Per a tots els qui vam viure i patir el procés, en carn pròpia, és evident que no podem ser partidaris d’una amnistia. I més quan veiem els comportaments, totalment insensats, d’antics càrrecs de govern, principals instigadors d’unes accions, més pròpies d’ignorants que de persones amb una mínima formació.

Em faig creus d’escoltar absurditats i estupideses, com que estaven legitimats, o que van donar veu al poble, o van voler prendre el pols als ciutadans....és que ni tant sols tenen la mínima comprensió del que és la democràcia i les regles de conducta que comporta.
Bé, no busquem ara, intel·ligència on no n’hi ha. Ara i aquí no sé què caldrà fer o què es podrà fer per avançar en la desjudialització i en la normalització. D’entrada, he de dir que massa sovint, donem als independentistes una major capacitat de la que tenen. Vull dir que cada vegada son menys i més barallats. Això ens ha de portar a fer les coses que s’hagin de fer, però sense anar més lluny del compte.

No sé si al final s’haurà de parlar d’amnistia o no, o buscar una sortida semblant. No m’agrada i segur no m’agradarà el resultat, perquè considero que tots els culpables de la destrossa feta, haurien de retre comptes davant la Justícia. Ara bé, per fidelitat i responsabilitat , per raó de militància, acceptaré la decisió. Fidelitat en la discrepància.

A prop d’arribar al mig segle de treball intern i extern en el partit, no voldria deixar un partit que, malgrat els errors, ha estat fonamental en la història d’Espanya, i ara, fins i tot de la UE. Ens podem sentir legítimament orgullosos de tot el que van fer les generacions passades, i segur serà continuat per les futures.

Mentrestant, hem de gestionar el present, amb totes les contradiccions que porta. Mai,
haguéssim pogut imaginar la deriva d’un procés independentista, perquè mai persones
assenyades podien trencar les regles bàsiques de la democràcia. Però, s’ha d’estar preparat
per a tot, i donar-hi resposta amb el cervell , més que no pas amb el cor.

Si ara, volen donar una nova oportunitat cap a la normalització, l’acceptarem ni que sigui amb els dents apretats. Ara bé, tinc clar que qualsevol indici d’incompliment de la legalitat, qualsevol pas cap un nou intent de trencament de la legalitat, ha de comportar una acció immediata, per part dels autèntics demòcrates, fent ús de totes les eines legals que tenim a la mà. Algú ha d’escriure o deixar molt clar, aquesta voluntat de “no deixarem que ningú ho torni a fer”.