Entre 1924 i 1962, Emili Porta Galobart va ser l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Berga. Va rellevar al càrrec al seu professor de l'Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Alexandre Soler March, podent tornar a la seva ciutat natal després d'encadenar petites feines a Barcelona i en plena excedència com a funcionari de l'Estat. Des d'aquesta posició, sostinguda al llarg del temps malgrat els rellevants canvis polítics al conjunt del país, l'arquitecte va poder pensar i definir el creixement del poble fora de les muralles, endreçant una ciutat incipient i definint vies que ara formen part de la seva idiosincràsia, com el passeig de la Pau, la Gran Via o la Ronda Moreta. També és autor de la darrera remodelació de l'Ajuntament de Berga i dels espais seus més emblemàtics, com la Sala de plens o el Despatx noble. Ara que ha fet 100 anys de l'inici d'aquella relació laboral, i aprofitant la tasca d'investigació desenvolupada per Màrius Rubiralta, Berga divulga la seva obra amb una agenda d'activitats que arrenquen la setmana vinent.
"Ens pensàvem que la seva obra era important, però no sabíem que ho fos tant", ha apuntat Rubiralta, que ha pogut treballar en aquesta recerca tibant els fils de les relacions familiars de l'arquitecte berguedà i també amb el contingut del Fons Emili Porta que conserva l'Arxiu Comarcal del Berguedà. "Era una persona extremadament meticulosa: ho tenia tot apuntat, i gràcies a això hem trobat tota la documentació ben conservada", ha indicat el catedràtic. Segons ha detallat el director de l'Arxiu, Abel Rubió, l'accés a aquest material va tenir lloc l'any 1995 per part de l'aleshores Arxiu de Berga, en una "acció de rescat" de tot el contingut al quin havia estat el domicili de Porta a la Gran Via. En definitiva, consta d'un "nombre important d'elements", apunta Rubiralta, fet que obre la porta a què l'estudi de l'arquitecte es pugui ampliar en el futur.
Tot aquest fons ha servit per evidenciar el poc coneixement que hi ha al voltant de la figura de Porta, que més enllà de Berga va firmar treballs en diferents municipis del Berguedà, i també va ser responsable d'obres a Manresa, Barcelona, Badalona i Osca, entre altres. Aquest desconeixement era compartit pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que també s'ha implicat en aquest projecte de difusió a través de la Demarcació a les Comarques Centrals. "Quan podem consultar el contingut de l'Arxiu, ens quedem sorpresos perquè, encara avui dia, ens costa trobar la figura d'un arquitecte que tingui un fons tan potent i ben documentat", ha valorat Jaume Soldevila, membre del COAC. És per aquest motiu que Francesc Rafart, també del Col·legi, ha avançat que la territorial treballarà per definir una ruta per difondre l'obra d'Emili Porta i, així, "posar Berga al mapa de l'arquitectura de Catalunya".
"Avui donem el tret de sortida a l'any Emili Porta, però jo crec que és un any que no tindrà fi", ha vaticinat l'alcalde, Ivan Sànchez, situant com a data clau l'any 2030 i la commemoració dels 100 anys "de la inauguració de l'Ajuntament que tots nosaltres hem vist": "L'última reforma que pateix aquest Ajuntament, de cara en fora però també per dins, és de l'Emili". Per al batlle, "amb Emili Porta acaba la Berga medieval i comença la Berga que nosaltres coneixem", incidint que l'efemèride ha de servir per donar importància a la història contemporània de la ciutat. És per aquest motiu que, més enllà de la programació d'aquest 2025, el Museu Comarcal de Berga treballarà per fer realitat una visita guiada pels espais Porta de Berga que permetin "donar valor i explicar el planejament, no només de carrers sinó d'enllumenat i de sanejament que fa Emili Porta", i en la qual un dels punts centrals "no pot ser cap altre que l'Ajuntament de Berga".
Cicle de conferències a la primavera per obrir boca
La difusió de l'obra d'Emili Porta es durà a terme amb un programa de xerrades i exposicions al voltant de l'arquitecte. L'agenda és el resultat d'un "projecte compartit" entre l'Ajuntament de Berga, l'Àmbit de Recerques del Berguedà, l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el Museu Comarcal de Berga, i el COAC, tal com ha relatat la presidenta de l'Àmbit, Rosa Serra. La historiadora ha refermat que han desplegat aquesta iniciativa amb "molta il·lusió i esforç, i el convenciment que serà una aportació important pel coneixement dels penúltims anys de la història de Berga", apuntant que aquest pla permetrà treure a la llum "una persona que hem oblidat els ciutadans de Berga i la comarca".
D'aquesta manera, la primera franja d'activitats tindrà lloc a partir de la setmana vinent i fins al mes de juny, fent una aturada durant la temporada estival per tal de reprendre l'agenda a la tardor. De moment, s'han anunciat els actes dels tres mesos vinents i que arrencaran el 27 de març al pavelló de Suècia (19.00 hores) amb la conferència inaugural a càrrec de Màrius Rubiralta titulada L'arquitecte Emili Porta i Galobart. El mateix dia, Abel Rubió presentarà la digitalització del fons documental de l'arquitecte i s'inaugurarà l'exposició Emili Porta, arquitecte berguedà a les instal·lacions de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, que es podrà visitar fins al 30 d'abril.
El 4 d'abril, a les 19.00 hores, donarà el tret de sortida una altra mostra dedicada a Emili Porta, en aquest cas al Museu Comarcal de Berga. Es titula Vida i obra de l’arquitecte municipal de Berga Emili Porta i Galobart (1886-1963), i romandrà activa fins al 29 de juny. La Sala de plens de l'Ajuntament de Berga acollirà, el 10 d'abril a les 19.00 hores, la presentació del llibre Emili Porta i Galobart (Berga 1886 – 1963) Vida i obra. Del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra. Es tracta del primer volum, centrat en la biografia del berguedà, i que comptarà amb la presència de l'autor, Màrius Rubiralta, i de la presidenta de l'Àmbit, Rosa Serra.
Abel Rubió i Xavier Pedrals, director i exdirector de l'Arxiu respectivament, protagonitzaran la ponència El fons documental d'Emili Porta: recollida i digitalització. Serà el 25 d'abril, a les 19.00 hores, a la Sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Finalment, al mateix lloc i hora, el 16 de maig, tindrà lloc la conferència El poder dels arquitectes municipals noucentistes de crear paisatge urbà. Emili Porta en el seu context històric, a càrrec del professor d’Història Contemporània, Dr. Joaquim Puigvert.