OnlyFans és una plataforma en línia on creadores (-ors) de contingut poden compartir fotos, vídeos... amb els seus seguidors a canvia d'un pagament mensual o puntual.
Pot utilitzar-se per a qualsevol tipus de contingut com, per exemple, fotos de peus (un dit dins un pot de nutella...), que s'han posat molt de moda i que rendeixen molts diners.
Però el principal contingut és per a homes que paguen per veure fotos i vídeos de dones que venen els seus cossos. I només poden accedir-hi després d'haver pagat els diners convinguts.
La plataforma es ven així: «guanya diners sent la teva pròpia cap». I elles, que sovint s'hi estrenen per pagar factures, hi continuen perquè fer diners és molt llaminer. Segons els experts, el neoliberalisme també les hi empeny per aconseguir més d'ingressos. Però no deixa de ser una sexualització i mercantilització dels seus cossos.
La seva justificació: així controlem què publiquen i amb qui ho comparteixen. Ja, però venen el seu cos.
En realitat estem parlant del mateix de sempre: si una mica abans de la meva generació les dones feministes feien la seva revolució deixant enrere els sostenidors, com a símbol, ara, la revolució sexual 2.0 ―que inclou vendre aquestes fotos íntimes amb molta càrrega sexual―, només és la versió premium del patriarcat de sempre. Han canviat les formes, no les estructures.
Oi que no estem parlant d’un veritable empoderament?
Si es ven el cos, no és empoderament.
Dones i homes pengen fotos pornogràfiques i homes i dones paguen per veure-les. Però qui paga més? Ja sabeu la resposta: les que s’enriqueixen són les dones perquè molts, molts homes paguen per veure-les. Les fotos amb escàs contingut sexual poden costar al voltant d’uns 35 euros però les personalitzades, quan un client demana veure quelcom específic i aquella foto o vídeo només serà exclusivament per a ell, pot arribar a costar molts diners. Una dona amb molts subscriptors pot arribar a guanyar molts milions a l’any.
Però què passa amb els homes? Per què no fan tants diners? Doncs perquè no hi ha gaires dones interessades en veure fotos i vídeos pornogràfics d'homes.
Què els passa als homes que tot i ser cultes, emotius, sensibles... més ben preparats que mai, segueixen tenint aquestes necessitats i urgències tan primàries?
I les dones que s'enriqueixen amb aquestes fretures masculines, no fan sinó aprofitar-sen en benefici propi, però són víctimes d'un fals empoderament perquè prefereixen els diners... a la seva dignitat?
Quina diferència hi ha entre aquesta nova formula i la vella prostitució de sempre?
I tot plegat, en un moment en que les feministes abolicionistes, alhora, estan demanant, justament, l'abolició de la prostitució.
I és que ni volent magnificar ni criticar aquestes plataformes, no ens enganyem: no es tracta d'un veritable ni lliure empoderament femení, sinó d'una excusa per a fer diners fàcils en un món que els valora més que les qualitats personals.
