Enguany el Sermó de Carnaval ha mostrat la seva cara més irònica i teatralitzada. Amb un diàleg entre el sermonaire i una dama d'idees carrinclones ubicada en un balcó de la Plaça, s'han anat cantant les veritats de l'actualitat social i política del país i de la ciutat.
S'ha parlat de la futura consulta del 9N, de la Via Catalana, dels problemes de la monarquia espanyola, dels aires de canvi al Vaticà, de l'accident amb el tro de la Festa Major, de Tradema, del retorn de la Solsona 70, del Mercadona. I no ha faltat les referències als polítics locals i als mitjans de comunicació. 
Tan ben fet ha estat el sermó, que fins i tot ha aparegut al començament un traductor de llengua de signes, com a l'enterrament del Mandela.

Amb traductor de llengua de signes Foto: Ramon Estany

Les perles del Sermó




EL SERMÓ 
CARNAVAL 2014
 
DIUMENGE, 2 DE MARÇ DE 2014
 
 
Salut ciutat de Solsona!
Gràcies a tots per venir,
gràcies a tots per ser aquí!
 
Us saludo a tots i a totes
tant els grans com als petits
als qui us acabeu de llevar ara
com als qui encara no heu dormit.
 
Comparses carnestoltesques
acosteu-vos sense por
que vull que sentiu bé
el que diu aquest sermó!
 
                                                                              Endavant doncs sermonarie
                                                                              podeu fer la vostra cantada
                                                                              que entre els versos i les estrofes
                                                                              aniré comentant la jugada.
                                                                             
Parlarem, doncs, d’aquest darrer any
que de coses prou n’han passat
tant a casa com al país
i més enllà del que dominem
l’actualitat repassarem.
 
El fet més remarcable
d’aquest any que traspunta
és que per fi d’una vegada
ja tenim data i pregunta.
 
El proper nou de novembre
serem tots consultats
volem ser, doncs, un Estat?
i en el cas que sí dient
volem que sigui independent?
 
Quina pregunta més enrevessada
amb lo fàcil que era fer-la a l’escocesa
però per acontentar als d’Unió i als d’Iniciativa
s’ha hagut de tenir molta inventiva.
 
                                                                               No cal que patiu per la consulta
                                                                               que no compto que es farà
                                                                               perquè sortirà el ejersito
                                                                               i aquest xou aturarà.
 
I parlant del tema,
gent de poca paciència,
continuem parlant d’independència,
i si feu força bondat i no parleu amb vehemència
procuraré no forçar les rimes amb -ència.
 
Però si aquest any hem sigut al centre de la diana
ha estat gràcies a la Via Catalana.
 
Oi sí, oi sí.
Rojitosvestits de groc fent la carretera.
Mira, al menus no eren per aquí tocant la pera.
 
Miri, com que veig que no hi va ser
humilment li narraré.
de bon matí i mirant de no fer tard
tots puntuals per agafar l’autocar.
 
Que l’Andapandècia ni la tindreu ni la teniu
Però heu fet feliços al Tarrés i al Betriu!
 
I cofois i contents
cap a Montbrió hi falta gent!
un poble que no sabíem que existia
i on hi havíem de passar tot el dia.
 
Un cop arribats i entaulats,
dinar a la solsonina:
menjar i mal parlar de la veïna,
als qui han vingut controlar,
i dels que han faltat despotricar.
 
I després, amb alegria
tots vam anar a fer via.
Drets al voral de la carretera amb il·lusió
esperant viure un futur millor
 
D’això, jove, no vull importunar
Però us vau prostituir o manifestar.
 
I de cop i volta van ser un quart menys un minut de sis de la tarda
 
EHH???
 
Les disset catorze
 
AHH!!!
 
I ens veus allà agafats
amb els ulls plorosos i inflats
cantant els segadors a ple pulmó
vivint intensament i amb il·lusió
el moment mes esperat de la nostra nació
 
                                                               Quin?
 
Quin què?
 
Cony això de l’emoció!
 
Ahhhh.... No ho sé.
 
Que vol dir no ho sé?
 
