Senyora Campos,
En primer lloc, el meu agraïment per deixar tan nítidament dibuixat el seu pensar (i segurament el pensar d’una part important dels militants del seu partit, encara que segur que no de tots). Però anem pas a pas. Entre moltes altres coses, vostè ha dit:
1) -  Estem en el grup dels drets nacionals i també socials. El de Podemos.
2) -  És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de president.
Vostè sap perfectament –tots ho sabem- que Podemos no està pels drets nacionals. 
Aquí, a Catalunya, han parlat del dret a decidir, però sense mullar-se gaire; a d’altres llocs, el discurs és ben diferent. Vostè sap perfectament –tots ho sabem- que Podemos té el suport de poders importants contraris al dret a decidir. La irrupció espectacular de Podemos no s’entendria si no comptés amb aquestes complicitats.
Això ho han vist, finalment, la gent de Procés Constituent. Amb una frase de l’Arcadi Oliveras en tenim prou per veure de què va això de Podemos: “Corríem el risc d’haver de votar en contra del procés”. Més clar, senyora Campos, impossible.
Vostè sap perfectament --tots ho sabem-- que hi ha moltíssima gent a ICV que no està d’acord amb les posicions que mantenen persones com Herrera, Camats i vostè. Les nombroses baixes, els distanciaments, les opinions contràries... en són una prova evident.
I anem al punt 2.
Senyora Campos, la independència de Catalunya no és una broma, no és un caramel que ens el mengem o no en funció de l’embolcall; la independència de Catalunya no és una cosa transitòria: és definitiva. I al llarg dels anys hi haurà governs de colors diversos en funció de les decisions democràtiques dels ciutadans expressades a les urnes.
On és el seu sentit democràtic? Si el poble català vota majoritàriament Mas, Rabell o el rector de Vallfogona, els ciutadans ho hem d’acceptar per un simple sentit democràtic. 
En tot cas, si el president no ens agrada prou haurem de treballar per fer possible el canvi en les següents eleccions.
Jo no he votat mai Mas ni ICV,  però acceptaré –democràticament, com dic- el resultat de les eleccions del 27S, i crec que algú que es dedica professionalment a la política hauria de fer el mateix. Vostè és alcaldessa de Montcada i Reixac de resultes de les eleccions del 24M; alguns ciutadans de la seva ciutat hi estaran d’acord, altres no. 
Aleshores, què fem? “Suprimim” l’Ajuntament? Convoquem unes noves eleccions perquè els que governen no ens agraden? Senyora Campos, que ja som majors d’edat i la seva posició és d’un infantilisme aterridor.
Com és possible que rebutgi el “principal” perquè no li agrada el “secundari”. El que està en joc el 27S és la resposta sobiranista, el SÍ o el NO; aquesta és la qüestió prioritària. La qüestió secundària és qui seria el primer president d’una Catalunya independent; això és una circumstància transitòria que, com a molt, duraria fins a la propera convocatòria d’eleccions.
Els independentistes de cor i de cap, els qui volem que Catalunya sigui un país independent (per història, per cultura, per identitat, per llengua, per justícia social, per economia, per dignitat...), deixem en un segon terme qui sigui la persona que ocuparà la primera presidència. De fet, ens és gairebé igual, que sigui qui sigui.
Supeditar la independència del país al rampell personal de rebuig del president Mas és inacceptable des de tots els punts de vista. Com he dit abans, és una postura infantil o, tal vegada, hipòcrita. Dic hipòcrita perquè no es pot entendre des de cap òptica coherent. Que un català sigui capaç de renunciar a la independència del seu país perquè no li agrada el possible primer president és, senzillament, aberrant.
És, realment, molt fort, i diu molt poc a favor d’ICV, que prioritzin fer fora en Mas davant la possibilitat de veure i viure la conversió de Catalunya en un país independent, on, entre altres coses, seria molt més factible dur a terme les polítiques socials que vostès --amb justícia-- defensen.
Senyora Campos, jo no sóc polític ni m’he dedicat mai a la política. Sóc, simplement, un català com tants altres, tirant a l’esquerra tot i que no radical. Des de sempre, des de molt abans que vostè vingués al món --és prou jove--, jo volia que el meu país fos lliure i independent. Les persones com jo ens sentim ferides, profundament ferides, quan algú amb responsabilitats polítiques es comporta com una criatura malcriada: “no vull la independència perquè el Mas no em cau bé”. Au, bah!
Acabo. Com que vostè segur que no és innocent ni infantil, he de concloure que no és sincera; és a dir, que es comporta hipòcritament. Digui clarament que no vol la independència (una opció, d’altra banda, del tot legítima) i deixi d’enganyar amb les seves excuses que no s’aguanten. Suposo que rere aquesta actitud seva tan poc noble hi ha l’interès de mantenir a ICV els independentistes que sabem que hi ha, el suport i els vots dels quals els són imprescindibles per continuar fent la viu-viu. Algun dia, però, es convenceran plenament de l’engany i els passaran factura.

Cordialment,
Fidel Gangonells i Borràs