
La documentació que s'ha fet arribar a l'Arxiu Comarcal del Solsonès és un testimoni del propi mas, de la població de Vallmanya i de la seva àrea d’influència. Tanmateix, només ens ha pervingut una part molt minsa de la documentació que al llarg dels segles va anar acumulant el mas Melgosa. La seva cronologia va des del segle XV fins al segle XX. Cal ressaltar dos pergamins del segle XIV: un de l’any 1310, referent al mas Palau i, un altre, de l’any 1356, centrat en el mas Casaldanistla, situat en l’antic terme del castell de Coaner.
Un altre dels elements que sobresurten són els plecs i fulls d’un còdex manuscrit de lògica i filosofia que sembla que s’utilitzaria per a l’ensenyament; de fet, ens hem de referir a més d’un manuscrit atès que una anàlisi detallada de les seves característiques diplomàtiques ens permet afirmar que hi ha fulls, com a mínim, de dos còdexs diferents. La seva datació cal situar-la pels volts de l’any 1400, està escrit en lletra gòtica librària i té un gran nombre d’abreviatures. També hi trobem algunes caplletres. Està format per tres plecs i 13 planes soltes.
El nom de Vallmanya ja surt documentat en el segle X, l’any 951, en el precepte que Lluís d’Ultramar adreçà al monestir de Santa Cecília de Montserrat, on confirma la donació del castell i les esglésies de Vallmanya. En el segle X i XI apareix amb diferents formes: “Valemaria”, “Valle Magna”, “Vallimagna”, “Vallemania”, etc. Vallmanya, al llarg de l’època medieval i moderna, ha tingut diferents dependències com de la baronia de Pinós o de Montserrat. Pel que fa al patrimoni arquitectònic es conserven alguns elements romànics com Sant Pere, Sant Miquel o Sant Pelai d’Oliva. A mitjans del segle XIX formà ajuntament amb els nuclis de Pinós, Ardèvol, Sant Just d’Ardèvol, Matamargó i Malagarriga.
Aquesta documentació serà conservada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès i una vegada s’hagin realitzat els processos arxivístics corresponents restarà a disposició dels investigadors i historiadors. Per últim, L'Arxiu Comarcal vol agrair a la família Muntada-Torralba la seva col·laboració amb l’Arxiu.