El tanatori, la campanya de conscienciació pels excrements de gos, la nova plaça del Camp, l’escola del Vinyet o les iniciatives de promoció del comerç han format part de la repassada de l’any.
Pel que fa al Solsonès, el sermó ha posat l’accent en les reivindicacions de millora salarial per les treballadores familiars del Consell Comarcal i també al traspàs del Centre Sanitari al CatSalut
La lectura va acabar amb un emotiu record a tres carnavaleros traspassats recentment: Ramon Gualdo, Ton Ramonet i el Dr. Blanch.
A la memòria del Ton Ramonet.
Encara que ens hagis dit adéu
sabem que a cada Carnaval hi seràs.
Foto: Ramón Estany
Salut ciutat de Solsona
que el gran Rei ja ha arribat
per portar-nos la gran nova
que el Carnaval ja ha entrat.
Salud, ciudad de Solsona!
ya os podéis limpiar el ano
que este año el sermón
lo haremos en castellano!
Un veintisinco por siento
como hasen en la escuela,
obligados, como Franco,
en los tiempos de mi abuela.
I nosaltres, carallots,
ens ho empassem sens rexistar.
No ho veieu que el nostre deure
és salvar el català?
Colla de jutges inútils:
botiflers sense mesura,
Un autèntic perill públic
en contra de la cultura!
En comptes de protegir-nos
ells només ens volen mal.
Últimament es comporten
com autèntics criminals.
Ja ho deia la meva àvia
advocats, procuradors.
baixen, de la maneta,
a l’infern de dos en dos.
Són temps de canvis convulsos
i el clima li toca el rebre.
Aviat el Mediterrani
serà eixut com el riu negre.
S'ha mort el papa, la reina,
de guerres n’és ple el món
i els nens de fora Solsona
entren al ball de bastons.
L’internet ens falla tant
com una escopeta de fira.
N’avancem més amb dos pedres
per encendre una guspira.
Cada cop que hi ha algun tall
ens fan cagar per l'esfínter.
Més d’un l’han deixat a mitges
mentre es connectava al Tinder.
Les dones empoderades
ja hem anat perdent la por
i pobre d’aquell qui s’acosti:
fill de puta assetjador.
Plácidos, Alves, Gordillos...
Colla de vividors!
Us teníem molt d’afecte
però sou tots uns violadors!
Surtin a llum les denúncies
per tal d’aturar els atacs.
Homes, fi de la juerga:
s’ha acabat la impunitat.
Per si no n’hi havia prou
són temps durs per la cultura
i en ple segle XXI
encara viu la censura.
Ho veiem a TV3
com expulsen tertulians
si algún gag o animalada
se’ls escapa de les mans.
Tot per dir grans veritats:
quan d’Espanya els emborratxes,
tots sabem que els socialistes
es converteixen en fatxes.
Per ‘xò fem aquest sermó
per dir coses sense embuts
i aquell que això no li agradi
que es vagi rascant a gust.
Posem-nos a fer safreig
durant la propera estona
i anem comentat les coses
que han passat aquí a Solsona.
Als qui heu vingut de fora
i res esteu entenent,
aguanteu-vos una estona
i sinó: au i bon vent!
Ens ha nascut una estrella!
A tothom ens ha sorprès.
Junts aspira a la victòria
amb un candidat de pes!
Ningú s’ho podia creure!
Que em pessiguin bé la pell!
Com pot ser que a Convergència
presentin l’Elis Colell?
Foto: Ramón Estany
Ens han fitxat una actriu:
la reina de l’espectacle!
Què és, sinó, la política,
doncs, un autèntic teatre?
Com a qualsevol ficció
hi ha una lliçó de vida:
el que ens diuen en política
es converteix en mentida.
De xerrar, en sap tant com vulguis,
però continguts: res de res.
Ja ha arribat el populisme
al bell mig del Solsonès!
Et parlarà de Solsona,
dels gegants, del Castellvell...
Però d’ordenances i urbanisme
en sap menys que un de Pinell!
