Vallfogona va demostrar la tradició escaquista que té: bressol de Josep Oms (Gran Mestre i 24è millor jugador espanyol), té un 2% de la població federada i més d’1/3 dels jugadors són sub-16!
Per la seva banda, l’Elefant de Solsona alineà: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1/2), J.Tordesillas (1), M.Anton (1/2), R.Pujol (1/2), R.Vilalta (0), C.Martos (0), E.Ferrer (0), J.Angrill (0) i J.Serra (0). Així doncs, nova derrota 3,5 – 6,5.
Serra arribava a un final de torres i peons. La sots-campiona femenina individual i sub-14 va enfilar les torres amb precisió fins guanyar posició i partida.
Anton, ràpid en moviments, fins i tot quan rebia una terrible atac contra l’enroc, va sobreviure’n i, al final de peons, en treia taules.
El duel de joves promeses entre Erik Ferrer i el campió provincial sub-12 va acariciar taules. Torre i un peó a 7a no van poden aturar cavall, alfil i peons de rei.
Angrill va retrobar-se amb el tauler i les peces, tot recordant els seus inicis al Casal Parroquial de la mà d’en Guillermo Martínez (E.P.D.). Una posició massa tancada no li permetia una bona defensa contra l’atac que rebia el seu enroc.
Vilalta va cometre un error i la pèrdua de peça no va poder capgirar-se amb la iniciativa al final, encara amb força peons i cavall.
Martos, per dues vegades, va llançar-se contra l’enroc rival, però no va trobar la manera de donar mat i, després, els sacrificis no permetien defensa.
Tordesillas va atacar de valent a Imma Montoliu (8 vegades campiona provincial femenina). Mentre la visitant no activava el flanc de dama, dominar la columna ‘f’ fou decisiu.
Solaní (campió provincial individual d’escacs actius) va jugar el verinós gambit Englund contra Figueras. Després de sortejar tot de paranys, el solsoní va quedar amb estructura de peons malmesa, però més desenvolupament, que fou decisiu al flanc de dama.
Sendarrubias va plantejar una partida amb enrocs oposats. Un mig joc ple de combinacions tàctiques no decantava la partida per cap dels dos bàndols i arribats al final, signava taules.
Pujol, després d’avantatges alternats, arribava a un final de dames, alfils i peons, un pèl desfavorable; la constància del solsoní i el poc temps disponible del visitant van fer que, davant un mat gairebé teixit, l’entrega de la dama, suposés un ofegat i taules.
La classificació, a l’equador de la lliga, i fruit de resultats adversos als interessos solsonins, ens situa a la segona part de la taula, però queda mitja lliga per millorar...
| Equip | Victòries |
| ALMENAR | 5 |
| VALLFOGONA | 5 |
| MOLLERUSSA | 3 |
| VILANOVENC | 3 |
| BAIX SEGRE | 2,5 |
| GUISSONA | 2,5 |
| ELEFANT | 2 |
| LA SEU | 0,5 |
| BALÀFIA | 0,5 |
| ANDORRA-B | 0 |
Diumenge vinent, un desplaçament vital a Lleida, contra el Balàfia.
La frase de la setmana, d’acord amb l’actualitat que vivim, és: “Peces som d’escacs i el món boig és el tauler, però al sac junts peons i reis van.” (Félix Lope de Vega, poeta i dramaturg espanyol, 1562 -1635).
