Carme Fontanals i Juan Pablo Catalano són una parella que fa un mes i mig que s'ha instal·lat a Pinós. Van ser la família seleccionada per ocupar un dels allotjaments que ha rehabilitat l'Ajuntament i que va posar a lloguer per un preu de 400 euros. La condició és que els seus tres fills havien d'anar a l'escola del poble. De moment n'hi van dos, ja que un encara va a la llar d'infants. Tot i que feia tres anys que s'havien mudat a Torà, abans vivien a Barcelona. "A Barcelona sempre has de vigilar amb quatre ulls i et topes constantment amb gent. Aquí els nens se senten lliures", explica Fontanals.

Interior del restaurant de Vallmanya que s'ha reformat i ara es posarà a lloguer Foto: Mar Martí
Un altre dels beneficis de viure al món rural és, per ells, "la pau i harmonia" que es respira al poble, així com també els preus: "Quan vam veure l'oferta no ens ho vam pensar. Ens hi vam tirar de cap". De fet, Catalano diu que a Barcelona per 400 euros no trobarien ni una habitació. "Com pots viure amb una família a Barcelona, has de guanyar un munt de calers", es pregunta. A Pinós, en canvi, per aquest preu tenen una casa de tres habitacions amb garatge i un gran pati: "Els nens obren la porta de casa i el seu pati és tot el poble".

Rehabilitació de les antigues escoles de Pinós per transformar-les en habitatge Foto: Mar Martí
A banda de l'habitatge on ja hi resideix aquesta parella, l'Ajuntament n'està rehabilitant dos mes. D'una banda, s'està treballant per reformar una de les antigues escoles del poble -Pinós n'havia tingut dues-, que fa més de trenta anys que està tancada. En aquesta edificació se li donarà l'ús d'habitatge i anirà destinada a una família amb nens. D'altra banda, també s'està enllestint la rehabilitació d'un segon habitatge que va vinculat al restaurant del nucli de Vallmanya, tancat fa cinc anys. En aquest cas, la família que ocupi aquest habitatge haurà de pagar un lloguer de 400 euros mensuals i li donarà dret a gestionar el restaurant. Tot plegat s'ha pogut finançar, parcialment, amb el programa pilot de la Generalitat per rehabilitar habitatges al món rural.
El batlle, però, també fa una crida als propietaris de masies i habitatges que es troben en mal estat perquè els rehabilitin i els posin al mercat de lloguer. "Molts veïns tenen reticències en arreglar les cases i posar-les al mercat perquè tenen por de qui vindrà i això fa que molt habitatge que es podia posar a disposició no hi és", lamenta Vilalta. De fet, a Pinós un propietari privat també s'ha beneficiat de la prova pilot de la Generalitat.
La importància de mantenir "viva" l'escola
L'alcalde de Pinós, Xavier Vilalta, explica que fa temps que han decidit engegar propostes per evitar el despoblament: "Pinós és un municipi molt extens amb cinc nuclis. Ara hi ha 300 habitants però n'hi havia hagut més d'un miler. Tot i que la població està estabilitzada, seguim a la baixa". Per això, el municipi vol atraure, principalment, famílies que donin vida al poble i permetin mantenir oberta l'escola d'Ardèvol. Fins ara el centre tenia 12 alumnes però amb l'arribada de la Carme i el Juan Pablo han pujat a 14. Malgrat que ara l'escola no corre perill, Vilalta diu que sempre s'ha d'estar alerta i assegura que l'aposta de Pinós per mantenir l'escola "és clara". De fet, des d'aquest any també hi ha en marxa una llar d'infants amb tan sols tres alumnes.
Alumnes de primària treballant a l'escola d'Ardèvol Foto: Mar Martí
La directora de l'escola, Caterina Benavides, explica que el d'Ardèvol és un dels centres més petits de la ZER Solsonès i que les xifres sempre ronden entre els 11 i els 15 alumnes. La directora diu que és "molt important" que hi hagi "una aposta per mantenir les escoles obertes". "En una zona rural com aquesta una escola és molt important perquè si la tanques perds vida", argumenta. De fet, Benavides explica que l'escola acaba sent un "servei molt important" pel poble, ja que aporta "cohesió territorial". "Quan organitzem una festa convidem a tothom, l'escola està molt arrelada. Aquí el nostre pati és tot el poble i quan passen els veïns et saluden, ets un més de la família", explica.
Simplificar els tràmits: "És un no viure"
L'alcalde de Pinós també creu que per fixar la gent al territori i garantir l'equilibri territorial cal que el Govern i les administracions superiors facin una aposta pels municipis petits. "El pressupost que tenim només ens serveix pel nostre funcionament ordinari i, per tant, sense les subvencions no podem fer res", exposa Vilalta. "Una escola al món rural no tindrà mai els alumnes d'una escola metropolitana i una carretera d'aquí tampoc tindrà el mateix volum de vehicles que a una zona més poblada", explica l'alcalde, que afegeix: "Si volem mantenir el territori viu, no queda cap altra solució que apostar-hi".D'altra banda, Vilalta també s'ha mostrat molt crític amb les traves burocràtiques amb què es troben a l'hora de demanar subvencions i diu que "moltes vegades" han hagut de renunciar-hi perquè no tenien prou mitjans per fer els tràmits. "Aquí només tenim una persona treballant a l'Ajuntament i no ens ho atrapem", lamenta. Per això, reclama a les administracions superiors que "ho posin tot més fàcil": "Semblava que amb les gestions telemàtiques tot seria més fàcil, però ha sigut al revés, és un no viure i cada cop estem més fiscalitzats".