El Montseny és un lloc conegut per la seva riquesa natural i també per tenir un extens patrimoni cultural i arquitectònic directament vinculat amb les arrels de Catalunya. Molta gent, però, desconeix que sota un dels monuments històrics més visibles de la comarca del Baix Montseny s'hi amaga un volcà d'una antiguitat que ronda els 2,2 milions d'anys. Es tracta d'un dels tres vèrtexs del triangle volcànic de Catalunya, que forma juntament amb els volcans de la Garrotxa i de l'Alt Empordà.
Es tracta del volcà d'Hostalric, un turó al costat de l'autopista AP-7 i que està situat just a sota del Castell d'Hostalric, una fortalesa medieval dels vescomtes de Cabrera que controlava el pas del camí Ral, entre Girona i Barcelona. NacióBaixMontseny, per conèixer els detalls d'aquest volcà, ha parlat amb un vulcanòleg expert, Joan Bach, professor de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Segons Bach, el volcà d'Hostalric presenta "clarament" una morfologia de pitó (“neck”), que és el resultat de la solidificació d’un magma en forma d’agulla, en aquest cas la forma de xemeneia del volcà. El monticle presenta uns 70 metres d’alçada i uns 250 metres de diàmetre, unes mides considerables que li aporten un aire majestuós.
De fet, encara es poden contemplar alguns vestigis de l'activitat volcànica. "Es poden observar restes de les projeccions, de les diverses fases d'activitats de tipus estrombolià i explosiu que deu haver tingut i d'una colada que va fluir cap al sud-oest" explica Bach. Els visitants del castell també poden veure els rastres al baluard major de la fortalesa o a l'antic fossat. Concretament, a la base dels murs, s'hi pot apreciar una columnata de secció poligonal de roca basàltica, compacta i de color negre.
Segons va apuntar la historiadora Montserrat Duran en un article als Quaderns de la Revista de Girona, les laves basàltiques podrien haver sorgit a través de les fractures que es van produir a les roques granítiques de la zona. Aquest fenomen s'hauria produït a causa d'un "procés tectònic de distensió" que va afectar diversos sectors de les comarques gironines durant deu milions d'anys.
Bach afirma que l'activitat volcànica recent s'ha traslladat a la Garrotxa, que és on s’han donat les darreres erupcions. Per tant, la possibilitat que el volcà torni a estar actiu és molt reduïda. "Sembla que la probabilitat d’una nova erupció és molt petita", ha explicat el professor a NacióBaixMontseny.
El Joan Bach apunta que una de les causes que podrien explicar el desconeixement que es té d'aquest volcà és perquè es troba allunyat de la zona amb més quantitat de volcans, la Garrotxa, i també perquè se n'ha fet poca divulgació. "És un volcà més antic i molt menys conservat que els de la Garrotxa. La tipologia de l’erupció pot ser similar, però està molt erosionat i queden poques zones per al seu estudi detallat", explica l'expert.
Vincle amb el poble d'Hostalric
La situació privilegiada d'aquest turó va fer que es convertís en un indret ideal per a la vigilància de pas i en un punt militar estratègic al llarg dels anys. Tant és així, que la fortalesa va anar patint modificacions i va tenir un paper destacat en conflictes com la Guerra dels Segadors o la Guerra de Successió, el 1712, quan Francisco de Santa Cruz, enginyer militar al servei de l’arxiduc Carles, va fer-hi una important reforma.
El volcà d'Hostalric té una estreta vinculació amb el poble i la seva gent, que hi viu al voltant. El monticle ha determinat la posició de la localitat, va propiciar el seu passat militar i també ha donat lloc a dites populars. És el cas de la dita "a Hostalric són cremats", que hi fa referència.