Fa cinc anys vaig decidir fer de Guardiola de Berguedà el centre del meu projecte de vida. Venia buscant un lloc on arrelar, on construir futur. En tot aquest temps, he conegut els pobles, la seva gent, les seves lluites, la seva potencialitat però també les seves mancances. I he vist amb claredat una cosa que costa d’acceptar, però que és evident: l’Alt Berguedà és tractat com un territori de pas, no com un territori per viure-hi.

Aquesta realitat no és només una percepció personal. És el resultat d’un model de país que concentra oportunitats i serveis a l’àrea metropolitana. Convertint les comarques de muntanya en espais sacrificables. L’Alt Berguedà, amb pobles petits, dispersos i plens de potencial, pateix especialment aquest abandonament institucional.

Habitatge: quan els pobles es buiden perquè no s’hi pot viure

En aquests cinc anys he sentit i vist com moltes joves i no tan joves de l’Alt Berguedà marxen perquè no poden accedir a un habitatge digne o que el preu en poc temps s’ha multiplicat per tres. No és que no vulguin quedar-se: és que no poden. L’oferta és escassa o inexistent, cara i massa sovint destinada a usos que no responen a les necessitats locals: allotjaments turístics i segones residències formen part del nostre paisatge urbanístic. Només fa falta donar una volta de nit pels nostres pobles i veure com per un habitatge on es pot veure llums dins, cinc del voltant romanen amb la llum apagada a l’espera de què sigui divendres en el millor dels casos.

Aquesta realitat és letal per als pobles petits de muntanya. Quan la seva gent marxa, es tanquen escoles, es perden serveis, es trenca el teixit comunitari. I el territori es converteix en un decorat per al consum de cap de setmana.

Calen polítiques valentes des de les institucions i pressionar des del carrer perquè aquesta realitat canviï, fa falta un canvi profund: mobilitzar habitatge buit, impulsar cooperatives en cessió d’ús, augmentar la pressió als grans tenidors i als habitatges destinats a l’ús turístic. Perquè d'habitatges n’hi ha, el que cal és posar-la al centre de les necessitats de les persones.

Si l’Alt Berguedà vol viure, ha de ser un lloc on es pugui viure.

La C-16: una carretera que travessa l’Alt Berguedà, però no el serveix

Fa molts anys que es parla del desdoblament de la C-16 i com aquesta es presenta una vegada rere altra com una millora per a la mobilitat. Però la realitat és que aquesta infraestructura està pensada per a qui passa, no per a qui hi viu. Facilita el flux de turistes i de capital entre Barcelona i la Cerdanya, mentre els pobles de l’Alt Berguedà continuen sense transport públic digne, sense connexions internes i sense serveis que cohesionin el territori.

És una obra que no resol els problemes de mobilitat local, que no crea ocupació estable i que destina milions públics a reforçar un model de país desequilibrat. L’Alt Berguedà necessita busos a demanda, connexions entre pobles, transport públic que permeti estudiar, treballar i moure’s sense haver de dependre del cotxe. I tot això, en una comarca que tenia tren i quan aquest no va ser rendible per al capital, sense tenir en compte a la seva gent ni pensant en un model de país sostenible, el va fer desaparèixer.

No ens fa falta més asfalt per accelerar el pas dels qui no s’hi quedaran. Calen respostes per a la gent que hi viu.

Pla de Clarà: la transició energètica no pot repetir l’extractivisme

Amb el projecte de la central reversible del Pla de Clarà podem veure la falta de respecte cap al territori, la falta de respecte cap als pobles petits. Uns pobles que mitjançant consulta popular s’han mostrat en contra d’aquest macroprojecte que vol destruir les nostres contrades. Així es van pronunciar els municipis de Vilada i la Nou de Berguedà el passat 28 de març, amb un no ben rotund a aquest macroprojecte. 

Però aquesta consulta no ha estat escoltada per ningú. Dia sí i dia també veiem per premsa, com la consellera de torn amb la complicitat del teixit empresarial de territori i algun alcalde de la comarca ens presenta aquest projecte com una bondat pel territori. Ens el volen vendre com un projecte “verd” i que generarà infinitat de bondats al territori, però quan el mires de prop, respon a la mateixa lògica de sempre: beneficis privats i impactes locals. 

Aquest territori ja sap què significa que li imposin infraestructures gegants que prometen progrés i acaben deixant cicatrius, com la central tèrmica de Cercs. La història es repeteix: el territori produeix energia, la riquesa marxa fora i els impactes es queden aquí.

La transició energètica és imprescindible, però no pot ser una nova forma d’extractivisme, ni un xantatge per abordar necessitats estructurals del territori. Ha de ser comunitària, pública, arrelada i de projectes petits i distribuïts, perquè l’Alt Berguedà no pot ser el pati del darrere energètic de ningú.

Fer front a l’extrema dreta: més classe, menys racisme

Som un territori amb pobles petits, serveis fràgils i precarietat creixent, l’extrema dreta pot trobar terreny fèrtil per estendre els seus discursos d’odi. Aliança Catalana i altres formacions utilitzen el malestar real per assenyalar les persones més vulnerables, desviant l’atenció de les causes estructurals del sistema: desigualtat, precarietat laboral, manca d’habitatge, serveis públics insuficients, abandonament institucional.

El racisme és una eina per dividir la classe treballadora. I només des d’una òptica de classe la podem combatre. Més drets socials, més serveis públics, més cohesió comunitària. Menys por, menys mentides, menys odi. Quan la classe treballadora ens unim, l’extrema dreta perd força. Quan ens dividim, el capital guanya.

Un altre Alt Berguedà és possible

Després de cinc anys vivint a Guardiola, tinc clar que el futur de l’Alt Berguedà no passa per ser un territori subordinat, ni un parc temàtic, ni un espai disponible per a projectes extractius. Passa per ser un territori viu, amb serveis públics de qualitat, amb habitatge digne, amb ocupació estable i arrelada, amb un model econòmic diversificat i sostenible.

Implica retenir el jovent, per garantir que qui hi vol viure hi pugui viure, per construir comunitat i cohesió. En definitiva, per posar la vida al centre i no els interessos dels de sempre. Això s’ha de defensar des dels nostres pobles, al carrer i a les nostres institucions.

L’Alt Berguedà no és un lloc per travessar. És un lloc per quedar-s’hi. Defensar-lo és defensar la dignitat de tota la comarca.