Que desprès de dues-centes onades
horitzontalment realitzades,
de cent vegades recitar
IN – INDA – INDAPANDENCIÀ
I d’insultar amb alegria
els fills de la gran puta d’Intereconomia...
No ho sé, tots allà al mig de l’asfalt
esperàvem alguna cosa descomunal
 
Ai senyor,
La Mariclaustreja ho deie
 
Què?
 
Què de què?
 
Que què deie!!!
 
Que l’andapendència brutege!!!
 
Així doncs mirem a l’horitzó
I cap a un futur més bo i millor
 
                                                                              Cap al futur dius que vols anar?
                                                                              si que és innocent, pobra criatura
                                                                              que no ho veus que tornem enrere
                                                                              com si fóssim en la dictadura?
                                                                             
                                                                               Només cal veure el ministre Gallardón
                                                                              amb les noies que volen abortar
                                                                              que si pel cap se’ls hi passa de fer-ho
                                                                              a Londres hauran d’anar.
 
Ai mare de déu senyor!
Cap a on estem anant?
Quina por que em fan...
 
Per no parlar de la Llei Wert
i del català a les aules
que si van tocant la llengua
i l’escola catalana
després no els estranyi
que la independència guanyi.
 
I a l’Espanya que aviat deixarem
si els Borbons van a aquest ritme
abans que triomfi l’independentisme
la República proclamada veurem
perquè entre els reis i els prínceps
i les seves crisis matrimonials
la infanta imputada
i els seus afers judicials
aquesta monarquia
heretada del Franquisme
ella sola farà aigües
i s’enfonsarà a l’abisme.
 
                                                                              Ai que bé tornar enrere
                                                                              que això del passat jo enciso
                                                                              i més ara que els mossos
                                                                              s’assemblen cada cop més als grisos!
 
Conxita tens tota la raó,
perquè en una manifestació
quan l’ambient bull
vigila no et facin un cop d’ull!
Allà a baix a Barcelona
compte no prenguis mal
si passejant et trobes
els mossos pel Raval
 
i això en el millor dels casos
que si et despistes i t’atrapen
t’encerclen tots els agents
t’apallissen i et maten.
 
En canvi en altres indrets
enlloc de retrocedir
algun pas han fet per avançat
que a la cúria vaticana
sembla que hi ha novetat
 
Sobtadament impensable
des del Vaticà s’anuncia
que el sant pare Benet XVI
el seu càrrec renuncia.
 
Diuen que ja és massa gran
i que pateix molta fatiga
però els motius de la dimissió
s’amaguen darrere una intriga
que si escàndols de corrupció,
filtracions i lluites per manar,
abusos sexuals a menors,
vaja, lo típic del Vaticà!
 
Els cardenals es reuneixen
per un nou líder escollir
ja tenim fumata blanca:
el nou papa és argentí!
 
I quina meravella,
sembla que entri aire fresc
amb aquest home que ara
es fa anomenar Francesc.
 
Vesteix humil, amic dels pobres,
trenca motlles i això encanta
amb un discurs proper
no sembla el cap de l’església santa.
 
La reforma del cristianisme
diuen que vol afrontar
Les dones podran dir missa?
Els capellans es podran casar?
 
Digueu-me desconfiada
no crec que se’n pugui sortir
que aquestes coses a l’Església
ni Déu ho pot aconseguir.
 
I a Solsona, bona gent
si no haguéssim trencat una teulada!
                                                                             
Quin perill, el nostre alcalde
que ell sol amb els seus desficis
imprudentment destrossa
teulades i edificis.
 
Vigileu bons solsonins
al passejar pel casc antic
que d’aquests republicans rebels
no us en podeu fiar ni un pèl.
 
Caram, quina Festa Major
amb tota la plaça plena
aquell dia, quin espant,
l’alcalde encenia un petardo
des del balcó estant
 
Posa foc a la metxa
i amunt el coet s’enfila
s’esmuny entre una escletxa
i els de baix: al tanto i vigila!
 
De sobte, peta fort!
Valga’m Déu, quina trencadissa!
Encara no tenim biblioteca
que ja ens carreguem la cornisa!
 
