Enguany no cal. També havíem de rebre la “inclemència” d’un sementer, però la inclemència ha estat la seva privació. És a dir, que anem del tot desguitarrats, pel que fa al temps. Aquell “Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure que tinc fred!”, no ha estat possible de cantar per aquest mateix temps en què donàvem la benvinguda al fred, ben a la nostra manera, que un hivern de fred encaixa molt en la rutina de la successió dels anys i fa un bé general al medi ambient, a la naturalesa. Si sempre fes calor, la terra acabaria per ser un forn i s’hi faria impossible la presència d’éssers vivents tan animals com vegetals.

És dit molt aviat, però és el que a la llarga s’esdevindrà si les pluges s’absenten de la terra i el sol s’hi pot abatre a pler. La temperatura pujarà de grau i l’home, per exemple, no pot pas viure en un grau que sigui el de la seva febre, no diguem en uns quaranta- cinc o cinquanta graus. Per tant, l’home ha de col·locar una atenció màxima a moderar-se en els seus abusos ambientals i mirar de suprimir allò que més pol·lueixi l’atmosfera.

I aquí si que passo un ensurt considerant el cas modern dels milers d’avions que volen pel nostre cel, el de tot el món, emplenant l’atmosfera d’anhídrid carbònic. L’home modern ha encaixat el gust pel turisme i el desplaçament llunyà, veure exotisme, tafanejar que hi ha a l’altra banda del llunyà horitzó, i com més va més cos pren la bogeria i més s’engormandeixen les empreses aèries. No se li veu pas solució a aquest gravíssim problema fonamental.

Jo no sé si la tècnica arribarà a tant com a poder endollar un avió per nodrir-lo de força elèctrica, una força que després impulsi els motors de reacció i l’avió brandi com un simple motor d’auto elèctric... Qui les sap les perspectives i possibilitats de la tècnica.

Però és urgentíssim que posin remei en aquest problema dels avions. Per sort, l’home enfavat i satisfet de la seva múrria, quan veu que la mala bava de les seves accions amenaça de sotragar-lo, prou que cerca portar-se bé i reparar la bogeria que ha feta amb
la seva irresponsabilitat.

Esperem que sigui així. Però fem-hi el que puguem. L’home és el rei de la creació, és l’únic animal amb intel·ligència, i per tant està obligat a utilitzar la quantitat de saviesa necessària per no desbarrar i governar correctament la terra. Era un manament inclòs en
aquella ordre “Creixeu i multipliqueu-vos”.

Tot depèn de l’home, doncs. A base de practicar la justícia, la saviesa, la bonhomia se’n sortirà i farà d’aquest món el més feliç de l’Univers.