L'Ajuntament de Gósol treballa per desenvolupar una consulta popular entre el veïnat per decidir si el municipi ha de canviar de demarcació. L'equip de govern ha entomat l'encàrrec d'elevar el debat que van encetar només entrar al consistori perquè consideren que passar de Lleida a Barcelona els aportaria "un millor encaix territorial", amb un dia a dia tant per l'administració com pels habitants "més correcte, normal i facilitador". La idea és poder celebrar la consulta a la tardor.
"Formem part d'una comarca en la qual som l'únic poble que està en una altra província", ha recordat l'alcalde, Rafel López, en declaracions a Nació Berguedà. En efecte, el Berguedà està conformat per 31 municipis, tots inclosos a la demarcació de Barcelona a excpeció de Gósol, que pertany a la de Lleida. López incideix que "el Consell Comarcal treballa principalment amb la Diputació de Barcelona, però aquesta administració no ens pot donar a nosaltres cap servei, ajut o subvenció", i això, argumenta, fa que "el dia a dia, en l'àmbit operatiu, sigui força complicat".
Aquest context, apunta el batlle, es tradueix en el fet que "anem enrere a l'hora de fer certes inversions i de poder avançar com convindria", pel fet que el municipi "compta amb menys recursos que la resta de poblacions del seu entorn". "És una situació anòmala i que fa que la supervivència de Gósol estigui més en joc que la resta de pobles de l'entorn, que ja ho està", valora, defensant que "creiem que és lògic que Gósol estigui dins la mateixa unitat que la resta de pobles del Berguedà".
Més enllà de la qüestió administrativa, hi ha una motivació social en l'argumentari de l'equip de govern, ja que destaquen que "Gósol és principalment berguedà". "La gent tira a Berga perquè és la seva ciutat de referència, i les relacions entre pobles són més sòlides amb la resta de poblacions del Berguedà", recalca López, que també puntualitza que "per nosaltres, no té sentit haver d'anar a Solsona o Lleida per fer segons quins tràmits".
Que la població decideixi
Tenint en compte la magnitud de la decisió, el consistori vol preguntar a la ciutadania què n'opina. Ho farà a través d'una consulta que, si bé inicialment havien previst celebrar aquest mes de juny, la traslladaran a la tardor per poder-la treballar bé. "Considerem que necessitem una mica més de temps per organitzar-nos", reconeix l'alcalde, que afirma que "la idea és fer-la a la tardor, entre finals d'octubre i principis de novembre".
Per tal que els veïns i veïnes disposin de tota la informació, reforçaran el debat ja encetat comunicant a la població "els motius pels quals creiem que això pot ser beneficiós, i els pros i els contres que hi pot haver". La corporació celebrarà diferents reunions per debatre la situació, avança l'alcalde, que també informa que "des de l'equip de govern farem un escrit per traslladar la nostra opinió".
Tot això s'haurà de dirimir en la consulta de la tardor, que si bé la legislació vigent assenyala que no pot ser vinculant, López assevera que compliran la decisió: "Ens comprometem a respectar el resultat de la consulta".
Un full de ruta a llarg termini
L'Ajuntament de Gósol ja ha establert contactes amb la Delegació del Govern a la Catalunya Central i les dues diputacions, la de Lleida i la de Barcelona, per plantejar la qüestió. Segons el batlle, "no hem trobat cap problema per cap part perquè tothom entén la situació". En tot cas, López recorda que les competències de l'organització territorial del conjunt de l'Estat estan a Madrid, i per això, en cas que es decideixi optar per un canvi de demarcació, "ho hem de portar al Congrés dels Diputats, que és on s'ha de validar mitjançant llei orgànica".
Aquesta situació fa que el camí per fer-ho realitat "vagi per llarg" i sigui difícil pel consistori gosolà establir un calendari. "Podem estar parlant, anant tot molt bé, d'uns quatre anys", indica l'alcalde.
