Portem anys, molts anys, de perplexitat respecte alguns comportaments del poder judicial. Bé, millor diguem, d’una part del poder judicial. El de major rang i per tant de major responsabilitat. Semblen formar part d’un àmbit, considerat intocable, no criticable i destinat a perdurar pels segles dels segles. Qualsevol modificació o retoc en l’accés a la Judicatura, voldrien fos decidit i acordat per ells mateixos, sense intromissions externes, ni que provinguin de la màxima representació del poble espanyol: les Corts Generals. 

I no sols això, es consideren dipositaris de la “sobirania popular”, o del poder de l’Estat, entès com la defensa de l’Espanya “eterna”. Per això, prenen com un atac a la base del sistema, projectes de llei com l’impulsat pel Ministeri de Justícia, destinat a trencar alguns dels grans impediments i vicis, que impedeixen l’accés a la carrera judicial, a tots els candidats procedents de classes populars. 

Qui es pot permetre estar, tres o quatre anys, preparant oposicions ? Només els fills de famílies benestants poden dedicar uns anys a la preparació. Els altres, han de buscar altres destins perquè no s’ho poden permetre. Aleshores, és una mala idea incrementar notablement les beques destinades a fer possible trencar aquesta dinàmica ? Es una mala idea democratitzar aquesta carrera ? Com es pot estar en contra de que tothom qui tingui vocació i capacitats, tingui facilitats per accedir a la carrera ?

Qui pot estar en contra de modificar proves per tal que no tot depengui de la memòria dels candidats ? Algú considera il·lícit adaptar les proves a les noves tecnologies presents en totes les activitats de la vida ? Com es pot estar en contra que juristes de prestigi puguin accedir a la carrera judicial, per via del quart torn ? No falten jutges i fiscals arreu del país ? Qui pot estar en contra d’incrementar el seu nombre ?Doncs, és igual les preguntes que ens puguem fer perquè hi ha un enorme interès en frenar el projecte de llei, per deixar les coses com son, ara i aquí. Si nosaltres ens hem passat tres o quatre anys, memoritzant multitud de temaris, no volem que altres, no facin el mateix. I si hem passat les proves d’accés, amb unes condicions determinades, no acceptem siguin modificades, de cara a les noves promocions. Que tot continuï igual, perquè tot segueixi igual. Un principi desastrós, vistos els resultats produïts. 

I els resultats han estat una endogàmia eterna i perillosa. Si creuem noms i cognoms, veurem fins a quin punt, hi ha centenars de relacions familiars, en tots els nivells de les cúpules judicials, i fins a quin punt en pugen d’altres que substituiran a les anteriors, amb el pas dels temps. Impensable per indesitjable. Massa temps hem perdut en no procedir a una àmplia i profunda renovació. L’actual projecte, hauria d’haver entrat en escena, vint o trenta anys abans. Ara, no estaríem on som, a nivell d’estructura judicial, amb profundes arrels conservadores, que actuen en els màxims nivells, sota interessos polítics. 

Es urgent i determinant, tramitar la llei per la via més ràpida possible. No podem tornar a veure manifestacions i concentracions de jutges i fiscals, en defensa de les seves condicions, en comptes de deixar en mans dels polítics, el poder de legislar. No és la primera vegada que mostren poques conviccions democràtiques, quan veuen propostes de canvis que no els agraden. Increïble quan son els qui haurien de ser els primers a acatar la voluntat popular.