La Plaça del Palau Episcopal de Solsona s’omple amb una catifa reivindicativa pel dret a l’habitatge

La catifa del Corpus 2026, dissenyada per Pol Blanca, centra l’atenció en la problemàtica de l’habitatge i l’impacte que té en infants i famílies

Publicat el 09 de juny de 2026 a les 08:09

Un tret distintiu del Corpus a Solsona el representa la catifa confeccionada amb flors i serradures tenyides. Aquest muntatge, responsabilitat dels escoltes de Solsona i visible a la Plaça del Palau Episcopal, assumeix cada any un fil temàtic vinculat a qüestions d'actualitat. Aquesta vegada, l’agrupament escolta i guia Pare Claret ha optat per la catifa amb el nom Llars per viure, no per sobreviure. Amb aquest gest han decidit centrar la mirada en la crisi que envolta l’habitatge i fer èmfasi en com afecta, sobretot, infants i famílies. El disseny, obra del dissenyador gràfic Pol Blanca, recull aquest missatge.
 

La catifa de flors: una tradició amb missatge a Solsona


L’agrupament escolta recull: "han volgut posar el focus en la crisi de l'habitatge i en com afecta especialment els infants i les famílies. Reivindiquen l'habitatge com un dret fonamental, no com un negoci." L’organització fa extensiu l’agraïment a totes les institucions i establiments implicats en l’elaboració d’aquesta catifa, i esmenta especialment l’Ajuntament de Solsona.

 

MANIFEST CORPUS 2026

Aquest 2026 l’Agrupament Escolta i Guia Pare Claret us presentem la Catifa de Corpus d’enguany sota el lema: “Pisos per viure, no per sobreviure”, una catifa on volem evidenciar una clara crisi global en l’habitatge i com això ens afecta com a comunitat, en especial als infants.

Moltes vegades pensem que el problema de l’habitatge és un conflicte llunyà, un problema de la capital i del seu extraradi, però la veritat és que aquesta crisi té uns orígens i unes arrels més sistemàtiques i estructurals del que ens pensem. El fet de no veure desnonaments mediàtics conduïts per força policial ens fa creure immunes als símptomes d’aquest conflicte, però la veritat és que aquesta crisi afecta a tot el territori, sovint de forma invisible. Al nostre municipi, segons les dades presentades pel cens de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Solsona, un 10% de l’habitatge (equivalent a 514 llars) es troba buit. D’aquests immobles buits al nostre municipi, el 62% es troben en bon estat de conservació. Així mateix, dins del 52% dels pisos buits que estan situats al nucli antic, el 34% estan en un estat aparentment bo, el 32% en reforma parcial i el 31% en reforma integral. Tanmateix, la realitat és que trobar habitatge assequible cada cop costa més, i segons la informació recollida a la memòria de Serveis Socials de 2024, hi va haver al voltant de 40 desnonaments en tràmit. A més a més, han augmentat els casos en què, en finalitzar el contracte, aquest no es renova per a poder vendre o llogar l’habitatge a preus més elevats. Tot això evidencia el problema de l’habitatge, que continua afectant un gran nombre de persones sense veure’n el suport de part de la societat ni de les grans institucions.

Aterrant la crisi al nostre camp, la vulneració del dret a l’habitatge a les famílies amb infants està trencant el seu dret a l’educació i al lleure. Els infants que es veuen obligats a deixar la seva llar pateixen diferents afectacions en el procés d’escolarització, la majoria amb un augment d’ansietat, estrès i falta de concentració acompanyats d’una davallada del rendiment acadèmic pels retards i absentisme a les classes. A més a més, com que trobar habitatge és complicat, en algunes ocasions han d'anar a conviure amb altres familiars, a habitatges amb males condicions o, fins i tot, marxar de la ciutat on viuen, això augmenta la dificultat de construir un teixit social que garanteix el desenvolupament en un entorn segur dins de la societat.

Des de l’Agrupament volem reivindicar l’essencialitat de considerar l’habitatge com un dret i no com un negoci on se’n puguin extreure grans beneficis, normalment acompanyats d’una destrucció del teixit veïnal. Tothom es pot trobar perjudicat per aquestes polítiques: famílies, infants, joves que buscant el seu primer habitatge o, fins i tot, persones grans que cerquen una casa accessible. Cal una perspectiva més ètica i conscient del privilegi de la propietat i no anul·lar els drets bàsics de les persones, juntament amb una intervenció política ferma al mercat de l’habitatge i així, deixar enrere l’especulació quan parlem d’un dret i d’una necessitat de tota la ciutadania.

Catifa de Corpus 2026

AEIG Pare Claret

 

Escull Solsona com la teva font preferida de Google