VentoldràLlegíem en el trencall de la carretera ; Ventoldra, Babià i capella de Sant Sebastià, del topònim – que consta també com Ventolra - el fa derivar Coromines de l’adjectiu ‘ventolà’ , elevat, llevat enlaire, i afirma la inexistència expressament tant de Ventolra, com de Ventoldra – amb i sense accents – que atribueix a deformacions fonètiques provocades – de vegades de manera conscient – pels funcionaris no catalans que s’ocupaven dels cadastres, i que tenien, tenen i tindran sempre, una clara animadversió vers Catalunya i els catalans.
No trobem gaire informació d’aquesta Capella del segle XVIII – si hem de creure la data de la llinda - propietat del Bisbat de Solsona, de planta rectangular, amb sostre interior de volta de canó, i amb un campanar d’espadanya .
Consta un cert domini sobre el Castell de Besora, al llarg del segle XVI, d’una família cognominada Ventoldrà.
La coneguda com Casanova de Ventolra o Ventoldra s’aixecava també al segle XVIII. Actualment la casa és un establiment de turisme rural.
Ventolra o Ventoldra Vell, que es troba just a l’esquerra de Sant Sebastià dalt d’una petita codina, i podem datar-la entre el segles XI i XII, amb l’afegitó d’un cobert a l’any 1864, està actualment en estat de ruïna.
Ventoildrà Nou
