De la sala d'exposicions temporals a la sala de Sant Quirze de Pedret. Després de tres mesos, el fresc de L'orant torna a la dependència original dins el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El motiu n'és la finalització de la mostra L’orant i Miró. Esperit mural, a cura de l'artista i investigadora Marta Ricart. Inaugurada el passat 10 d'abril, l'exposició arriba al final després de mesos d’intensa activitat i una resposta social ben reeixida.

La proposta expositiva ha sabut connectar amb els visitants a través d'un programa d'activitats que alhora ha posat en valor la dimensió pedagògica i comunitària de l’art mural. En aquest sentit, el balanç de la programació és notablement positiu. Desde l'equipament se subratlla l'elevada participació en les visites comentades, així com la rebuda de l'activitat educativa i la proposta familiar. Ambdues iniciatives han estat dissenyades pels Serveis Educatius del Museu, erigits en peça clau en l'experiència i la difusió dels valors que la mostra ha irradiat. «L'aposta per l'educació i el treball amb els diferents públics ha estat fonamental per fer arribar el contingut de manera significativa a escoles, famílies i col·lectius diversos de l'entorn». assegura Carles Freixes, director de l'equipament solsoní.

Així mateix, des de la direcció i el comissariat realcen el muntatge com una mostra de coherència metodològica i territorial, «un projecte que ha posat en pràctica—amb rigor, obertura i sensibilitat— els mateixos valors que reivindica: comunitat, anonimat, arrelament, escolta i presència», apunta Ricart. De fet, ja en el marc de la presentació, Freixes va qualificar la iniciativa d'«una oportunitat no només per descobrir connexions gairebé inèdites entre Joan Miró i L'orant de Pedret, sinó també per trobar nous relats dins el mateix Museu».

La mostra parteix de la visita de Joan Miró al museu solsoní l’abril de 1951, documentada a través de cinc fotografies d’Enric Tormo. L'episodi serveix com pretext per reflexionar sobre els processos de treball de l'artista barceloní, així com la relació entre espai, obra i anonimat. Articulada com un periple sensorial i conceptual a través de quatre espais —la sala d’arqueologia, la d’exposicions temporals, el sobreclaustre i la sala de Sant Vicenç de Rus—, L’orant i Miró ha permès la introducció a la pintura mural des del recorregut.

Ramificacions i nous horitzo

L’exposició clou, però el fil no s’esmicola; al contrari, es ramifica. Ara, aquesta manera de fer —sòlida i arrelada— obre camins nous i complicitats amb altres institucions. En destaca la col·laboració establerta amb la Fundació Joan Miró de Barcelona dins el seu cinquantè aniversari, i que pren com a referència aquest treball fet a Solsona per fer créixer la mirada al voltant de l'art mural.

A més a més, hi ha pendent la presentació del llibre homònim, una compilació d'articles de reflexió que faciliten la comprensió del projecte des dels camps com l’arquitectura, l’escriptura, la recerca documental i la creació artística. Teresa Montaner, Patrícia Juncosa, Josep Minguell, Raül Garrigasait, Sebastià Perelló i Marta Ricart en signen els textos.

Altrament, sota el títol «L'Esperit Mural», el pròxim dimecres 9 de juliol arrenca la quarta edició del Cicle d’estiu. Enguany, pren el relleu natural de l’exposició i en diversifica els elements. Marta Ricart obrirà el cicle amb una sessió dedicad a l’Espai i el Lloc en la creació mural, tot aprofundint en el llenguatge matèric i la vinculació amb l’entorn. Aquesta iniciativa, d'entrada gratuïta, proposa una conferència per la resta de dimecres del mes a la sala del campanar. Encapçalen les pròximes ponències Teresa Montaner, cap de col·leccions i responsable de l’Arxiu de la Fundació Miró de Barcelona, Josep Minguell, especialista en pintura mural al fresc, i Cinta Vidal, pintora i muralista.

Amb la clausura de L’orant i Miró. Esperit mural, el Museu de Solsona consolida la seva vocació com a espai de transformació i reflexió en diàleg constant amb el territori i les múltiples perspectives de l'art en tots els seus ramals. Amb tot, es tracta d'una iniciativa emmarcada en el pressupost ordinari del mateix equipament, aprovat pel Patronat i, per tant, finançada pels seus membres: el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.