Paisatges Vius culmina aquesta primavera la plantació de gairebé 1.700 arbustos fruiters autòctons a la Serra del Catllaràs per tal d'afavorir la conservació del gall fer a la zona. L'acció ha estat finançada per Endesa, en el marc del conveni de col·laboració entre l'empresa i l'associació, que també ha servit per implementar altres mesures de protecció d'una espècie en perill d'extinció.

L'actuació s'ha delimitat en uns terrenys propietat de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet on, mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona, s'ha construit un tancat d'exclusió de cérvols per tal que el sotabosc es pugui recuperar. Així ho ha compartit des de Paisatges Vius Guillem Mas, qui ha assenyalat que "el sotabosc es pot recuperar de manera natural, molt lentament, o el podem ajudar plantant arbustos per tal que creixi més ràpid i tinguem un hàbitat ben conservat abans". En concret, s'ha repoblat l'espai, d'una extensió al voltant de dues hectàrees de bosc de pi negre i faig, amb prop de 1.700 exemplars de ginebró, boixerola, moixera i fins a un total de 10 espècies diferents, autòctones de la zona.

La plantació va engegar el mes de novembre i s'ha allargat fins a la primavera. Així, el nou escenari verd i plujós afavorirà el bon arrelament de les plantes, per tal que puguin tenir fruit a l'estiu i la tardor, que és quan el gall fer es prepara per passar l'hivern. Aquesta actuació dona continuïtat a les que l'associació està duent a terme al Catllaràs des de l'any 2016, "amb acords de custòdia amb els propietaris i els ajuntaments per fer front a tres problemes bàsics que té el gall fer", en uns terrenys entre els límits municipals de la Pobla de Lillet, Sant Julià de Cerdanyola i Castell de l'Areny. La primera acció va consistir en la col·locació de tanques en camins secundaris per evitar el pas de vehicles en zones sensibles per a la població del gall fer, limitant les "molèsties humanes" als animals.

Una altra mesura ha estat retirar filats d'espines i senyalitzar els tancats ramaders metàl·lics per evitar la col·lisió tant del gall fer com de la fauna en general, protegint-los de possibles lesions. I, finalment, amb la col·laboració de la corporació de la Pobla i la Diputació, s'ha instal·lat un tancat d'exclusió d'ungulats salvatges (cérvol) i domèstics (cavalls o vaques) per protegir una extensió de dues hectàrees de la degradació que generen al sotabosc i per a la disposició d'aliments bàsics pel gall fer. De fet, des de l'associació posen en relleu que la implementació d'aquest tancat s'ha postulat com una eina de conservació molt efectiva a curt i mitjà termini. Així, per tal de verificar l'efectivitat de la mesura, s'han col·locat càmeres automàtiques tant dins com fora del tancat.

Un espai degradat, però vital al Prepirineu

La situació actual de la Serra del Catllaràs com a hàbitat pel gall fer presenta mancances importants, en especial per la degradació del sotabosc que suposa un problema de qualitat. De fet, segons les últimes observacions que ha fet Paisatges Vius a la zona, la població de gall fer en aquest paratge "és molt baixa": "Comptem que hi haurà màxim un o dos mascles i un parell de femelles", ha detallat Mas. Aquestes conclusions són fruit del seguiment nocturn, el control de cantaders i la recopilació de mostres biològiques com excrements i plomes, que permeten determinar la genètica dels exemplars i determinar la connectivitat entre poblacions.

És en aquest darrer aspecte que l'associació considera el Catllaràs com un punt clau al Prepirineu per a la proliferació del gall fer, ja que esdevé espai de pas. "Hi ha poblacions més importants al Berguedà o a la Cerdanya, però el Catllaràs és estratègic per la seva funció de connexió entre les poblacions de l'oest del Berguedà, a Ensija i Peguera, amb el Ripollès, on el gall també està desapareixent", ha explicat Mas, qui ha remarcat que "per això necessitem que estigui ben conservat l'hàbitat".

Des del 2022, el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida va elevar la situació de conservació del gall fer (Tetrao urogallus) de vulnerable a en perill d'extinció. De fet, es tracta d'una espècie en regressió a tota Europa, amb un descens molt notable de la seva població els darrers 20 anys. Segons el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, el nombre de mascles va davallar un 33% en 10 anys (2005-2015), situant-se al voltant dels 360 arreu del país. Així, a més de l'afectació de grans herbívors, també han influït en el seu retrocés l'impacte de l'activitat humana (sobretot, per l'augment de l'oci al medi natural), la depredació de petits carnívors i els efectes del canvi climàtic.