La multinacional energètica Gas Natural Fenosa invertirà entre 300 i 350 milions d'euros en la construcció del primer magatzem subterrani de gas d'Espanya en una cavitat salina, que se situarà a Balsareny, aprofitant la geologia de la zona. La companyia ha explicat que ha iniciat la tramitació administrativa del projecte i que, si obté tots els permisos per part dels ministeris de Medi ambient i Indústria, invertirà tots aquests recursos fins a l'any 2025.
Pel que s’ha sabut fins ara (i a l’espera d’informació detallada oficial), se sap que Gas Natural vol construir vuit cavitats en estructures salines a 900 metres de profunditat en el terme municipal de Balsareny (la primera de les quals estaria llesta a mitjan 2017), un projecte a llarg termini que es calcula que donarà treball unes 200 persones durant la fase de construcció i altres 40, una vegada estigui construït.
El Primer Secretari de la Federació del PSC Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno, i el Regidor del PSC a l’Ajuntament de Balsareny, Vladimir Díaz, han coincidit en qualificar el projecte com a "estratègic per al territori" però han condicionat el seu suport a conèixer de primera ma els detalls del projecte.
La primera condició sine qua non és que la empresa promotora del dipòsit “es comprometi a que la gran majoria del personal que s’haurà de contractar es nodreixi de l’oferta de treballadors en atur del nostre territori.”
D’altra banda, el suport definitiu del PSC també dependrà de què l’autoritat competent i l’empresa “garanteixin que la infraestructura serà segura per a la població i que l’execució de l’obra i el seu posterior manteniment seran realment respectuosos amb el Medi Ambient, i en especial amb el riu Llobregat”.
Les comarques centrals de Catalunya “sabem de primera mà de la importància de la generació d’activitat industrial, però també sabem de les conseqüències mediambientals que aquesta activitat ocasiona si les coses no es fan prou bé. L’exemple de la escombrera de sal, o l’actual estat de manteniment del col•lector de salmorres en serien un exemple clar d’això que no s’hauria de tornar a produir en una Catalunya moderna i respectuosa amb el seu entorn natural”