El naixement del Messies tingué lloc en un context mundial de pau. Fins l’expansió de l’Imperi Romà, tan activa i que era feta a base de guerres cruels, era aturada per disposició divina, volent significar que arribava a la terra l’únic que podia fer que els homes deixessin de matar-se, si seguien els principis que establiria en el seu Evangeli. D’altra banda, els àngels que arran del naixement de Jesucrist cantaven “Pau a la terra als homes de bona voluntat”, subratllant en l’amplitud i l’esplendor del cel que el Messies venia a portar la pau, al·ludeixen a aquesta intenció sobrenatural del càrrec de l’Enviat. Si no tenim pau a la terra és perquè els homes no tenen bona voluntat.

El profeta Isaïes ja la prefigura aquesta pau, amb una metàfora preciosa. Diu: “Quan vingui el regne del Messies la pau emplenarà la terra, com l’aigua emplena la conca dels oceans”. Com diem, aquesta profecia es complí momentàniament quan naixé Jesús però, malauradament, no s’ha complert en els dos mil anys transcorreguts després en plena vigència del regne messiànic. I és per la mateixa raó: perquè els homes no tenen bona
voluntat. Diguem de passada que Isaïes és un intel·lectual que vola molt amunt i que és un gran poeta que dóna bo de llegir. La seva lectura és la més apropiada durant l’advent, per preparar el Nadal.

I tant present la tenia aquesta pau el Redemptor que una vegada ressuscitat, quan s’apareix als apòstols o a qui fos, sempre saluda “La pau sigui amb tu” o “Sigui amb vosaltres”, significant que el do primordial de la seva vida, mort i resurrecció era la pau. Els
intel·lectuals de bona voluntat l’han venerat molt i potenciat aquesta pau. Ara mateix em recordo de Pau Casals que, en 1970 donà un concert de violoncel al cos diplomàtic de les Nacions Unides interpretant la nadala El cant dels ocells i tot seguit s’aixecà i digué, en
anglès: “Els ocells canten, al voltant de l’establia on naixé Jesús, Pau!, Pau!, Pau!”. Això ho cantaven els àngels, que els ocells cantaven cadascun els propis refilets però ell deia Pau! perquè en aquell cos diplomàtic, de qui en gran manera depenia la pau al món, es fixés en la pau i la mantingués al planeta. Jo vaig veure en directe aquest escena pel canal CBS. Ja n’havia donat un altre de concert Pau Casals, a la Casa Blanca, en presència del president John Fitzerald Kennedy i aquest altre concert no el vaig veure jo.

Després suplicà el President que posés pau a Espanya eliminant el dictador Franco que del seu despotisme i dels seus nombrosos afusellaments en deia Pau, i n’havia de dir “victòria” ─així li puntualitzà l’abat Escarré de Montserrat, que tot seguit hagué d’exiliar-se. Però es veu que el president Kennedy no volgué mullar-se. Respecte a això que el dictador volia que de la seva postguerra en diguéssim “pau”, la revista satírica La Codorniz es fumia d’aquella pau de cementiri que ell imposava; la capçalera del text era: Veinticinco años de paz... ciencia y cultura.

I que en plena vigència del Regne Messiànic no hàgim complert amb la pau tan inculcada la nit de Nadal ho tenim prou clar fent ullada a la història del món. O hi ha hagut guerres i destrucció o la pau ha estat contínuament amenaçada i penjada d’un fil. Mireu actualment com n’estem d’amenaçats amb aquests focus d’infecció que són els talibans, el dictador de Bielorússia, que es creu que ell és l’únic que pot governar, que és el mateix que turmenta el president Putin que no para d’acumular soldats a la frontera amb Ucraïna, la mala vida que porten molts països africans que empeny llurs ciutadans a perillosíssimes emigracions, l’actitud prepotent de la Xina que cada cop es fa més gran i més potent, etc.

Davant d’aquesta situació, els homes de bona voluntat, en especial aquells que governen les nacions lliures, han de governar de cara a fomentar la pau i de suprimir les ambicions de poder tant com puguin. I, sobretot, tenir ben clar que voler pau a la terra sense fer justícia a aquells que viuen malament, que són trepitjats pels rics i pels poderosos, és voler la lluna en un cove. La justícia és el fonament de la pau, com és fonament de tota altra virtut humana.