Redactant aquesta notícia desde el punt de vista d'una simple acompanyant i observadora i, intentant ser el màxim de breu i concisa, us explicaré que aquest cap de setmana ha estat per enmarcar.

Em fa feliç veure el fruït de l'esforç dels meus companys i amics. Visc el seu dia a dia, i com fan mans i mànigues per poder sortir a entrenar tan si plou com si fa sol.

El dissabte dia 5, en SERGI BRAU i la MAVI GIL , es van desplaçar fins a les cases de Nargó per còrrer la cursa vertical “la carrerada”. La nostra gran esperança i futur gran atleta Sergi Brau, tot i sortir de la recuperació d'una greu caiguda que va patir mentres s'entrenava, va aconseguir arribar en novena posició de la general masculina, una mica lluny de la seva cinquena posició aconseguida el 2012 però molt meritòria degut al problema abans esmentat. La Mavi Gil, altra vegada i un cop més aquesta temporada, no va tenir rival. Va pujar com si l'empaitessin els dimonis, i sense quasi bé despentinar-se li va treure fins a 5 minuts a la seva rival més propera. Aquí sumem la primera victòria del cap de setmana.

L'equip de Candia

No van ni passar 24 hores, suficients per menjar i descansar una mica, que l'expedició de L'EQUIP DE CURSES I MARXES DEL CENTRE EXCURSIONISTA DEL SOLSONÈS , format per XAVIER AUBARELL, JORDI BORÉS ( que tot i patir una lesió, no es va voler perdre la cursa ) i de nou MAVI GIL, acompanyats d'una “claca” magnífica, ADRIANA PÉREZ, DAVID CLOTA i una servidora, es van desplaçar aquesta vegada a les 6 del matí cap a la petita població de Santa Càndia, per a que us feu una idea, a 11 kilòmetres d'Igualada, per disputar l'última proba de la lliga Yeti. La cursa constava d'un recorregut total de 16 kilòmetres, per senders i corriols, amb alguna tartera i algun tram on la manca de senyalització va fer més emocionant la carrera.

 

En categoría masculina el vençedor d'aquesta edició va ser en XAVIER ESPIÑA, que es va impossar sense masses contratemps i guanyant amb tota autoritat.

Amb moltíssima més autoritat, es més, ratllant la impertinença, es va plantar la MAVI GIL a la linea d'arribada, aquesta vegada li va treure ni més ni menys que 28 minuts a la segona classificada. Aquí teniu la segona victòria de la Mavi, ja van dos. En Xavier Aubarell va ser el segon del nostre equip en creuar la linea d'arribada, ho va fer en la posició 30 sentint-se molt satisfet de la seva actuació. Poc després, el nostre lesionat Jordi Borés, entrava feliç i amb un somriure d'orella a orella, en una 43 posició i havent acabat sense massa dolor el traçat.

Santa Càndia va tenir l'honor d'entregar els premis als guanyadors de la lliga Yeti, i aquí teniu el triplet de la Mavi: campiona absoluta. L'acompanyava al podi en Xavi Espniña.

 

Després de la botifarrada i de l'impresindible suc de cibada, l'equip preparava el gps direcció Calella, on en JORDI MASDENPINÓS, ja feia unes hores que estava d'empeus i en acció, acompanyat per en JOSEP CODINA que li feia de suport moral i s'encarregava de les necesitats del nostre MASDEN.

Us explicaré: a les 8:50 del matí, saltava a les aigües de la platja de Calella per nedar com si fós un peix 3800 metres. El tio, no només va complir amb el primer tràmit, sinó que a més a més amb una marca desorbitada, pròpia d'altres galaxies, 1hora i 10 minuts. Passat el tram de natació, es treia el neopré per agafar la bicicleta de carretera i començar a completar el segon tram (esteu asseguts?), 180 km, es diu ràpid oi? Doncs ràpides eren les pedalades del Jordi, portava una mitja de 33, 34 km/hora, la cosa anava llençada i la previsió era completar el tram de ciclisme en 5 hores i 15 minuts aproximadament.

El grup Ironman
 

Mentrestant, els companys de fatigues ens afanyavem en arribar a Calella. A mesura que ens apropavem a la costa, la foscor en l'horitzó feia acte de presència, mals auguris, i la tempesta tremenda no va tardar a descarregar tota la seva fúria damunt dels caps dels pobres ciclistes. En Jordi estava pedalant i la tempesta anava a més. No va tenir més remei que suportar la pluja, el fred i l'aquaplàning, que encara que soni a parc aquàtic, no i té res a veure.

Tot i les inclemències meteorològiques, el nostre heroï, no es va pas enfonsar. Va finalitzar el tram de bicicleta en unes 6 hores, amb la musculatura malmesa i freda. I li quedava l'última part, la marató.

Allí estavem tots nosaltres, fent pinya, recolzant en Jordi, intentant fer-li més amé aquest últim sector, gaudint de cada volta que completava, animant-lo cada vegada, aixecant els ànims quant semblava que s'enfonsava i, a les 9 del vespre del dia 6 d'octubre del 2013 després d'11 hores i 45 minuts d'esforç, en Jordi, creuava la línea d'arribada, sota els nostres crits d'il.lusió i més satisfets que ell: PRIMER IRONMAN DE L'EQUIP DE CURSES I MARXES