Probablement és la primera vegada que sents parlar d’aquesta Fundació. A mi em va passar fa uns mesos però n’he fet un seguiment i considero oportú donar-la a conèixer a tots els qui ens sentim indignats i horroritzats pel genocidi d’Israel sobre Gaza. Mai hauríem imaginat veure, en viu i en directe, com un país pot dur a terme unes matances planificades i programades fins el darrer detall, contra població indefensa. 

Ningú amb un mínim de sensibilitat i solidaritat pot quedar impassible davant imatges famèliques, i crims contra dones i infants com a via directe per fer desaparèixer tot un poble. Els autors no son màquines, totes les màquines son operades per persones i totes elles responen a ordres directes dels seus superiors. I sigui mitjançant drons, avions, canons o altres instruments de guerra, l’exèrcit d’Israel, s’ha convertit en una màquina de destrucció generalitzada Cap soldat pot al·legar ordres ni justificacions per a convertir-se en un assassí. Investigacions recents, tan des de dintre del país com des de fora, han confirmat assassinats metòdics de dones i infants mitjançant trets a curta distància i a òrgans vitals com per produir la mort. No hi ha caiguts per accions indirectes. No, no, hi ha persecució directa i indiscriminada per matar, cosa que modifica el concepte de soldat pel d’assassí. 

Com pot el poble jueu conviure amb una massacre com aquesta ? Com podrà reclamar comprensió pel seu present i futur, quan demostra la pitjor de les cares de la maldat?. Un exèrcit al servei d’un genocidi. I uns colons amb carta blanca per actuar contra veïns i població propera, per robar les seves terres i propietats. Algú pot fer res contra tanta barbàrie ?Doncs sí, ni que sigui un oasis dintre de tanta destrucció. Queda clar que el que pertoca és que els països de tot el món civilitzat posin fi, a aquest genocidi, imposant sancions i exigències d’obligat compliment, però hi ha actuacions que considero han de ser conegudes per saber que res pot quedar impune. Vaig al principi.

Què és i què fa la Fundació Hind Rabat ? Les sigles en anglès ( HRF ). Hind Rabat era una nena de 5 anys, nascuda a Gaza, i que fou assassinada per l’exèrcit jueu, juntament amb altres sis membres de la seva família i amb dos ajudants sanitaris que havien anat a intentar salvar-los. Des de Brussel·les es va agafar el seu nom, a inicis de 2024, per posar nom a una nova Fundació que assegurés buscar justícia on només hi ha barbàrie. En aquest curt lapse de temps, s’han recollit més de 8.000 proves, clares, contundents, verificables i palpables dels horrors comesos per soldats, colons, oficials i alts comandaments de l’exèrcit. Res de grups o col·lectius de difícil identificació. No, no, noms i cognoms concrets, ben detallats, amb fotos i informes sobre vida i professió. Amb aquests milers de fitxes es fa un seguiment dels moviments de tots els identificats per tal de perseguir-los per terra, mar i aire, tan bon punt surten d’Israel i pretenguin anar de vacances, visitar familiars o amics, a qualsevol indret del món. S’investiguen les sortides del país, i tot seguit es presenten denúncies en el país de visita, per tal que la Justícia activi les vies per detenir-los i portar-los davant els tribunals. Algú pot pensar que les accions son molt escasses i complicades. Complicades sí, però les actuacions es compten ja per centenars, en multitud de països: Brasil, Argentina, Xile, Tailàndia, Suècia, Sri Lanka, Bèlgica, Espanya, Itàlia....i les peticions d’arrest han afectat des de soldats rasos, a suboficials i oficials de molt alta graduació, de manera que l’exèrcit ha hagut d’avisar i aplicar mesures especials per evitar sortides a l’estranger perquè ja no tenen cap país segur. I algun dia la massacre ha d’acabar i algun dia s’haurà de portar tots aquests assassins, davant els tribunals perquè paguin pels crims comesos. Cap podrà al·legar accions de guerra perquè les seves accions s’han investigat i detallat degudament com per ser qualificades d’assassinats contra població indefensa.