A Espanya, entre l’any 2004 i 2007, el govern de Zapatero va pensar que realitzava una aposta “ferma” per l’energia fotovoltaica, aprovant els Reals Decrets 436/2004 i 661/2007, que establien primes als productors. Tanmateix, el sistema de retribucions establert va provocar l’especulació energètica del 2008 i el posterior caos regulador, ja que no es va limitar la capacitat instal·lada als productors.
Fotografia 1: Planta fotovoltaica d’autocomsum de típus 2 de 21,45 kWp instal·lada a la comarca de la Segarra per Imartec Energia S.L.
Els actuals governs tampoc han incentivat el creixement de les renovables a Espanya. Un fet demostrable és la producció d’energia renovable del 2017, publicat per l’Instituto por la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), on es va registrar les pitjors dades dels últims cinc anys, reduint la generació d’energia renovable del 40,80% del 2016 al 33,30%. El principal motiu va ser la sequera, provocant que l'aportació hidràulica disminuís, passant del 14,20% del 2016, a tan sols el 7%.
En aquest cas, les fonts d’energia encarregades d'ocupar el buit que va deixar l’energia hidràulica van ser la generació de carbó amb un 17% (13,90% el 2016) i els cicles combinats amb un 13,90% (10,20% el 2016).
Aquestes dades demostren que si l'aportació d’energia renovable minva només hi ha una fórmula errònia aplicada que consisteix en cobrir la demanda energètica a través de combustibles fòssils altament contaminants respecte les energies renovables (fotovoltaica, eòlica, hidràulica...)
Aquesta actuació manifesta que l’única solució viable per als països que busquen créixer econòmicament, crear ocupació, controlar les emissions de diòxid de carboni, aturar el canvi climàtic global, ampliar l'accés a l'energia i millorar la seguretat energètica és apostar per la producció d’energia a través de fonts renovables.
Tot i aquesta clara evidència de fortalesa, una transformació energètica comporta anar més enllà de generar energia neta, ha d’anar impulsada per polítiques de transició energètica estables i aplicades conscientment.
Aquestes polítiques de país permeten que països del món en vies de desenvolupament, actualment, passin davant d’un país desenvolupat com és Espanya, com ara: Brasil (128,29 GW) o Índia (106,28 GW).
En conclusió, obrim els ulls per crear un futur sense dependència energètica, fem una transformació i transició energètica sostenible i eficaç que passi per incentivar polítiques d’eficiència energètica i de producció d’energia renovable. No ens ho parem a pensar més, ens hi juguem el nostre futur.