Que ningú ens vulgui acusar d’antisemitisme perquè actuaríem igual si l’autor del genocidi fos qualsevol altre país del món. Sí ens costa més d’assimilar que el protagonista sigui un dels pobles més castigat de la història. Precisament per aquest motiu mai haguéssim imaginat podés copiar mètodes que van fer servir contra ell. 

Es la barbàrie portada fins les últimes conseqüències. Es maten dones, suposadament perquè no portin més infants al món. I es maten infants perquè no creixin i es puguin convertir en enemics. No té cap altra explicació que moltes de les matances vagin dirigides directament contra aquests dos col·lectius. 

No son víctimes col·laterals de la guerra, sinó objectius directes, buscats pels mètodes més sofisticats d’imatges per satèl·lit o per drons que no deixen cap dubte de que estan a l’espera de trobar menjar o beguda. Estan en llocs sense conflicte, sense armes, sense perills contra l’exèrcit jueu i tanmateix son bombardejades. Després, es busca qualsevol excusa per dir que a prop havien detectat moviments sospitosos....

Aquestes imatges, aquestes llistes de víctimes no quedaran oblidades en un racó de la història, perseguiran el present i futur d’Israel, per segles. Hi ha milions de testimonis i milions d’imatges totalment definides, verídiques, contrastables, com perquè ningú pugui dir que han estat exagerades, mal interpretades o directament falsejades. No, no, tots assistim cada dia a una col·lecció de fets que ningú pot justificar. Es la barbàrie per la barbàrie, portada amb una programació i planificació pròpia d’algú que vol fer desaparèixer un poble sencer.

I quan veuen que no se’n surten, que el poble palestí resisteix, busquen noves vies per atrapar-lo en llocs cada vegada més reduïts, fins estudiar la via per tancar-lo en un immens camp de concentració, del qual ningú no podrà sortir si no és per anar a un altre país, i no tornar mai més. Es a dir, planificar la reducció i minimització de tot un país, fins fer-lo desaparèixer per manca d’habitants. La majoria hauran mort, i els que quedin, els faran la vida impossible fins que optin per anar a qualsevol altre indret. 

Si algú pensava en límits al sadisme pot comprovar que no existeixen. Hi ha directives clares per actuar en tots els àmbits, sectors i territoris. I alguns dels participants es diuen “homes de Deu”, seguidors fanàtics d’una religió que creuen la única del món i que tots els qui en practiquen una altra, no mereixen viure. Es dona via lliure a centenars de colons que veuen com poden actuar amb la més pura impunitat. Poden fer fora els seus veïns i si no volen marxar els poden matar i apropiar-se de les terres i patrimoni.

La llista de barbaritats és tan gran que hauríem d’anar precisament als anys de persecució del poble jueu, per a trobar actuacions semblants a les que es practiquen contra el poble palestí. No podem ni oblidar ni perdonar, perquè el genocidi ha de ser perseguit, condemnat i els seus responsables jutjats i condemnats. Ens pertoca a tots, ser conseqüents i no permetre la continuïtat de tanta barbàrie.