Elis, Elis, putxinel·lis.
Qui t’ha vist i qui et veu,
potser som un pèl injustos.
Tants riures que ens has donat
i ara ens fas plorar a disgustos.
Posant a parir a tot cristo
per Carnaval, quins collons!
i ara ens vols fer d’alcaldessa
quan venen les eleccions.
La cara se’ns queda a quadros
i també amb un pam de nas
quan et veiem fer campanya
junt amb la Laura Borràs.
Gairebé inhabilitada
per corrupta, i amb els dits
va adjudicant els contractes
per fer rics els seus amics.
També amb el Joan Solà,
polític del bo i millor,
que va pactar amb el jutge
per no entrar a la presó.
Carai, Elis, quins amics!
T’agraden les emocions.
Més val que vagis amb compte
i no et facis il·lusions.
Ara potser sou col·legues
i aliats, no ho dubto gaire.
Però si convé et deixaran
sola amb el cul a l’aire.
Ho hem vist amb el Marc Barbens:
com l’ha tractat el partit.
Després d’anys, els companys
de pressa li han fet el llit.
Sense dir-li ase ni bèstia
i sense cap mirament
ja no el volen d’alcaldable
i l’han fotut ben calent.
No us en fieu dels polítics
que et deixen a l’estacada.
Sinó, mireu com les gasta
tota aquesta cabronada!
Han donat la campanada,
són portada de revista
però ara a dures penes
tenen gent per fer la llista.
Això us passa per córrer
i no teniu prou esperit.
Heu triat un cap de files
però sense tenir un equip.
Quin problema el dels partits:
muntar una candidatura
i això de convèncer gent
es converteix en tortura.
Es que això de la política
si no s’hi pot ‘nar a sucar
ja em direu quin entusiasme
a la gent pot provocar!
I per ser l’ase dels cops
o ser criticats els primers,
la gent el que vol és calma
que a casa s’hi està molt bé.
La Judit també es presenta
als quatre vents ho ha anunciat
que la cadira és molt còmoda
i el seu cul ja ho ha notat.
Per tal de donar la notícia,
la plaça del Camp, d’urgència,
es va haver d’inaugurar.
Carai! Quina coincidència
Portant poc temps d’alcaldessa
n’aprens ràpid: tot s’hi val!
i la institució utilitzes
pel teu profit personal.
Foto: Ramón Estany
Busques gent republicana,
d’esquerres i idealistes,
només falta que també
siguin independentistes.
Anys enrere aquesta tropa
volíen ser independents
però es veu que ser autonomistes
ara els posa molt calents.
Venent-se per quatre engrunes
l’esperança ens han frustrat.
Enterren la Independència
i la nostra Llibertat!
Ja es nota que vols guanyar:
la ciutat ben capgirada.
Com cada quatre anys, igual:
ben empantanegada!
Correm a aixecar els carrers:
obres, fanals i ciment!
Que es noti que alguna cosa
està fent l’Ajuntament.
Parcs infantils i escales,
si convé també avions.
El que calgui per no perdre
les properes eleccions.
I aquest tanatori nou
tan bo com ho és el romesco
amb neveres gegantines
per tenir els morts ben frescos.
Però el que millor els hi surt
i d’això se’n fan un fart:
gastar en coses inútils,
la seva especialitat!
De les caques que hi ha al terra,
de gossos, això està clar,
els hi posen banderetes
vermelles; per tant, red flags.
Un camp de banderes roges:
ens marquen les cagarrines!
Tenen tota la brigada
com jugant al buscamines.
Al Camp una plaça nova,
farcida de paviment.
De tant grisa que l’han feta
m’entra un alè depriment.
Això sí, molta reforma
però si no em falla la vista
hi continua ben plantat
aquell monument franquista.
I en veure’n el pressupost
de poc que trec la freixura.
Doncs hi ha més zeros al númbru
que no sarna dins la Fura.
Com si fossin pans i peixos
que s’hagin multiplicat,
un cop han fetes les obres
els costos han augmentat.
