Catalunya, una vegada convençuda que ella mateixa és un nació, té l’obligació de ser Sobirana i Independent. Pel simple fet que no es tracta d’ella sola, sinó que n’hi ha moltes d’altres, a Europa i al món, que travessen els seus mateixos entrebancs amb un Estat totpoderós, que fa tabula rasa amb les identitats, les cultures i les llengües, amb el que és el moll de l’os de la civilització, i, per elles, i per si mateixa, Catalunya té l’obligació de treballar per la seva Sobirania. El món encara no és prou evolucionat, prou civilitzat. El món, tot i que té tant als llavis la paraula llibertat, encara no l’ha compresa en el seu sentit obvi i molts dels seus Estats més forts i plenipotenciaris en tenen una idea falsa i la fan consistir a què les nacions que mantenen sota llur fèrula “facin bondat i no els causin entrebancs i problemes”.

Quan ells, amb el seu totalitarisme i la seva fal·lera pel poder, són els qui causen el malestar i la rebel·lió òbvia de les seves nacions. I com més avanci i se civilitzi el món, més rellevant i més punyent serà aquesta “rebel·lió de les nacions”. De fet, tots la paraula llibertat la tenen als llavis, però no ve de més endins. Llibertat, per a un Estat fort, és reconèixer-la quan la nació que dominen decideixi espolsar-se el jou que ell li imposa i vulgui auto governar-se. La nació té un dret sagrat a actuar així i diríem que també hi té una obligació sagrada.

Per tant, cal que tinguem ben present aquesta tesi: Catalunya té una obligació de treballar per ser Lliure i Sobirana. I si és així, ¿per que hem tardat tants de segles a configurar-ho i voler dur-ho a la pràctica? Pels avatars de la història que no ens han estat gens de favorables, per l’excessiva barra de la nació central ibèrica que sempre s’ha cregut mestressa i senyora de les altres nacions ibèriques ─llevat de Portugal que a bona hora, veient el pa que hi llescaven en aquella union, els digué: “Bon vent i barca nova!”

Per tant, Catalunya hi té una urgència i aquesta urgència és la seva obligació de fer- se Lliure i Sobirana. No perquè sigui una obligació a favor seu, deixa de ser-hi obligada.

Es tracta de la seva aportació al progrés de la civilització del món i a això no hi pot renunciar, ni que redundi tant en benefici propi. Cal que miri al concert de les nacions d’Europa i del món. És qüestió de fer una passa de gegant vers la civilització universal del planeta, ja en ple segle XXI que és el segle del definitiu estadi de la civilització universal.