Amb un èxit que ha desbordat fins i tot als organitzadors, una cinquantena de solsonins i solsonines van fer una ruta per la història el dissabte 25 d'octubre al matí amb una visita guiada per la Solsona del 1714, a càrrec de l’arxiver diocesà, mossèn Enric Bartrina. És una iniciativa d’Òmnium Cultural del Solsonès i la Comissió del Tricentenari de la Guerra de Successió a Solsona i el Solsonès. 
Els participants, han seguit un guió que mostrava tot passejant, 10 punts del nucli antic de Solsona que tenien alguna relació amb la Guerra de Successió i el 1714.
L'inici de la ruta va ser a l'Ajuntament de Solsona, punt des d'on Mn. Enric Bartrina aprofità per explicar la situació econòmica i el context polític i social de la Solsona del Segle XVII i principis del XVIII, una època de cert benestar econòmic i on es van assentar algunes de les nostres tradicions com el folklore i la devoció a la Mare de Déu del Claustre.
La segona etapa era al Carrer de Sant Pau, on s'explica que fou assassinat Joan de Miquel (Solsona, 1669 - Solsona, 1713), doctor en medecina i austriacista compromès, que va participar activament en l'alçament vigatà del 1705 i va ser el capità dels sometents del Cardener. La seva missió era fer alçar el Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria. Promocionat a tinent coronel de cavalleria, comandava tropes i els proposava una doble entrada de l'exèrcit borbònica la Cerdanya per combatre els contingents borbònics que travessaren els Pirineus. Alguna cosa va canviar, ja que al gener del 1709 es va reunir secretament amb els borbònics a Puigcerdà per facilitar-los l'entrada a canvi de diners. El pla conspirador va ser descobert i va ser empresonat pels austriacistes. Poc temps després ja tornava a lluitar al bàndol austriacista.
Va morir el 4 d'agost de 1713, dia que les tropes borbòniques van ocupar la vila de Solsona.
El tercer punt de la ruta va ser al C/ Hospital Vell, on es va parlar de la sanitat i l'atenció als ferits, a l'Hospital de Campanya.
La Plaça de la Ribera, quart punt del recorregut, permeté abordar la presència de fàbriques d'armes  i ganivets, molt important sempre a Solsona en el passat.
El cinquè punt de la ruta situà als assistents als Porxos de la Plaça Major, per parlar de les famílies nobles de Solsona, els Portolà i els Rovira.
 
A la sisena parada de la ruta, a la Plaça de Palau, fou el torn de dos bisbes de Solsona que van viure el moment històric del 1714.
Guillem Gonyalons (Alaior, Menorca, 1642- Barcelona, 1708) fou un eclesiàstic austriacista. Professà al Convent de Sant Agustí Vell de Barcelona (1658). Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687). Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge. Va ser ell qui el coronà rei el novembre de 1705 a Barcelona. Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic. I Francesc Dorda, Preconitzat bisbe de Solsona, també a instàncies del rei Carles, el 20 de setembre de 1708, en prengué possessió el 3 d'abril de 1710. 
Entre l'1 d'abril i el 31 de setembre de 1712, trobant-se vacant la seu primada i metropolitana de Tarragona i exiliats o impedits els altres prelats més antics, Dorda convocà i presidí el Concili Provincial Tarraconense celebrat a Barcelona, retornant tot seguit a la seva seu de Solsona.
Acabada la Guerra de Successió amb la victòria de les tropes franco-espanyoles (1714), el bisbe Dorda fou expulsat del seu bisbat de Solsona —del qual Roma es negarà a proveir la vacant fins després de la seva mort— pel Decret d'Extrañamiento de Felip V de 1715. Es retirà llavors a Poblet, residint a la "Casa del Prior". 
Arribats a la Plaça de la Catedral, en el setè punt de la visita, arriba el torn d'un solsoní que fou President de la Generalitat: El Dr. Josep Grau. Doctor en dret i procurador, va ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successió. Era el degà del capítol de la seu de Solsona.
El seu nomenament com a President es produí el 18 de novembre de 1706, catorze mesos després de morir en el Setge de Barcelona el seu antecessor, Francesc de Valls i Freixa.
Va ser una mandat de transició de només mig any, fins a la propera elecció. En aquest període, és viu una certa situació de calma en el conflicte bèl·lic. S'havia aixecat el Setge de Barcelona l'11 de maig de 1706, les tropes aliades de l'Arxiduc Carles d'Àustria avancen cap a Saragossa i Madrid, on s'entronitza l'arxiduc com a rei de Castella. Finalment, la pèrdua de la batalla d'Almansa no serà fins al 25 d'abril de 1707, uns mesos abans de produir-se el relleu regular del trienni.
 
Els tres darrers trams de la ruta, el Portal del Pont i la Plaça del Consell Comarcal, vans ervir per descriure la duresa del final de la Guerra, amb el pas de les tropes cap a Cardona, el setge  a que se sotmetia la població i la sagnat opressió que els generals i comandaments borbònics van infligir als resistents catalans, com el cas del Duc de Pòpoli, conegut per la seva duresa amb els presoners i els enemics.
Acaba la ruta explicant el Decret de Nova Planta, que va implantar l'absolutisme i derogà les lleis catalanes i la Generalitat.