Sembla, per les xifres dels darrers anys, que a aquestes festes de Pamplona és menys complicat, per a una dona, córrer davant dels toros que fugir dels homes que tant les agredeixen.
Tots tenim el cap, encara, el terrorífic cas de La Manada de l'any 2016. Cinc homes van violar en grup un noia de divuit anys. Ho van gravar mentre ells mateixos s'en reien. Se'ls va condemnar només per «abús», posant el focus en el comportament de la víctima i no en els agressors. I es va ignorar el concepte del consentiment. La sentència no va canviar fins després de les mobilitzacions massives feministes.
Després d'aquest cas, les agressions sexuals contra les dones encara segueixen sent un motiu de por constant per a elles.
Prova d'això és l'índex de noies que corren davant dels toros. No pas per falta de valentia i coratge, que el tenen, sinó per l'horrible perill que els suposa estar envoltades d'alguns homes que no són sinó agressors sexuals humans.
The Times ha publicat aquest juliol aquesta notícia del 6 % de corredores. Segons les seves dades, el 2024 no hi va haver cap toro imputat per comportament indegut però sí que els homes van ser els responsables de 24 agressions sexuals.
Les dones participants entrevistades van confessar que els fan més por els homes que les banyes. Perquè els toros els semblen més previsibles; els homes borratxos, no.
Els Sanfermines tenen un origen religiós i se celebraven en honor al sant. Però a dia d'avui són una bacanal de masculinitat quasi impune.
Enguany se celebren els 50 anys de la participació legal de dones als «encierros». Una festa tradicional és un mirall perfecte per evidenciar, una vegada més, la desigualtat. Mentre ells llueixen la seva masculinitat, elles han de vigilar per no ser una nova víctima d'agressió sexual. Per això, només són un 6%.
El 2022, durant les festes, van haver-hi 16 denúncies i 13 detinguts.
El 2023, van haver-hi 15 denúncies i 11 detinguts.
Però el 2024, com si La Manada ja no fos un record, de les 24 agressions sexuals, 6 varen ser entre violacions i atacs físics greus.
Què han de fer les dones? Us imagineu com serien uns Sanfermines si només poguessin córrer dones? Doncs igual de divertides i sense ser perilloses. I no implicarien tanta despesa pública en controls policials, punts lila, repartiment de mocadors vermells, campanyes contra la violència sexual amb eslògans simpàtics... Tot i el seu elevat cost, cap daquests recursos ha estat prou efectiu.
Què han de fer els homes? Ja se'ls ha dit tot i, serenys, potser sí que ho entenen, però a la pràctica no saben on acaba la festa i on comença l'abús.
No seria una bona idea que un any, només poguessin córrer dones? Igualment, a nivell polític, si poguessin manar més dones, el món no seria tan agressiu.
I és que no n'hi ha prou amb un adhesiu en una samarreta, ni amb una pancarta a la plaça. Calen polítiques que permetin que les dones puguin gaudir tranquil·les de totes les festes en particular i de la vida en general.