Tinta, sang i versos és un retorn a la nuesa, a mostrar-nos tornant al caliu de la intimitat, allà on es gesta tot a quatre mans, dins aquell buit fèrtil i lent. Aquesta obra parla de la maternitat de les pròpies artistes i, potser, també de la teva, hagis parit o no filles, tinguis o no fills vius. Aquesta obra va de despullar els processos íntims de les artistes, processos que han viscut i que segueixen vivint, entrellaçant les seves històries de vida.
A través del gravat i la poesia es genera a l’obra una conversa crua i a la vegada tendra entre la sang i la tinta, entre el silenci i el crit. A través de l’obra de les solsonines hi pots veure vida i mort, dolor i amor, ràbia i escalfor. L’obra pretén que et puguis trobar en molts racons interns si tanques els ulls i mires endins.
- La poesia és part important també de l`exposició
Segons les artistes “Aquí els cossos prenen la paraula per esquerdar-se i mostrar així la crua realitat que guardem dins. Una vegada més, l’art ens salva del desemparament amb el que ens trobem quan volem fer visible el què ens passa, per dins i per fora. Endinsar-nos en aquesta exposició ens ha permès re-descobrir tot el que ens aporta el procés creatiu en el que estem immerses, l’artesania feta a partir de la tinta, les mans brutes, el jugar amb el paper o amb la fusta i veure-hi les possibilitats, ens connecta amb un moment de quietud interna i silenci sabent-nos sempre sota la complicitat de l’altra. I això és el que dóna sentit a l’obra.”
- Cartell de l`exposició
Tinta, sang i versos es podrà visitar fins l’u de novembre
L'Artesana, al Carrer Castell, 23 de Solsona és un viver d'artesania i també d'art.
L'exposició Tinta, sang i versos és la sisena exposició que acull aquest espai i es podrà visitar de dimecres a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19.30 h fins l’u de novembre.
Dades contacte:
L’Artesana. Carrer Castell, 23. Solsona
Correu electrònic: lartesanasolsona@gmail.com
Instagram: @lartesanasolsona
Sobre les artistes
- Silvia Sala en ple procés creatiu
Sílvia Sala Vilaseca: Escric des que em vaig adonar, ja fa anys, que la poesia em permetia elaborar i alliberar part de la intensitat que sento dins. Sempre tinc poesies a mig fer, diferents tipus de paper a l’escriptori i des de fa un bon temps, una màquina d’escriure a mà. L’art de les altres m’inspira i em connecta ràpid amb una emoció que no té nom, la mateixa que sento quan admiro el contrast de les branques dels arbres amb el cel de tardor.
A nivell artístic he dirigit i actuat a Nues, una performance que va nàixer del que veieu a l’exposició i que es va anar teixint a partir de l’art de les dones que ens rodegen però amb una idea molt clara: seguir parlant dels complexos processos que atravessem moltes mares i moltes dones des d’una mirada crítica i concienciadora.
- Laura Estany mostra una de les obres
Laura Estany Alconchel: Amb l’avortament de la meva filla Cala, la Sílvia a través de la seva poesia, va començar a posar paraules a tot el que estava vivint. Jo mentrestant, dibuixava. I el que en un principi era una abraçada entre amigues ha acabat acompanyant-nos al llarg dels nostres processos com a dones i com a mares fins al dia d’avui.
Amb el gravat xilogràfic sento el trencament de la fusta, les seves textures i esquerdes, la seva olor… i m’arrela al moment de creació, donant lloc a obres que parlen a través de la bellesa i expresivitat de les seves imperfeccions, carregades d’un simbolisme que em connecta amb una part profundament visceral i primitiva de mi mateixa.
MARES MUNTANYA
Som dos cossos que encaixen
i un espai de creació. A dins portem l’estufa de llenya,
la compartim.
A un cos crema ràpid
i l’altre és de flama lenta.
Tenim peixos al cap
boscos al cor
i plantes a la pell.
Som muntanyes de mar
i mares muntanya.
