Els canvis de vida i activitat, també han arribat al món rural, i han transformat la relació tradicional i històrica que s’hi produïa. Ara i aquí, tenim en la soledat no volguda, un dels problemes de difícil atenció i solució. 

Les extenses famílies d’abans, han donat pas a les reduïdes d’ara, de manera que quan marxen a la recerca de treball uns, i per desaparició física, uns altres, resta una petita, molt petita representació de la família, que queda solitària, a més o menys distància, de qualsevol nucli urbà per petit que sigui.

A més, les tradicions familiars, eclesiàstiques i locals, s’han anat reduint fins uns mínims, propers a la desaparició. Recordem algunes d’aquelles tradicions: era habitual convertir un funeral, en una trobada de la família extensa, i al seu costat tot el veïnat, proper o llunyà. Aquest funeral, donava peu a futures celebracions, en motiu dels aniversaris de la desaparició del difunt. Això, ja només queda en unes poques famílies, de ben pocs pobles. 

Els diumenges i festes de guardar, donaven peu a trobades abans i després de missa, com per intercanviar informació, estat de relacions, però també moment per fer negocis, d’intercanvi de productes o de terres i altres propietats. Prèviament, era el moment d’aprofitar el moment per confessar-se i posar-se al dia, a nivell intern.

Cada parròquia tenia la seva festa anual, amb detalls i concentracions que oferien magnífics moments de trobades entre veïns. I les festes no es limitaven al sant o patró/ patrona, sinó a dues o fins i tot tres, segons els territoris. I al costat de les parroquials, hi havia la central, de la parròquia principal, amb altres motius per trobar-se i intercanviar opinions i informació. Tant en unes com en altres, no hi havia pressa. No es tractava només de complir amb els deures religiosos sinó amb els familiars, d’amistat o de negoci. Tot anava en el mateix paquet.

Un dia o dos a la setmana tocava anar “al poble” per comprar algun producte especial o bàsic. També per anar al metge, o a l’ajuntament, si calia fer alguna gestió o tràmit i s’aprofitava per anar a “fer el got” al bar del poble i així deixar-se veure per saber què havia passat entre una visita i altra. Qualsevol altre esdeveniment important, fos un bateig, una comunió i encara més un casament, suposava mudar-se i anar ben d’hora per saber com estaven els veïns, més o menys llunyans. 

Es evident que quan totes aquestes coses han quedat reduïdes al mínim, per no dir que han desaparegut, la vida “a pagès” ha patit una davallada profunda, amb persones aïllades, moltes d’elles sense facilitats de mobilitat. Què fer, en aquestes circumstàncies ? Es el que estem estudiant i mirant de resoldre, en reunions i xerrades, entre nosaltres, primer i amb ells/elles, a continuació. 

Hi ha un cert nombre d’iniciatives interessants que precisen de l’acció conjunta de voluntariat, amb ajuntaments, consells comarcals, diputacions i govern de la Generalitat. Les solucions son diverses i complexes, però estan donant uns primers fruits que caldrà ampliar en el proper futur. Ara, només he pretès cridar l’atenció ,en que aquest no és un problema només de ciutat, sinó que també afecta el món rural, massa sovint desconegut.