El públic visitant la Sala. Foto: Ramon Estany
Les fotografies de l'exposició van ser preses a l'estat de Michoacán (Mèxic) durant la festivitat de morts en els anys 2009 i 2010. Es van prendre fotos al cementiri de Tzintzuntzan (al costat del llac de Pázcuaro i la seva famosa illa de Janitzio) i a la ciutat de Morelia, capital de l'estat. Es va escollir Michoacán pel color de la festivitat de morts i perquè encara conserven de forma pura la tradició de vetllar els morts tota la nit.
Introducció
La celebració del Dia de Morts a Mèxic té els seus orígens a l'època prehispànica. Ètnies com els Mexicas, Maies, Purépechas, Nahuas i Totonacas ja ho celebraven en el novè mes del calendari solar i era presidit per la Deessa Mictecacíhuatl (Dama de la Mort ).
La conquesta dels espanyols va produir una barreja de costums i va barrejar la celebració mexicana amb la festivitat de Tots Sants del primer de novembre. L'1 de novembre es dedica als difunts nens i el dia 2 als difunts grans.
Els Purépechas que vivien, i viuen encara, a la proximitat del llac de Pátzcuaro, creien que els morts necessitaven menjar per arribar al seu destí final, de manera que en morir es deixava al costat d'ells menjar, aigua, ofrenes i diversos objectes.
A més hi havia una llegenda que explica que Mintzita, filla del Rei Tzíntzicha i Itzihuapa príncep hereu de Janitzio estaven profundament enamorats però no van poder casar-se després de l'arribada dels invasors que van prendre presoner al pare de Mintzita. Itzihuapa va intentar extreure el tresor que es trobava al fons del llac per intercanviar-lo per la llibertat del Rei Tzíntzicha, però va ser atrapat per les ànimes dels vint remers que protegeixen el tresor a les profunditats, convertint-se en el vint-i-u primer guardià. Durant la Nit de Morts, tots els guardians del tresor desperten i pugen la costa de l'illa de Janitzio, i els Prínceps Mintzita i Itzihuapa van al cementiri per rebre les ofrenes dels vius.
Aquestes tradicions i llegendes van derivar fins que a dia d'avui, els mexicans que vetllen els seus morts en els cementiris, tenen la fe que els esperits dels seus éssers estimats tornen i sopen amb ells.
El Dia de Morts és un dia alegre a Mèxic i la Nit de Morts és una vigília silenciosa en què els purépechas i altres ètnies s'asseuen al costat de les tombes a esperar l'arribada dels seus éssers estimats ja difunts.
Encara avui, a l'illa de Janitzio es fa sonar la campana situada a la entrada del cementiri durant tota la nit per convocar a les ànimes a la gran cerimònia i s'escolten els cants purépecha implorant pel descans de les ànimes absents i la felicitat dels vius.
La inauguració va estar amenitzada per un concert
Branlette Grouve Two van ser els encarregat de posar música a la inauguració de la mostra a la Sala ISSIM.
Aquest duet parteix de standard del jazz i de blues, interpretats d'una manera molt lliure, donant pas a la improvisació que suggereix el moment. Passant pel funki grouve, latin, swing, i una bona dosis d'humilitat liderada per Pau Ruiz a la guitarra i Manolo German al contrabaix.
La Sala ISSIM mostra fotografies de la nit de morts a Mèxic
Cultura i Mitjans
De la mà del fotògraf Santiago LLobet, la sala ISSIMM de Solsona presenta una exposició de fotografies de la nit de morts a l'estat de Michoacán
ARA A PORTADA
-
Successos Els Bombers apaguen un incendi de rostolls en un camp proper a la C-55 a Clariana de Cardener Ramon Estany Montanyà
-
-
Successos Una cigonya xoca amb cables d’alta tensió a Solsona i desencadena un foc la nit de dilluns Ramon Estany Montanyà
-
Esports Nou taller gratuït a l'«skatepark» de Solsona per als infants de 6 a 12 anys Ramon Estany Montanyà
-
Societat Les places per a l’espai familiar de criança La Matriu s’exhaureixen en menys d’un dia Redacció
Publicat el
12 de juny de 2011 a
les 11:39
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
L'Escolania del Claustre de Solsona ja té data de tornada
-
Cultura i Mitjans
«Quan les oques van al camp»: el misteri està servit
-
Cultura i Mitjans
La colla gegantera de Peramola prepara un gegantó infantil per enfortir la tradició festiva
-
Cultura i Mitjans
Mar Lucas obre la quarta temporada de «Celebritats Pures» a Solsona FM amb presències rellevants de diferents àmbits
-
Cultura i Mitjans
Arnau Tordera i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona estrenen dues peces inspirades en la Festa Major
-
Cultura i Mitjans
Sant Climenç de Pinell vibra amb una nit de swing plena de balladors i públic
