Fent grinyolar les frontisses d’una porta robusta iniciem l’ascens a una escalinata de cargol. Els graons metàl·lics ens condueixen a unes escales de pedra, datades del segle XII, que ens duran a un dels punts més alts de la ciutat. El campanar de la catedral de Solsona. Dempeus des del 1163 s’encarrega de tocar les hores, d’avisar sobre els esdeveniments religiosos i d’alertar dels perills a la població.

Parlant amb l’Albert, un dels guies de la visita, ens explica que per ell “és un orgull poder ensenyar i fer descobrir el campanar als solsonins i a la gent de les contrades, ja que és un edifici present al seu dia a dia però que passa desapercebut”. Diu que el que més sorprèn els visitants és la matraca, o tenebra en solsoní, instrument de fusta que es toca de Dijous Sant a Dissabte Sant.

Seguim pujant les escales, arribem al segon pis. Tenyit de vermell pel sutge dels incendis de la Guerra Civil i del Francès, revesteix l’indret on descansa un antic rellotge mecànic del S. XVII. A dalt ens espera l’Anna, que també està visitant el campanar. Està impactada per ”un sentiment d’immensitat, ordre i proximitat a la vida. Una mostra dels detalls més simples i fins aleshores desconeguts, una gran descoberta”. Abans de continuar pujant, els ulls se’ns en van cap a la cúpula modernista del cambril de la capella de la Mare de Déu del Claustre, treballada al detall pel mestre solsoní Manel Casserres, i envoltada per la immensitat de les teulades del conjunt catedralici i la bella Solsona.

Arribem al darrer pis, on habiten les sis campanes solsonines. Els batalls del seny major i el seny magraní, les dues més grans, s’encarreguen de tocar a morts. El toc de les tèrcies omple la ciutat de festa i les caterinoies completen el repic de campanes. Solsona té una de les poques catedrals de tota la península Ibèrica on encara es conserven els tocs manuals. Posant els peus als forats de la paret, els joves campaners s’impulsen cap al cel fent ressonar el so metàl·lic per totes les contrades. Quan trepitgem l’últim graó, sentim el repic que fan el Carles i els germans Davins, per ells “tocar campanes és una forma de col·laborar amb la cultura popular de la ciutat i compartir-ne el sentiment amb la resta de joves campaners”.

Baixem, tanquem la porta. Obrim els ulls i ens adonem que la pedra viva del campanar i el so de les campanes ens han fet viatjar des del S. XII fins als nostres dies mantenint la calma i l’essència malgrat el pas dels anys. Us convidem a fer aquest viatge amb els guies de Solsona Experience cada dissabte a les 4 de la tarda. El punt de trobada és a l’Oficina de Turisme del Solsonès. Per saber-ne més truca al 663668184 o bé compra les entrades a www.solsonaexperience.com .