels seus alumnes.
A Solsona, les monges han deixat una gran empremta que hem seguit més d’una generació, “educant-nos en la vida i per la vida” sense deixar apagar la flama que fa tants anys que Joanna de Lestonnac va encendre i que molts i moltes atiem a cada instant perquè es mantingui viva.
Avui la comunitat de Solsona la formen dinou religioses dedicades a la pregària i al servei de les persones que ho necessiten. Per molts anys la nostra ciutat pugui comptar amb la presència de les monges de la Companyia de Maria.
MOLTES GRÀCIES./MOLTES GRÀCIES.
Premi Signum
Sala Gòtica del Consell Comarcal.
Solsona, 21 de desembre de 2012
