Que n’és, de gran, l’amor! Ara, les esglésies fins i tot estan buides de persones creients. De les beates d’abans ja només en queden subjectes residuals. Per això encara podem trobar alguna àvia beata tan amorosa que és digna de beatificació. Les àvies beates d’ara, quan eren joves tenien molt clar que calia estimar Déu per damunt de totes les coses. I que calia amagar tot allò que, segons la moral de l’època, era pecat. I n’hi havia, de pecats, quan aquestes àvies eren joves! Ser lesbiana podia ser un dels més terrorífics. Calia silenciar-ho i evitar els encara més terrorífics càstigs.

No tot era culpa d’elles. Van viure en uns temps en què, sovint, s’inculcava el sentiment de culpa com una eina d’educació i s’utilitzava la por per aconseguir una obediència cega.

Per a aquelles àvies beates el lesbianisme, des de la culpa i la por, s’amagava sota la catifa. Us explicaré un cas que, sense ni semblar versemblant, és real: el d’una àvia beata que, per amor a la seva neta lesbiana, s’ha tornat activista del lesbianisme.

Voleu prova més gran d’amor. Aquest amor, sense culpa ni por, és el més digne d’entrar al regne del cel. Quan la neta va entrar al cor de l’àvia per la finestra i va explicar-li la seva orientació sexual, per la porta del davant de la casa, en van sortir, expulsades a patacades, tot un munt de teories absurdes que li havien inculcat, amb culpa i por, sobre el sexe. Aquesta àvia no va necessitar pensar-s’ho dues vegades. Estimava la neta per damunt de totes les coses. I la neta va passar-li la mà per la cara a aquell Déu que li havien explicat tan malament. Perquè aquell Déu no era prou comprensiu ni estimava tothom per igual.

I l’àvia no en té prou de continuar estimant la seva neta, encara més si cal. Ara necessita defensar tot allò que envolta la neta. I l’àvia beata es transforma en una àvia activista en defensa del lesbianisme i de tot el col·lectiu LGBTIQ+.

Ara l’àvia és una mena d’advocada inesperada dels drets de la seva neta. Qui li havia de dir que, a aquestes alçades de la vida, acabaria plantant cara a alguns dels prejudicis amb què ella mateixa havia crescut? Perquè l’amor de veritat és capaç de perdre la por, burlar el sentiment de culpa i acceptar el món tal com és, no tal com li havien dit que havia de ser.

Aquesta àvia també ha tingut la sort de ser estimada per la seva neta. Tant que no li ha amagat allò que sabia que la faria patir. I li ha obert els ulls per poder seguir assaborint, plegades i sense pors, la vida compartida que els quedi. Perquè els secrets no l’espatllaran.

No és només la fe la que fa miracles. Els de l’amor són tan potents que, fins i tot, engrandeixen els cors. I és que no hi ha res més revolucionari que una beata reconvertida en activista per amor.