Pels qui es queixen que sempre és igual
i que tenim una Festa Major rància
aquest any vam poder incorporar
ferits, afectats i ambulància!
 
Els qui diuen que la Festa Major mai ha canviat,
doncs, van ben equivocats
ja veieu que pels amants de les emocions fortes
a la nostra festa obertes tenen les portes.
 
Però deixeu-m’hi arremangar
que al Consell i a l’Ajuntament
no han parat de treballar
i en parlarem àmpliament.
 
Com penquen aquesta canalla,
que solucionen lo de Tradema,
sense soroll ni esbaralla.  
 
Vénen a Solsona consellers i diputats,
prometen, juren i s’estripen la camisa:
“Que se’m emportin imputat
si la biomassa no va a missa.”
 
No us penseu que no fan res,
és que l’economia va lenta.
Espereu uns anyets més
que la cosa està calenta.
I com que prometre és de franc
i la gent queda contenta,
la pilota van inflant,
no n’hi ha cap que tingui empenta.
 
L’economia?
 
                                                                              Rellançada!
 
L’escola nova? 
 
                                                                              Ja gairebé es apunt!
 
I aquell goig de biblioteca
 
                                                                              i el centre cívic, cap al juny!
 
Ai, els polítics d’aquest poble
que estan ben inactius...
Els hi falta iniciativa,
han de tenir més inventiva!
 
Que a banda de cobrar els seus jornals
i d’escalfar la cadira als plens
ens agradaria que fessin més coses
que construir rotondes i gronxadors pels nens.
 
I ja ho sabem que l’alcalde cau molt bé
i que és molt bon xicot...
 
Mare de Déu santíssima,
si només en això ens fixem
enlloc mai anirem.
 
I els regidors de l’equip de govern
si volen que la seva gestió sigui valorada
potser s’haurien de plantejar
de suar una mica la cansalada
que molts són els ciutadans
que es pregunten si alguna cosa fan.
 
El que més treballa, però, és el Salvi
el més pencador, sense excepcions
ja ho sabem cada cop que ens cobra l’aigua
i l’IBI a Contribucions.
 
Fet a la seva com ell sol
es veu que ha discutit amb una treballadora
i és així com s’ha petat a la interventora.
 
Per inactivitat, però
els convergents de l’oposició
que a l’Ajuntament fan peneta
i al Consell més aviat pudor.
 
El president del Consell es qui fot més gràcia
l’alcalde de Riner, el pobrissó,
es veu que encara podria anar a la presó.
 
                                                                              No volíeu democràcia?
 
Que per tapar el dèficit de l’ens comarcal
ha hagut d’agafar diners de l’Hospital.
 
Ni els d’Esquerra fent oposició,
s’han guanyat els sous
amb lo bé que se’ls donava
emprenyar i tocar els ous.
Sabeu si son vius encara,
que fa temps que no diuen ni fava
el Benjamí i la Sara?
 
Allà al Consell Comarcal
s’han petat el cap de premsa
i hi han col·locat un xaval
que amb la planta ja compensa
 
Qui necessita ser periodista?
s’ha de tenir el carnet adient
fer cara de nen obedient
i deixar al president ser protagonista.
                              
Aaaah! Que ho dieu per aquell nen mudat
que passeja amb el Solà?
Sempre tan polit i clenxat!
Si el pogués arreplegar....
 
Per no parlar de la Clínica del Consell
on tot funciona!
Urgències, especialistes i aparells.
Tenim la millor sanitat de la zona!
 
                                                                              Qui és que a Manresa, vol anar
                                                                              si aquí bé i de pressa et poden despatxar?
 
La Clínica va tant bé
que no l’han notada,
ni retallada, ni la crisi,
ni l’absència del Muntada.
 
Albert Muntada que diu que plegues!
 
Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí...
 
Ai Albert, que dius que plegues
del Consell i l’Hospital
i que en l’Imma Clop delegues
el futur d’ Unió... Quin festival!
 
Què en fotràs de tant temps lliure?
vols dir que no t’avorriràs?
i com t’ho faràs per viure,
ara que els dit no t’untaràs?
 
