I també molts homes, però Mònica Terribas va tenir molt clar que volia enfocar la seva docusèrie El Minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei des duna perspectiva femenina. Perquè en rebre els correus de dones i d'homes, es va adonar que els testimonis d'elles eren molt més punyents. Elles havien patit moltíssim. Molt més que ells.
El 55% dels membres de la institució són dones. Les protagonistes són tretze numeràries auxiliars de diferents països: Espanya, Catalunya, Irlanda, Regne Unit, i d'Amèrica Llatina. L'Obra va començar a reclutar dones quan va adonar-se que necessitaven persones per tenir cura dels homes en totes les feines d'una llar. Veure la docusèrie fa mal perquè hi ha molt de dolor i molta maldat infligida per part de la institució i orientada pel seu fundador. Un home santificat tot i les irregularitats dels procès. Un home que volia imitar Crist però creador d'una Obra que aspira a la glorificació personal.
Els testimonis d'aquestes dones, a les que van infligir greus vulneracions dels drets humans, són esgarrifosos. Totes coincideixen en paraules clau: solitud, depressió, suïcidi, engany coacció, control... Per acabar amb: «ens van obligar a treballar com a serventes, sense sou, durant molts anys»
Les recaptaven amb enganys i promeses, especialment, en moments vulnerables de la seva vida. Amb les tècniques pròpies de qualsevol secta.
Alguns dels experts que col·laboren a la docusèrie parlen de coerció psicològica. L'Obra té un funcionament de control psicològic i mental de la vida, del cos i de la ment d'aquestes dones.
Com aconseguien que elles aguantessin tanta maldat fins i tot arribant a l'ús de silicis? Per cert, posats amb «bona intenció» a l'engonal perquè no es poguessin veure les marques. Doncs terroritzant-les amb el càstig infernal etern. Qui pot ser canonitzat aconseguint els seus objectius basant-se en el terror? Hi tindran a veure els diners?
Una altra tècnica de control és el cansament esgotador que no permet pensar. Les persones esgotades són més manipulables. On ho va aprendre això el fundador? Al seu missal? El minut heroic, una tècnica promoguda per Escrivá, és el sacrifici de llevar-se immediatament, en escoltar el despertador. Es veu que ajuda a fer-te bo.
I més enllà de tots aquests patiments cal afegir-hi la desgràcia que significa voler sortir-ne quan s'adonen d'haver estat tan miserablement manipulades. No tenen documentació oficial. No tenen cap diner. Les que han heretat, ho han donat tot o ja els ho han pres amb amenaces infernals. Mai han cotitzat... No són elles les que cremaran a infern. Molts extorsionadors, ja en vida, compleixen presó.
L'Opus Dei no ha volgut participar en la docusèrie tot i que Terribas els va donar el dret a rèplica. Si haguessin vist alguna opció de redempció potser haurien acceptat.
I és que tant maltractament no es pot compensar dient que a l'Obra hi ha hagut gent amb experiències bones. Un greu pecat segueix sent-ho, tot i fer almoines a l'església o resar molts parenostres.