
Josep Maria Pelegrí, exconseller d'Agricultura Foto: ACN
Josep Maria Pelegrí i Aixut ha deixat de ser oficialment conseller d'Agricultura. El trencament de CiU ha portat els representants d'Unió a deixar el govern, de manera el polític lleidatà ha hagut de cedir la cartera a Jordi Ciuraneta, nou titular del departament. Pelegrí ha estat conegut per ser l'home discret i fidel de Josep Antoni Duran i Lleida, un perfil, aquest, que li ha anat deixant l'etiqueta d'escuder del líder sense que mai hagi pogut fer el gran salt a la primera línia de la política nacional. Pelegrí ha estat el primer dels segons.
Una vida política entre la Paeria i el Parlament
Nascut a Lleida l'any 1965 i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Pelegrí va començar a militar a Unió Democràtica de Catalunya el 1982, i deu anys més tard, el 1992, va assumir l'assessoria jurídica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest càrrec el va anar combinant amb la política local. A la Paeria, el democristià va viure com a regidor de CiU del 1991 al 1999, l'època daurada de l'històric alcalde socialista Antoni Siurana, un polític que no va donar opció a altres alternatives polítiques.
Conscient que fer carrera política a la Paeria era una quimera per algú de CiU, Pelegrí va buscar altres vides més enllà del consistori lleidatà. Del 1995 al 1999, el democristià va ser vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, una etapa, aquesta, en la que també va ocupar el càrrec de delegat territorial del Departament de Medi Ambient a Lleida.
Pelegrí mai no ha acabat una legislatura com a conseller
Trepitjat durant anys el territori lleidatà, a Pelegrí li va arribar l'hora de saltar a la política nacional. Va ser el 2002 quan Jordi Pujol el va ser responsable de Governació i Relacions Institucionals d'un executiu que donava les seves darreres cuetejades. Les eleccions del 2003 i la formació del primer Tripartit presidit per Pasqual Maragall va tallar la progressió del lleidatà com a conseller.
Va haver d'esperar set anys per tornar a formar part d'un govern de la Generalitat. El 2010, Pelegrí va ser escollit per Artur Mas com a nou conseller d'Agricultura, ramaderia, Pesca i Medi Natural, càrrec que tampoc compliria en la totalitat estipulada de quatre anys ja que el president va convocar eleccions pel 2012.
Tot i la batzegada política que va patir CiU, el president convergent va tornar a confiar en el lleidatà per ocupar la cartera d'Agricultura, que tampoc ha pogut culminar en el període que tocava arran del trencament de la federació.
Un home fort d'Unió que ha anat perdent pes polític
Pelegrí va començar la legislatura com a secretari general d'UDC, és a dir, número dos de Josep Antoni Duran i Lleida al partit. De fet, va ser el representant del partit en les negociacions del pacte d'estabilitat entre CiU i ERC. Ara bé, Pelegrí ha anat perdent pes polític en favor de Ramon Espadaler, fins al punt que l'estiu passat van decidir intercanviar-se els càrrecs, passant a ser el president del consell nacional.

A Pelegrí li ha tocat fer front a nombroses pedregades Foto: ACN
Una gestió macada per les polèmiques i el consens
La gestió que ha liderat a la conselleria d'Agricultura ha estat marcada per les polèmiques i topades suaus amb el sector tot i que s'ha hagut d'enfrontar a grans canvis com el de la reforma de la PAC. Pelegrí ha viatjat en reiterades ocasions a Brussel·les per mostrar la disconformitat amb diversos punts del model que s'ha acabat imposant des d'Europa sobretot pels greuges en la concessió d'ajudes als agricultors considerats actius i als joves. Un rebuig que fins i tot ha portat a un recurs als tribunals dels decrets aprovats per l'Estat en l'aplicació de la nova PAC.
D'altra banda, Pelegrí també s'ha hagut d'enfrontar en aquest darrer any a la crisi del sector de la fruita dolça, principalment per la caiguda de preus, però agreujada pel tancament de fronteres russes a l'exportació agroalimentària que ha obligat a posar el focus en nous mercats per reflotar el sector del camp català. Les persistents pedregades que en els darrers estius han castigat els cultius de fruita i cereal de la plana de Lleida tampoc han ajudat a millorar la situació i des del Departament s'ha fet campanya per implantar les xarxes antipedra que no han acabat de convèncer als pagesos degut al seu elevat cost i la dificultat de cobrar les ajudes que s'hi destinen.
A més a més, les retallades a les primes de cogeneració d'energia han portat al tancament de les plantes de tractament de purins que han fet reflotar una problemàtica del passat com és la gestió del tractament dels purins de les granges porcines de Catalunya. Per contra, a les terres de l'Ebre ha estat la plaga del cargol poma la qui ha fet anar de corcoll en reiterades ocasions al fins ara màxim responsable del Departament.