No hi ha millor observatori per saber què passa en un sector que formar-ne part. Ser dintre del col·lectiu , durant anys, molts anys i tenir constant informació interna i externa com per tenir clars els resultats.
Quan sento parlar opinadors, comentaristes, tertulians, però també polítics de partits ficats a pontificar sobre la immigració, amb un desconeixement i lleugeresa siderals, em demano quina credibilitat poden transmetre si cada dos o tres minuts deixen anar mitges veritats, falsos estudis i mentides flagrants.
Posats a dir bestieses es van animant en les seves explicacions i exposicions, imaginant que tots els qui els escolten s’empassen les seves dades i teories. D’aquests “savis” en tenim un enorme grapat, i és evident que fan mal al conjunt, perquè envien missatges que son creguts per una part de la població. No ens estranyi que el PP, VOX i Aliança Catalana, pesquin en aquestes aigües turbulentes, plenes de falsedats.
No pretenc, ara i aquí, desmuntar totes aquestes mentides i falsedats. Ni per raons d’espai ni per l’amplitud de la tasca, però després de 40 anys a la sala de màquines d’un ajuntament, 15 en el Parlament de Catalunya, i prop de 25 anys de professor de català, primer i de castellà, ara, a Creu Roja, el meu contacte amb la immigració permet puntualitzar i aclarir molts dels posicionaments d’aquests partits.
I per fer-ho res millor que recordar on érem nosaltres, els espanyols, 40 o 50 anys enrere. Qui tingui anys per recordar-ho estarà ben informat, qui sigui més jove que se n’ informi degudament i veurà com centenars de milers, fins arribar als prop de tres milions, van sortir d’Espanya, a la recerca de millors condicions de vida i treball. Uns, van marxar cap a Llatinoamèrica: Argentina, Xile, Veneçuela, Mèxic....i altres cap Europa: Alemanya, França, Suïssa, ....
En puc donar fe, perquè durant 7 anys, vaig formar part d’aquesta emigració. En concret a Suïssa, on els espanyols vam arribar a la xifra dels 120.000. Doncs bé, durant un llarg període de vint o trenta anys, la gent sortia a la recerca de millors condicions de vida, i així poder enviar diners cap a casa, a l’espera de poder retornar algun dia. Molts no ho varen poder fer mai, altres van tornar amb l’arribada de la jubilació.
Bé, doncs, en aquests moments venen cap aquí, centenars de milers, primer, i ara milions de persones d’arreu del món, a la recerca de millors condicions de vida de la que tenen a casa seva. Res de nou, en el món mundial que no hagi passat al llarg dels segles i dels mil·lennis. I venen amb ànims d’agafar el que trobin. Per les meves classes d’idiomes, han passat molts centenars d’immigrants, uns a la recerca de refugi, altres, simples buscadors de feina. Puc assegurar que la majoria de feines que assumeixen han estat rebutjades o ignorades pels nacionals. La llista és llarga, gairebé infinita, per demostrar la importància i rellevància de tenir aquesta mà d’obra disponible. Sense aquestes persones hi hauria col·lapses en àmbits tan vitals com l’atenció a la gent gran, a l’hostaleria, a la neteja, a l’agricultura i ramaderia, a la construcció, ets, etc.
Fan, el que feien els espanyols en tots els països on van anar a parar. I, on anys després, ells mateixos, ja més formats o els seus fills, escalaven cap altres àmbits i sectors per deixar lliures les primeres ocupacions assumides. Estem en aquesta roda mundial – temporal, que ha estat permanent al llarg de la història. Ningú vulgui ara veure-hi mals on hi ha clars beneficis i beneficats.