Inútils els funcionaris!
No saben fer previsió!
I qui es rasca la butxaca,
després, és la població.
I un cop ja l’han estrenada,
ara, conflictes diversos:
la guerra que han encetat
entre els d’Arrels i els comerços.
Hi ha qui vol sempre anar a peu
i que es talli tot el trànsit,
però els botiguers volen cotxes
per no morir-se de fàstic.
No es volen posar d’acord,
com gat i gos tot el dia,
estan més esbarallats
que el Piqué i la Shakira.
Els has de tenir molt grossos
per voler aparcar al davant
quan només vols comprar un donuts
els diumenges a Cal Camps!
L’Ajuntament, d’idees boges,
creieu-me que en té rodatge.
Ara li ha donat per una:
subvencionar un curtmetratge.
Després de fer-se TikTok,
Twitter i també Instagram
ara ja només els hi queda
que es facin un Only Fans.
Ja em direu si m’equivoco
però no seria morbós
poder veure un funcionari
dedicant-se a fer el mandrós.
Volen promoure el comerç:
que venguin a esgarrapades,
però mentrestant tots els locals
tenen les portes tancades.
Per cada duro que es gasten
tanca una altra botiga.
No volen veure-ho i ho tapen
posant una foto antiga.
Un nou bisbe que ens arriba
i no vol aixecar pols.
Després d’uns quants anys convulsos
diu que no vol fer soroll.
Però als del grup de teatre
ja els hi ha tocat el crostó:
prou d’enriure-se’n del clero.
Aleix: ni oblit, ni perdó!
Del Novell i el seus deliris:
vida, obra i miracles.
Que fàcil és viure a costa
de les misèries dels altres.
Tot val per sortir als mitjans,
però a l’hora de la veritat
es veu que de la película
s’inventaven la meitat.
Això sí, per rebre el bisbe
correm a treure els gegants!
No fos que ens modernitzéssim.
Però tot és igual que abans.
Vinga a retre pleitesia,
cap al poder clerical.
Més que una ciutat moderna
som un poble medieval.
Judit, prô què t’ha passat?
Has ben perdut el senderi!
En nom de l’Ajuntament
fas sortir els improperis.
No us fa vergonya als d’Esquerra?!
Per què no us haveu plantat?
Com es nota que l’Església
us els té ben agafats!
Al Vinyet, la nova escola,
la tenim inaugurada.
Ara gairebé fa un any
que els nens ja l’han estrenada.
És un cole innovador
d’aquests amb mestres moderns.
No celebren el Nadal
però si les festes d’hivern.
Ni Sant Jordi, ni la mona:
no s’hi val a desfassar-se!
Ara enlloc del Carnaval
deu ser el temps de disfressar-se.
Prohibit fer referència
que faci olor a religió
Carai quina incongruència
si ho fan amb imposició.
Els ve el conseller Cambray:
una visita d’alçada!
I en només posar-hi un peu
ja rep una escridassada.
És el que més es mereix
el cap de l’Educació
si es dedica a suprimir
els serveis per la inclusió.
El que ha lograt té mèrit:
ha tingut ben emprenyades
no només els pobres mestres,
també els pares i les mares.
Enlloc d’assumir la culpa
i evitar crits sorollosos
en fuig cames ajudeu-me
tot protegint-se pels mossos.
El Consell, en té de quartos
per fer fires i festetes
i alimentar a uns quants capgrossos
amb jornals i bones dietes.
Que si el gerent, que si la Sara,
consellers molt honorables...
però les treballadores socials
tenen sous molt miserables.
Netegen culs i ferides,
cuiden als necessitats.
Un monument jo els faria
però al Consell no ho han pillat!
Terra de les mil masies
on no hi ha ningú al volant.
Ja ens diràs que cony fots, Sara?
La comarca se’t fa gran!
T’han plegat més consellers
al transcurs del teu mandat.
Es pots saber el què els hi dones
que els tens tots tant espantats?
