Se m'emporta la nostàlgia de dies passats, quan el jovent de Cal Negre no es podia barrejar amb el del Casino, de quan les dominiques tenien guerra oberta amb les carmelites, de quan dins les dominiques pròpiament la classe A no es feia amb la B... Però una bufetada freda i cruenta em torna a la realitat del 2024, amb un Ajuntament -i ens incloc- que poc es diferencia, malauradament, d'un pati d'escola.
Us ho explico assumint la responsabilitat que ens pertoca dins aquest joc de trons que va començar amb un joc de cadires, entre uns i altres (Consell Comarcal i Ajuntament), però que al final ens ha arrossegat a tots a una dinàmica perversa i odiosa de lluites d'egos que prevalen per sobre de l'interès dels berguedans i berguedanes. De tot cor us dic que no suporto aquells plens tediosos, insubstancials i llargs que si els gravéssim, podríem ben bé no anar-hi al següent i no passaria res, tot seguiria absolutament igual.
Les dues Berga les portem a la sang. No podem valorar cap projecte objectivament perquè hem de tenir-ne un com a insígnia, hem de ser d’un o altre: del de la Font del Ros o el de la Rasa dels Molins. Potser ja comença a ser hora de fer-nos una transfusió de sang o aprendre a treballar conjuntament per una Berga de totes i tots, una Berga on podem ser lliures de barrejar-nos com i amb qui vulguem independentment del que tradicionalment s’ha fet i es continua fent. Quants casos tenim d'enemistats que sabem perfectament que seria molt millor fer una treva pel bé de la majoria? Hi ha un tema que fa poc ha tingut molt ressò i és també 100% estil de les dues Berga: enfrontament entre Grup Horitzó i la Llar, o ets d'un o dels altres... Potser sí que serà genètic tot això, perquè de lògica no en té cap. I que consti que soc la primera que m’he ficat dins el sac del grup B, de les Dominiques (no les Carme!).
Des del consistori farem bé de donar exemple que les coses es poden fer millor i que dividir sempre és pitjor que multiplicar. Que les baralles i enfrontaments ens debiliten com a territori i enfront de les comarques veïnes que segur que veuen en bons ulls que no ens posem d’acord en lluitar per objectius comuns pels quals a tots 17 ens han votat. No hi estem acostumats, ni a cedir ni a deixar explicar. Ni tan sols a escoltar, perquè ens valem de la nostra història, dels nostres gens berguedans que ens permeten estar orgullosos d’estar permanentment confrontats fent que dins de nuclis familiars gairebé no es puguin tocar temes per por a sortir escaldats.
En fi, de les dues Berga em quedo amb l'única que se salva: la de les persones, entitats, associacions, equips... Totes les quines ens feu arribar un missatge que, pel que sembla, no sentim. Que, sense embuts, ens ve a dir que de les dues meitats en fem una, o almenys construïm algun pont d’anada i tornada o de dos sentits. On a veure si després de marejar-nos una estona acabem il·luminant-nos i, per primer cop, som exemple de ciutat.