El document remarca que "estem vivim un moment històric transcendental molt important a Catalunya" i com van fer en un document anterior fa tres anys, lamenten les amenaces i manipulacions que van a més en unes eleccions "que tothom veu com a decisives".
Per tot això, amb serenitat considerant bones totes les opinions que es manifesten de manera pacífica i respectuosa a favor del drets de les persones i dels pobles, "animem a tots els qui ens escolten a no tenir por, que amenaçar és la manera antidemocràtica que utilitzen els que no saben trobar raons per dialogar. I, sobretot, us animem a tenir esperança en un futur millor treballant per una Catalunya pacífica, respectuosa, democràtica i, si així ho decideix la majoria, independent al servei
de tots els ciutadans sense exclusió de ningú".Acaben demanant que es voti "sense por i amb esperança".
Fidels i esperançats
Missatge del Fòrum Ondara davant les eleccions al Parlament 2015
Estem vivim un moment històric transcendental molt important a Catalunya. No hi ha dubte que els esdeveniments a moltes persones els produeix perplexitat, a d’altres por i a d’altres esperança. Nosaltres, sacerdots del bisbat de Solsona, des de fa temps hi estem reflexionant i volem compartir les nostres reflexions amb la gent de les nostres parròquies i del nostre bisbat i en general amb totes les persones de bona voluntat.
Ja fa tres anys vam publicar un manifest en què analitzàvem la situació i denunciàvem les manipulacions, les falsedats i les amenaces davant d’un moviment democràtic i pacífic com el que es viu a Catalunya.
Actituds antidemocràtiques que –dèiem– “intenten atemorir el poble, perquè acoti una vegada més el cap, perquè calli i continuï la dependència”. També instàvem a no tenir por a manifestar pacíficament i democràtica la nostra voluntat. Avui veiem que la cosa va a més davant unes eleccions al Parlament
que tothom veu com a decisives.
Ja fa tres anys vam publicar un manifest en què analitzàvem la situació i denunciàvem les manipulacions, les falsedats i les amenaces davant d’un moviment democràtic i pacífic com el que es viu a Catalunya.
Actituds antidemocràtiques que –dèiem– “intenten atemorir el poble, perquè acoti una vegada més el cap, perquè calli i continuï la dependència”. També instàvem a no tenir por a manifestar pacíficament i democràtica la nostra voluntat. Avui veiem que la cosa va a més davant unes eleccions al Parlament
que tothom veu com a decisives.
La trajectòria històrica de Catalunya (fem nostre el resum històric del professor Flocel Sabaté que adjuntem en el document), la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat fan del nostre país una nació, tan digna com qualsevol altra de ser respectada, de ser escoltada i de decidir el seu futur. No voler veure i escoltar la veu de tantes de persones que surten al carrer a manifestar-se cada 11 de setembre de la manera com es fa des de fa anys, és un error polític de molta gravetat.
Des de la serenitat de la nostra fe, davant la realitat que vivim i considerant bones totes les opinions que es manifesten de manera pacífica i respectuosa a favor del drets de les persones i dels pobles, animem a tots els qui ens escolten a no tenir por, que amenaçar és la manera antidemocràtica que utilitzen els que no saben trobar raons per dialogar. I, sobretot, us animem a tenir esperança en un futur millor treballant per una Catalunya pacífica, respectuosa, democràtica i, si així ho decideix la majoria, independent al servei
de tots els ciutadans sense exclusió de ningú. Davant les properes eleccions, preguntem-nos què puc fer jo a favor de Catalunya en aquest moment històric que vivim i votem sense por i amb esperança!
Des de la serenitat de la nostra fe, davant la realitat que vivim i considerant bones totes les opinions que es manifesten de manera pacífica i respectuosa a favor del drets de les persones i dels pobles, animem a tots els qui ens escolten a no tenir por, que amenaçar és la manera antidemocràtica que utilitzen els que no saben trobar raons per dialogar. I, sobretot, us animem a tenir esperança en un futur millor treballant per una Catalunya pacífica, respectuosa, democràtica i, si així ho decideix la majoria, independent al servei
de tots els ciutadans sense exclusió de ningú. Davant les properes eleccions, preguntem-nos què puc fer jo a favor de Catalunya en aquest moment històric que vivim i votem sense por i amb esperança!
Resum històric de la trajectòria de Catalunya
Professor Flocel Sabaté *
- Entre els segles IX i XI es forma el territori i la llengua catalanes, per una evolució
pròpia a l’extrem dels dominis cristians de l’Imperi carolingi i en el veïnatge amb el
territori islàmic que ocupava la Península Ibèrica.