I dius que montes una tele per cable
per passar els vídeos del Carnaval,
vols dir que no seria millor de les teves gestes memorables
poder-ne fer un bon un serial?
 
Això si que no m’ho perdria!   
la vida del Muntada feta telenovel·la!
ja poden plegar els de la Riera
que aquesta  història si que té tela!
 
I de la ràdio municipal, qui se’n recorda?
temps era temps, algú se l‘escoltava
i la posaven als bars...
Si llavors, fins i tot la directora hi anava!
 
I el NacióSolsona, quin gran invent,
ho publiquen tot, sense manies
i els comentaris, anònims, com ha de ser!
i de tant en tant, el periodista estrany
actuant com a Santa Inquisició
quan una opinió no agrada:
censura i hi fot estisorada.
 
Com que no volem que Solsona sigui una ciutat petita
hem decidit construir-hi una Mesquita!
 
I com que l’economia va com va,
diuen que ha pagat un emir de Qatar,
un magnat dels petrodòlars diuen que és
o si mes no algú amb molts diners!
 
Així que m’imaginava una Alhambra descomunal,
i no és res mes que una nau industrial.
 
M’han dit que els feia una mica de por el que podíem dir
i com a bons solsonins integrats
per evitar que aquest sermonista els posi a parir
han fundat dues comunitats.
 
Mireu jo no soc racista, però m`han dit...
 
Vigileu senyora el que direu a continuació
Perquè m’ensumo el pitjor...
 
Ara patiu en va,
però qui mal pensa mal fa!
Jo nomes volia dir,
que últimament se’ls veu molt a voltar.
 
Clar! Els volem amansadets i calmadets,
i per això a Ceuta els reben amb salves de trabuc
no fos cas que d’entrada reclamessin drets
i així s’asseguren que el que es queda és ben poruc.
 
I com si de la millor moda es tractés
i sense que ningú n’esperés res
la Solsona 70 ha tornat al escenaris
 
Que si tarden tant a la propera seran tots avis.
 
Au va! No sigui exagerada, que semblen tots canalla.
Bé, tots, tots no, que algun porta molta tralla.
 
I n’hi havia que feien patir una miqueta
embotits dins aquella jaqueta.
 
Això sí, bolo com Déu mana:
a la Xelsa hi falta gent
i no aquesta mania nova que teniu
de fer-ho tot a la Polivalent.
 
Ai la Sala Polivalent,
deu anys reclamant-la sense parar
i ara no sabem que se’n farà.
 
Si fa fred, perquè fa fred
si fa calor, perquè fa calor
som animals de costums, ja ho veus
i no sabem pixar sense mullar-nos els peus!
 
Jo ja li vaig dir al Llumà
que allò no serviria ni per ballar.
 
I ara que ens hi em posat
A recuperar coses del passat
Aquí teniu una llista
De coses que no hauríem d’haver perdut de vista:
 
EL MUNTADA!!!
 
No sigueu faltada!
 
Ja li he explicat, ha plegat però no ha marxat.
 
No, el que jo crec que hauria de tornar
són llocs de feina pels que volen treballar.
 
Per gent honrada, decent, normal
i no cal un sou com un escandinau
però tampoc que per tirar la família endavant
t’hagis de sentir com un esclau!
 
Que aprofitant que estem en crisis
molts empresaris espavilats
s’han pensat que per treballar
amb quatre duros ens podran pagar!
 
Ja ha sortit el comunista!
tota la vida ha sigut aixís.
a uns els toca suar,
perquè la feina dignifica,
i a altres ens toca manar
perquè la família sempre ha sigut rica.
 
Veig que vostè és d’idees fixes,
I ja posats a dir bestieses, que mes hauria de tornar?
 
EL CAUDILLU!!!
 
APA AQUÍ!!!
No sé perquè la deixo parlar...
 
Ja està. Ja ha sortit el demòcrata prohibint coses.
Sàpigui vostè que ni tu
ni els teus amics del Comú
podreu apagar la veu d’un poble en moviment.
 
