Gósol celebra aquest diumenge una consulta popular per decidir si deixa de pertànyer a la demarcació de Lleida i s'incorpora a la de Barcelona. L'alcalde, Rafel López, defensa que el canvi és "clau per garantir el futur del poble", tot i que assegura que el consistori "respectarà completament" el resultat de les urnes. Entre els veïns, les opinions són diverses.
A Gósol hi ha empadronades poc més de 200 persones. Pertany a la comarca del Berguedà, si bé és l'únic inclòs dins l'espai de la demarcació de Lleida. Aquesta singularitat administrativa no és única a Catalunya, però poc habitual, i pel batlle, provoca "greuges constants, manca d'oportunitats i dificultats de gestió". En declaracions a l'ACN, López denuncia que el municipi queda sovint "fora de joc" en molts programes comarcals finançats per la Diputació de Barcelona, citant d'exemple algunes situacions "surrealistes": "Que hi hagi un pla per evitar incendis a tota la comarca i Gósol quedi fora i no s'hi faci res. Si hi ha un incendi, el foc no entendrà de divisions provincials".
És per aquest motiu que defensa que un eventual canvi de demarcació permetria millorar l'accés a recursos pel poble, encaixar administrativament millor amb la comarca i garantir un futur més estable per tota la ciutadania. "És l'única manera perquè Gósol continuï tenint vida. Amb més recursos i un encaix administratiu coherent, podrem mantenir els serveis, fer inversions i evitar un deteriorament progressiu del poble", afirma. En aquest sentit, també nega els temors d'alguns veïns respecte d'una pujada d'impostos en cas de passar a Barcelona: "No és cert. Les diputacions no gestionen cap impost directe: ni l'IBI ni l'IRPF canviaran". De fet, adverteix que la continuïtat a Lleida podria tensionar encara més la situació econòmica de la corporació local perquè "els recursos actuals no permeten equilibrar les balances municipals amb facilitat".
Però, més enllà del sentit administratiu i burocràtic, l'alcalde apel·la a les interaccions socials dels veïns, asseverant que la mobilitat natural del municipi és cap a Berga i cap al Bages, amb un vincle social i econòmic que "sempre ha estat amb el Berguedà". "Aquí parlem de la Patum; ningú mira cap a Lleida per anar a comprar o per fer vida quotidiana", subratlla. De fet, Gósol va quedar englobat a Lleida simplement perquè el riu de Torrentsenta -que transcorre pel seu terme municipal- desemboca al Solsonès.
Els veïns: entre la inquietud i la recança
Entre els residents, hi ha pragmatisme, dubtes i nostàlgia. Alguns, com Celestino Abrantes, tenen clar que el canvi és necessari. Tot i haver nascut al Pallars Jussà, té clar que ara mira cap a Barcelona: "És més a prop anar cap a Berga que no pas cap a la Seu. Cap a Lleida no hi anem mai", apunta. De fet, exemplifica amb casos pràctics i situacions del dia a dia detallant que "per anar a l'hospital a la Seu tenim una hora i mitja; a Berga hi som en tres quarts. És molt diferent".
Altres, com la Maria Àngels Molins, se n'han convençut per l'aspecte econòmic, i ho veuen com una oportunitat: "Lleida no té les mateixes possibilitats que Barcelona, i el poble hi sortiria guanyant. S'ha de provar". En tot cas, també hi ha una part del poble que reivindica un vincle emocional amb la província de Lleida. Josep Tomàs, exalcalde del municipi, ho explica així: "Jo ja estic bé com estic. Potser per nostàlgia: tota la vida he sigut de Lleida i m'agrada ser-ho".
Els dubtes s'esvairan aquest diumenge, jornada que les persones majors de 16 anys empadronades al municipi estan convocades a expressar la seva opinió en una consulta que planteja la següent pregunta: Esteu d'acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s'integri a la província de Barcelona?. El plebiscit tindrà lloc a la Sala de Plens, entre les 10.00 i les 14.00 hores. Els votants hauran pogut participar en dues reunions informatives amb coneixedors de la qüestió a debat.
Sigui com sigui, des de l'Ajuntament de Gósol adverteixen que, en cas que diumenge guanyés el "sí", el procés perquè el canvi fos efectiu es podria allargar prop d'un any i mig. La petició requereix un informe favorable de la Generalitat i la validació del Congrés amb una llei orgànica per modificar la divisió provincial aprovada el 1833. A banda del consistori, també s'han compromès a respectar el resultat de la consulta les dues diputacions implicades i el Consell Comarcal del Berguedà, assenyala López.