Anys i panys de Convergència
ens van esgotar la paciència
i us vau fer un tip de pregonar
de com la sabíen cagar.
Però ara ja en fa vuit anys
que vau aterrar al Consell.
De què ens ha servit el canvi
si tot és un desgavell?
Reunions per no dir res,
us passeu tot el sant dia.
Més valdria que us quedessiu
al sofà rascant-vos la figa.
Per no dir dels organismes
que tot sovint ‘neu creant.
Us penseu que és un concurs
d’idees inversemblants?
Ara un altre xiringuito
per la Transició Energètica.
Sort que tenim la boca
a prova de diurètica.
O el que seria el mateix
que tothom ho entengui, aquí:
ens esteu dient que plou
prô resulta que és pipí.
Quan algú es posa malalt,
el tortura un gran calvari.
No per cap molèstia oculta:
és que ha passar a consulta
cap al Centre Sanitari.
Els seus metges t’asseguren
absoluta intimitat,
però creu-me que quan en surts
ja en va ple tot el veïnat.
Quan vulguis demanar hora,
ja pots ‘nar seient al terra:
hi ha pacients que encara esperen,
ui!, des d’abans de la Guerra.
El personal sanitari
es queixa i va reclamant
i és que això de treballar
es veu que els cansa bastant
La cosa no va ni a tiros
no s’aguanta, ni un més segon
per ‘xò els del Consell, de sobre,
es volen treure el marrón.
Que se’l quedi aquell qui vulgui,
que el regalin si convé,
que més malament que ara
segur que no ho poden fer.
Esquerra i els de la CUP
ja no volen més batusses:
que ho gestionin des de fora
i així s’espolsen les puces.
En canvi els exconvergents
pensen que serà un desori
i reclamen que el control
sigui des del territori.
Ja s’han vist aquests polítics
quins són els seus postulats?
Però si sembla que els papers
se’ls hagin intercanviat!
Resulta que els progressistes
ara se’n volen desdir
i els de dretes, en canvi,
a la força retenir.
No fos cas que la majoria
del Consell puguin canviar:
si li clínica va fora,
no hi podran pas ‘nar sucar.
Com collons ho aturareu?
No fareu cap contrapès,
contra les plantes solars
que envaïran el Solsonès?
Regalareu la comarca
a uns voltors que, especulant,
a costa dels nostres boscos
la butxaca s’ompliran.
No em direu que no és bonic.
No em direu que no és bell.
Les plaques solars que es veuran
des de dalt del Castellvell.
Els turistes, de visita,
fugiran esparverats:
“Quina comarca més lletja
amb camps de ferro colat!”
Sumem una altra aventura:
erem pocs, per variar,
i ara volen endossar-nos
els de Biosca i de Torà.
Els alcaldes de pagès
s’ho miren amb desencís
-pobre d’aquell que els hi robi
el seu trosset de pastís!-:
“Malvinguts de la Segarra
que ens prenen per passarells
i nos quitan de las manos
les cadires del Consell!”
L'adhesió ve dirigida
des de dalt i també a dit.
I els seus pobres habitants
que no hi tenen res a dir?
Ni un pobre i trist referèndum?
Quin panorama més lúgubre.
Que ràpid que han oblidat,
els polítics, l’1 d’octubre!
En fi. Tanquem la carpeta.
Donem-ho per acabat.
A mi no em queda més bilis:
crec que tot ho he vomitat.
I si pel cas algún tema
ens hem deixat al tinter
no hi patiu, ens ho dieu,
i ja en parlarem l’any que ve.
Abans, prô, un petit record,
un pensament que jo exalto
en memòria d’un bon home
com va ser el Ramon Gualdo.
Era un actor de luxe,
un sermonaire de pro.
Recordem-lo aquí a la plaça
amb autèntica emoció.
També al Ton i al doctor Blanch
us tindrem sempre presents.
En sou part d’aquesta festa
i ho sereu eternament.
Solsonins i solsonines,
de dins i fora els portals
que no s’aturi la gresca
i tingueu BON CARNAVAL!
