Fa uns dies, una amiga meva em va fer un missatge de veu per explicar-me com de trasbalsada i enormement trista estava en tornar del funeral del fill d'un amic que s'havia suïcidat només amb dinou anys. Perquè la nòvia l'havia deixat.

 Vaig intentar consolar-la tant bé com vaig saber. Però si la mort d'un fill ja és una de les desgràcies més colpidores per a uns pares, en cas de suïcidi, imagino que pot ser un suplici que pot arribar a desitjar la pròpia mort. Però no arriba i el patiment pot convertir-se en un via crucis sense final.

 Em vaig quedar prou afligida i vaig començar a recordar els suïcidis que havien tingut lloc a la meva ciutat: tots havien estat executats per homes. Molts d'aquests, per nois.

 Vaig començar a investigar i vaig descobrir la «Paradoxa de gènere del suïcidi». Paradoxalment, les dones executen més intents de suïcidi però moren menys. Els homes no s'hi aboquen tant però, quan ho fan, acostumen a ser letals.  

 Aquesta paradoxa es dona perquè no és el mateix ser home que ser dona. Per tant, el gènere, malauradament, reflecteix una vegada més les pressions socials i culturals que afecten la salut mental masculina i femenina.

 Segons dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), als Estats Units, els homes tenen quatre vegades més probabilitats de morir per suïcidi que les dones. I a Europa, les estadístiques s'enfilen quasi a un cinc.

 Aquesta diferència no és només una qüestió de números; és un reflex d'una societat que exigeix rols de gènere.

 Les estadístiques del suïcidi no depenen només de la prevalença de pensaments suïcides, sinó també de factors socials i culturals. La socialització masculina, inculcada pel patriarcat, acostuma a promoure el silenci de la seva càrrega emocional i a exigir-los la negació de la seva vulnerabilitat. Les dones, ―més diagnosticades per angoixes i depressions degut a les seves excessives càrregues mentals―, poden perpetrar més intents; però elles solen gaudir d’una xarxa social de suport que pot actuar com a factor protector.

 Per això, ells utilitzen mètodes més letals com els trets d'arma o l'estrangulament. Les dones solen usar més la ingesta de fàrmacs que no acostumen a matar-les.

 El patriarcat ha educat de manera molt diferent homes i dones. Els models de gènere no només afecten la manera de viure sinó també la de morir. Les desigualtats de gènere no només influeixen en oportunitats econòmiques i polítiques, sinó també en la forma en què homes i dones processen el malestar psicològic i les conductes de risc que poden abocar-los a la mort.

 I és que comprendre aquesta paradoxa és clau per a la prevenció del suïcidi. Les estratègies efectives han de tenir en compte les diferències de gènere. Ells necessiten programes de suport emocional que fomentin l'expressió de la seva vulnerabilitat i la recerca d'ajuda. Elles necessiten més intervencions que les ajudin a gestionar la depressió i l'ansietat. Una bona prevenció podria reduir significativament les morts per suïcidi.