Costa d’imaginar què més podem veure, en matèria de decisions polítiques, econòmiques i estratègiques, però quan un personatge, sense escrúpols, arriba al capdamunt d’un dels països més poderosos del món, tot és possible, encara que pugui ser inimaginable. En els pocs mesos que porta Donald Trump de president, ja hem esgotat tots els adjectius i ben aviat n’haurem d’improvisar o inventar alguns de nous. 

Ningú, ni els grans experts, gosen pronosticar el resultat de les primeres grans decisions preses perquè no tenen precedents històrics. Almenys de proporcions similars, de manera que només el temps donarà o traurà la raó als qui diuen que totes les mesures tindran rebots, de similars proporcions, veurem. 

El que sí toca seguir son els moviments interns dels ciutadans americans. Es evident que va convèncer milions de persones de que podia canviar les seves vides i la seva sort i que al cap d’un temps ho veurien reflectit en les seves vides. Bé, hauran d’esperar, però la confiança mai és eterna per molt convençuts o sectaris que siguin. Si en uns mesos no veuen canvis en positiu, o si pel contrari comencen a constatar problemes i conflictes, es demanaran si no van ser enganyats. I d’aquí, a convertir-se en adversaris, hi ha un pas. 

Seria apassionant sinó fos per la gravetat del tema, fer el seguiment de totes les bestieses dites, promeses i fins i tot signades, en els famosos decrets presidencials, a raó de vuit o deu, cada dia. No sé fins a quin punt poden ser traslladades a la realitat quotidiana perquè per molt president que sigui, tota decisió ha de seguir uns mínims de tràmits que no permeten la seva immediatesa. Aleshores, passats uns dies, unes setmanes o uns mesos, què queda d’aquella decisió inicial ?

I mentrestant la societat civil, per molt adormida o molt segrestada que estigui, ha d’anar reaccionant si no vol que el país passi a ser regit per un sistema autoritari. No està gaire lluny d’esdevenir-ho, però encara hi ha el sistema judicial que suposa un fre a les decisions presidencials. Hem vist ja algunes topades entre una i altra institució, però en veurem moltes més si Trump pretén governar en base a decrets presidencials. 

I el que toca exigir és una reacció ràpida i contundent per part del Partit Demòcrata. No pot ser que estigui desaparegut com si hagués patit una destrossa generalitzada que no li permeti plantar cara. Si en algun moment ho ha de fer, ja té més que motius per fer-ho. De fet l’any vinent ( 2026 ) hi ha noves eleccions per renovar la meitat de les cambres legislatives. Un bon moment per a recordar totes les destrosses fetes i la urgència de reparar-les. Algun dia, en algun moment, s’hauran de passar comptes i no pot ser que tot quedi en simples retrets.

I queda clar que costarà anys, molts anys, la reparació de danys i recuperar el prestigi perdut. Son massa accions en totes direccions com per poder acabar bé. Toca reaccionar, i fer-ho amb les degudes proporcions i rapidesa. Cadascú des de casa seva, però qui més responsabilitats tenen son els propis conciutadans de Trump. Esperem no tardin en comprendre la urgència de la reacció i ho facin amb convicció i contundència. Un imperi no pot anar a la deriva si no vol passar a ser un actor secundari dels destins mundials.