Mn Lluís Ruiz, rector de la parròquia de Solsona, va lamentar no poder celebrar aquesta pregària en el cementeri, com és costum cada any, al costat de les despulles dels nostres difunts, degut a les mesures legals disposades per la pandèmia.
Seguidament el mossèn va exposar damunt de l’altar de la catedral el Santíssim Sagrament, allotjat en una custòdia de gran mida, bellesa i excel·lència, que juntament amb les espelmes col·locades a les escaletes del presbiteri, una per cada difunt, i les boniques flors que guarnien l’altar, creaven un ambient molt propici per a la pregària i el recolliment.
Foto: Ramon Estany
Començà la pregària amb el Credo. Seguidament el mossèn anunciava el Misteri que tocava, corresponent als Misteris Gloriosos propis del diumenge, i dues dones recordaven des dels atris del presbiteri els noms de la llista dels difunts d’aquest últim any, de tal manera que cada Misteri era prologat per la lectura del noms fins completar, al cinquè Misteri, el nom de tots ells. Després d’aquest pròleg, el mossèn feia una bonica explicació de cada Misteri en relació amb la pregària dels difunts, posant èmfasi en l’esperança d’un futur retrobament amb ells al cel. D’aquesta manera es va anar passant pels cincs Misteris, desgranant totes les comptes del Rosari.
En la cloenda de la pregària es va reservar l’Altíssim amb les pregàries pròpies de la Reserva i la benedicció, que va acabar de consolar els fidels assistents per la pèrdua dels seus familiars i amics difunts, convençuts també del poder de l’oració pels difunts.