Això ara barregi-ho amb Obrint Pas
 
Obrint que?
 
Res, deixi-ho...
 
I atenció al gran tema de l'any!
el que tots esperàvem amb afany,
el que ha marcat el debat social,
sacsejant a fons la política municipal.
 
I no us penseu que es tracti d'un gran projecte industrial,
ni d'un nou esdeveniment cultural,
ni tan sols d'una reforma urbanística de calat.
Es tracta, amics meus, d'un putu supermercat.
 
Ara parlaran d'això del súper de Mercadona,
que tots hi anem a Manresa
però no el volem a Solsona.
 
Sí! Els supermercats de la gran Mercadona,
que s'expandeixen com l'Imperi Romà,
ara volen posar els peus a Solsona,
sense saber que aquí els hi farem suar!
 
Ai... doncs els productes Hacendado
són més baratets que els del colmado.
 
Doncs si els Hacendado són els romans,
aquí toparan amb una resistència numantina,
perquè som com la Gàl·lia d'abans,
i el nostre Asterix és el Pelegrina.
 
El que haurien de fer els botiguers
és aprendre de Ca la Carme Gras,
que per més que passin els segles,
no se'n va ni amb aigua-ras.
 
Els botiguers de la UBIC parlen de proximitat,
de bon tracte i de productes de qualitat.
Doncs no cal que patiu tan, bona gent!
que al Mercadona no hi entrarà ni un client!
 
Ja, ja, ja,... ai, perdó!
 
El que està clar que és que Mercadona ens ha animat,
perquè fins i tot els convergents s'han despertat!
L'Algué i els seus han passat de liberals a intervencionistes,
i per poder fer oposició, s'han vestit de comunistes.
 
És que aquesta dreta
ja no és com la d'antes,
si ens descuidem, acabaran bevent calimotxo
i expropiant les Santes.
 
I atenció amb els camarades del Comú!
que han aparegut com un gran gurú,
per proposar que organitzem una consulta.
com la idea arribi a Madrid, ja veurem qui ens indulta!
 
Sempre es tracta de tocar els collons,
i d’això si que en són els campions,
Entre els funcionaris menja-bledes del Comú
i els radicals separatistes de la CUP
volen tenir el poble consultat
per saber si preferim el tofu
o si volem un súper nou a la ciutat.
 
En fi, a l'alcalde se li enreda el tema Mercadona
i acostumat a manar sense adversitat,
ves no es faci cacona,
i acabi de caixera al supermercat.
 
I abans d’acabar aquest sermó
n’hi ha un que ni esmentar volem
tot i  que alguns criticar-lo voldríeu
però és que així expressament ho fem.
 
Perquè ja se’n cuida ell prou solet
pe fer-se autopropaganda
repartint llenya pels pobrets
i hòsties a banda i banda.
 
Als escoltes de la diòcesis:
vigileu que els evangelitzen.
Les campanes silencia
i per això després el xiulen.
 
Als mitjans surt dia i nit
i és que ja d’això ja n’estem cansats
que sols sens conegui per aquest home
a la nostra bonica ciutat.
 
Diaris, ràdios i televisions
informeu si us plau com Déu mana
i de Solsona parleu més coses
que de l’integrista de la sotana.
 
Per mi se’n pot anar ben lluny
tot i que sóc de missa ves per on
prefereixo que a casa nostra
tornés a venir el Tarancón.
 
Disculpeu si durant aquest sermó,
del nostre bisbe he passat de refiló,
però és que amb l'anyet que ens ha donat el Novell,
només li puc dir una cosa: siusplau, fes com el Sandro Rosell!
 
En fi amics i amigues
gràcies per haver escoltat
aquest humil sermonaire
que repassa l’actualitat
 
I jo també em despedeixo
I com que començo a tenir gana:
Remedios! Vés a comprar aquí baix
un tortellet a Cal Massana.
 
Solsonins i solsonines
fins l’any que ve si Déu vol!
Que acabeu de passar-ho bé
i ho celebreu tal com cal
i res més em queda que desitjar-vos
que tingueu un BON CARNAVAL!