En uns temps amb un clar canvi climàtic, passen massa incidents, alguns convertits en greus accidents, per culpa de no fer atenció a la supervisió i manteniment dels espais privats, però també dels públics. No podem admetre com “causes imprevistes” que el vent, la pluja, la neu, faci caure arbres immensos, amb els corresponents danys materials que poden esdevenir personals, si la sort no juga a favor. 

Parlo ara dels arbres, perquè no passa setmana que no tinguem noticies diverses , en qualsevol punt de la geografia catalana. Es que ningú es fixa en les alçades i la salut dels arbres que estan en jardins privats, i en els públics? Cadascú és responsable del que té en el seu jardí, i cada ajuntament ha de supervisar tot el que té plantat a la via pública. Sé, per experiència, que toca ser vigilant constant. Toca esporgar en el moment oportú i toca vigilar si els arbres estan malalts o no, com per actuar en conseqüència. No fer-ho, pot produir danys irreparables. 

I si els arbres poden esdevenir un perill evident, hi ha moltes altres “coses” en el món privat i en el públic que han de ser supervisades, i si cal ,canviades o modificades. Penso en la col·locació de contenidors, en determinats punts dels nuclis urbans, on es produeixen fortes corrents d’aire quan bufa el vent, de manera que no és estrany siguin desplaçats i puguin provocar incidents o accidents. 

També convé, tot sovint, repassar espais d’estacionament per veure si el pas dels temps ha variat les condicions. A vegades, no es pensa en canvis de circulació o en noves activitats a la zona que han modificat el que era abans un espai tranquil i amb poc moviment. Toca fer canvis, a mesura que les necessitats hi obliguen.

El repàs i bon manteniment de la senyalització vertical i horitzontal, és una altra de les feines constants d’un ajuntament, de manera que tothom vegi de forma clara i previsora què pot o no fer, en cada punt de la via pública. Qualsevol dubte pot provocar reaccions i decisions que acabin en accident. 

I tot el mobiliari urbà ha de ser objecte de vigilància i reparació quan s’ha deteriorat pels pas del temps o ha caigut en mans de vàndals que l’han malmès. Es un dels aspectes més dolorosos de la gestió pública. Cada any, hi ha milers d’atacs a la cosa pública, per part de persones incíviques que a banda de produir danys immensos, a nivell econòmic, poden produir altres danys personals, a persones que en volen fer ús. 

A tot plegat, cal sumar-hi vigilància i actuacions preventives, en zones d’escorrenties d’aigües pluvials, evitant taps i colls d’ampolla que salten perillosament, en cas de pluges intenses. Ho veiem tot sovint, pels mitjans de comunicació, i queda molt per fer. Tots sabem que quan es tanca el pas d’aigua, tard o d’hora, saltarà, per dalt o pels costats, però ho farà , i la força serà proporcional, al tap que hagi trobat. 

En resum, tant particulars com públics, han de preveure què tenen a casa seva, o a la casa de tots, que pugui produir danys, en casos de climatologia adversa, cada vegada més freqüent. I actuar de manera previsora per evitar danys “evitables”. Fàcil de dir, però difícil de fer complir, com podem constatar massa sovint.