
Cardona (ACN).- El patiment de dues famílies cardonines durant el setge de Cardona (1711) centra la història de 'Bandera Negra' (Editorial Gregal), l'última novel·la del cardoní Jordi Santasusagna (1971). Una història d'amor, coratge, devoció i sofriment que narra les vivències de la població civil durant aquest episodi "desconegut i decisiu" de la Guerra de Successió. En declaracions a l'ACN, l'autor descriu com Cardona es va buidar durant el setge. "És un èxode de refugiats, de les 2.500 persones que hi vivien no va quedar absolutament ningú. Les cases van ser saquejades per un exèrcit de 12.000 soldats borbònics", ha explicat. 'Bandera Negra' és la primera obra de ficció sobre aquests fets ambientada a Cardona.
El castell de Cardona va resistir durant la Guerra de Successió diversos atacs de les tropes borbòniques. En el primer assalt, les tropes francoespanyoles van assetjar el castell i la vila durant 34 dies. Entre el 17 de novembre i el 18 de desembre de 1711, les tropes aliades de l'arxiduc Carles d'Àustria van resistir l'embat de l'exèrcit borbònic i, finalment, van aconseguir trencar el setge i derrotar l'exèrcit de Felip V.
La victòria catalana a Cardona va allargar la guerra tres anys més, fins el setembre de 1714. El 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, i quan tot el país ja estava controlat per l'exèrcit borbònic, el castell de Cardona va capitular a mans de Felip V i es va posar el punt final a la Guerra de Successió.
Una Cardona "gairebé deserta"
Durant el setge de 1711, Cardona era un poble "gairebé desert". Els vilatans havien fugit a les masies i als pobles del voltant o al castell. Segons Santasusagna, era un poble "ocupat per un exèrcit amb fama de salvatge i els habituals paràsits que l'acompanyaven". De sobte, per a la població cardonina la seva quotidianitat havia quedat totalment alterada.
'Bandera Negra' vol reflectir l'altra vessant de la guerra, la vida de la gent del poble i se centra en la història de dues famílies, els Fàbrega i els Llobet, a través d'una tríada protagonitzada pel fill dels Llobet, Ferriol Llobet, que s'incorpora al sometent del poble, la filla del matrimoni de taverners Fàbrega, Isabel Fàbrega, i un oficial borbònic.
La novel·la combina la història ficcionada d'aquestes dues famílies amb personatges reals com Manuel Desvalls o el coronel Pere Montaner. Segons Santasusagna, "descobrirem que hi ha borbònics que no són tan dolents com els pinten i austriacistes que no són tan herois com ens sembla".
Viurem lliures o morirem
Bandera Negra és la bandera que s'hissa per informar l'enemic que no esperi rebre quarter; és a dir, que no hi haurà clemència, que es lluitarà fins a la mort. De fet, Santasusagna explica que de Cardona surt la famosa proclama 'viurem lliures o morirem' amb la bandera negra hissada per Manuel Desvalls, el governador del castell.
1714, un nou gènere
Santasusagna assegura que la Guerra de Successió s'ha convertit en un nou gènere, però subratlla que se n'ha fet poca ficció. 'Bandera Negra' és la primera novel·la de ficció sobre aquests fets ambientada a Cardona, on es presentarà el proper 21 de març.
L'autor ha explicat que és "fàcil" trobar documentació militar sobre el setge, però en canvi la situació canvia quan es parla de la població civil. Així, l'autor ha hagut de recórrer a escrits de diaris per fer-se una idea de la magnitud de la guerra entre la població.
Jordi Santasusagna, l'autor
Lligat al món del teatre des de ben jove, Santasusagna és autor d'una dotzena d'obres teatrals de tots els gèneres. En destaquen la comèdia 'Primer primera', el musical 'El somriure del botxí' i la recreació històrica 'Viu¬rem lliures o morirem'. Com a novel·lista va debutar l'any 2011 amb 'L'infern d'alabastre' (Editorial Alrevés), un thriller situat a la seva Cardona natal. Ha escrit, també, guions de curtmetratges i col·labora habitualment amb mitjans de comunicació locals i comarcals.
