La victòria davant el Vilanova de la Barca era necessària, però no garantia la permanència.
A manca de comunicat oficial, tot apunta a descens...
L’ordre de forces fou el titular: J.Figueras (1/2), X.Sendarrubias (1), M.Anton (1), J.Rosés (1/2), J.Tordesillas (1), R.Pujol (1), JF. Manzano (0), R.Vilalta (1), J.Serra (1) i C.Martos (1).
Així doncs, final de lliga amb la desitjada victòria, i clara 8 – 2.
Tordesillasva proposar un gambit verinós que li acceptaren i amb una vintena de jugades derrotava al visitant.
Martosi Serra van jugar contra avi (Llovera) i nét. Aquesta fou la tendra imatge de la jornada: transmissió de l’afició pel joc de generació a generació. Ambdues partides, poc a poc, es decantaren pel bàndol solsoní.
Antonva trobar un rival del seu estil: jugant “al toc”, per impuls... Al final de torres, cavalls i peons, no va cometre errada i s’enduia el punt.
Rosésva arribar a un mig joc completament obert, ple de peces i sense peons al centre, i reis a les cantonades. El rival (Marcel Bonet, que està fent molt bona feina en la promoció i difusió dels escacs a l’escola) va trobar una línia d’escacs continus i signaren taules.
Pujoles va llençar contra l’enroc rival, va obrir la columna f i pressionà les g i h reiteradament... Tanta era la pressió, que ni sacrificant material, no se’l podia aturar...
Vilaltava tornar a demostrar bona conducció de partida en totes les fases: obertura, mig joc i final (de torres) que amb cavall d’avantatge no se li escapava.
Manzanova “embolicar la troca” en l’obertura i impedia l’enroc rival, però l’organització dels peons, a la part final, el deixava feble sense aturar un peó passat que apuntava coronar.
Sendarrubiasva plantejar enrocs oposats i en la defensa del seu perdia qualitat, però sortia ràpid al contraatac, obria la columna b i amb dama, torre i cavall teixia xarxa de mat.
Figuerasva veure-se-les amb una defensa ortodoxa sòlida i sense prendre riscos. Amb 7 peons per bàndol, l’obertura de la columna h no fou suficient per obtenir més que l’empat.
La classificació final ha estat:
| Equip | Victòries | SB |
| BALAGUER | 8,5 | 245 |
| BAIX SEGRE | 8 | 211 |
| ALMENAR | 6,5 | 215 |
| MOLLERUSSA | 6,5 | 204 |
| BALÀFIA | 4,5 | 141 |
| PONTS | 4 | 155 |
| GUISSONA | 4 | 154 |
| ANDORRA-B | 2 | 97 |
| ELEFANT | 1 | 157 |
| VILABARCA | 0 | 100 |
Clarament, la punxada a Andorra fou decisiva. Si no, tant per desempat Sonnenborg-Berger, com per partides guanyades (42% del total) l’Elefant hauria estat un lloc més amunt, que hauria garantit la permanència a la categoria Preferent de Lleida.
Ara mateix, no està garantida, perquè un parell d’equips lleidatans a categories d’àmbit català (Lleida-B i Vallfogona a Segona Divisió) baixen a nivell provincial i desencadenarien 2 descensos de Preferent a Primera.
La frase de la setmana és: “Els escacs han de ser primordialment una recreació i no han de practicar-se en detriment d’altres i més serioses activitats. Com un simple joc, com un descans d’activitats importants a la vida, mereix la més alta recomanació.” (Paul Morphy, Nova Orleans, 1837-1884; millor jugador mundial 1858-1862, quan el títol de campió del món encara no era oficial).