- Només entrar en el segle XII aquest conjunt de terres i les persones que l’ocupen són
percebudes amb un singularitat pròpia. Per això és a l’estranger –en concret a Pisa en
entrar al segle XII– que s’utilitza per primer cop el gentilici “catalans” i el corònim
“Catalunya” per parlar de les gents i terres d’aquests territoris.
- En el segle XII es completa la cohesió política al voltant del comte amb major vigor, que
és el de Barcelona, el qual alhora hi suma la corona reial d’Aragó. Per això parlem de
“Corona d’Aragó”, a manera d’unitat dinàstica a la que s’afegeixen més territoris en el
segle XIII, sobretot València i Mallorca.
- Catalunya s’articula amb institucions pròpies en els segles XIII i XIV, garantint així un
ple govern propi d’Estat en tots els aspectes: compta amb un parlament o corts
pròpies i absolutament totes les institucions de govern i gestió en tots els aspectes.
- En aquest context, la feblesa del rei, que té poques bases jurisdiccionals i fiscals,
accentua la seva dependència dels estaments (nobles, burgesos i Església). És un
model molt propi de l’Edat Mitjana i que és molt paradigmàtic a Catalunya. Això fa que
el govern sigui molt pactat i acordat entre el rei i els representants dels “estaments”.
Aquests es presenten com a representants de la “terra” o de la “nació catalana”.
- Quan els burgesos, al parlament o corts, negocien amb el rei, sempre, doncs, diuen fer-
ho en nom de la terra o la nació catalana. Aquesta representativitat no és democràtica,
perquè defensaven els seus interessos de grup, però invoca la unitat del país, i per això
és molt important per a la cohesió de Catalunya.
- Des del segle XIV sempre es parla de Catalunya om a “nació” i com a tal es parla de les
característiques de la nació catalana en la vida quotidiana (l’escriptor franciscà
Eiximenis, per exemple, parla de com és la nació catalana en el beure, el menjar...) i es
fan símils corporis amb molta naturalitat: els bisbe de Girona Margarit diu, en el segle
XV, que la nació catalana plora com una vídua desconsolada quan el rei fa estades
massa llargues a Itàlia, per indicar que els assumptes d’aquí queden poc atesos.
Igualment, els representats que a l’estranger vetllen pels mercaders –l’inici de la
representació diplomàtica– són ‘els cònsols de la nació catalana’... Podríem aportar
centenars d’exemples sobre la pràctica i ús de l’expressió nació catalana als segles XIV i
XV.
- A finals del segle XV es produeix la unió dinàstica entre les corones d’Aragó i de
Castella. En principi és una unió dinàstica, on cada territori ha de conservar les seves
institucions. Tanmateix, la llengua i cultura castellana van assolint més prestigi i es va
imposant la idea d’unitat d’Espanya sobre el model castellà.
- Conseqüentment, en els segles XVI i XVII van creixent tensions entre el model
participatiu medieval de Catalunya, en què el govern s’efectua entre el rei i els
representants de la nació catalana, que entra en col·lisió amb fórmules cada cop més
absolutistes i centralitzades promogudes des de Castella.
- Tot això culmina en la guerra de 1700-1714, quan aprofitant l’entrada de la nova
dinastia dels borbons se suprimeixen les institucions catalanes d’origen medieval i
s’imposa una uniformització castellana.
- Al llarg del segle XIX es produeixen diverses discussions sobre com crear la cohesió
nacional d’Espanya. Es discuteix si promoure un model plural i divers o un altre
d’unificat al voltant de Castella i el castellà. Finalment, el 1875 es tanca aquesta
discussió i es defineix i promou l’Estat-nació de Espanya sota la cultura, llengües i
identitats castellanes. Tots els territoris han d’acceptar aquest model.
- El fet que Catalunya en aquells moments tingui una forta singularitat econòmica i
social (l’únic territori industrialitzat a Espanya, moviments obrers, Renaixença
cultural...) mena a un desencaix amb el model oficial, expressada reiteradament en
diferents manifestos i vagament resposta per l’Estat al llarg del segle XX mitjançant
alguns breus moments d’acceptació de la singularitat (Mancomunitat, autonomia
durant la Segona República o en el període democràtic a partir de 1980).
- Des d’un punt de vista històric i atès aquest recorregut, el que més sobte en ple segle
XXI és la insistència per part del govern d’Espanya en el model d’Estat del segle XIX
malgrat que sempre s’ha evidenciat el seu desencaix amb la realitat social i identitària
de territoris com Catalunya i malgrat que des de finals del segle XX molts tèorics, des
de la sociologia, l’antropologia, la història o la politicologia, han insistit en fórmules
plurals de govern, acceptant la diversitat i pluralitat sota conceptes més basats en la
noció de ciutadania.
__________________
* Catedràtic d'Història Medieval i professor a la Universitat de Lleida
