Si el cap et cau, almenys que estigui pentinat. Són ja tants dies que veiem com se’ns podreix, que ja ens hem acostumat a la bravada visual. La decadència no és cap moda i posar-se barret és una acció massa recorrent. Com un pedaç o com queixar-se. Cansa sentir gairebé sempre les mateixes persones queixant-se. Fixeu-vos-hi. Fa tan poc soroll que ja es queden sense arguments. El dia que realment hi hagi un terratrèmol, ja no ens ho creurem.
 
No cal posar pancartes. Salvem és una paraula exòtica. Hi ha una col·lecció d’edificis vuits que tan de bo vinguessin de fora i en fessin ús. Sóc aferri a la defensa de les colònies. Tossut i vorejant l’extremisme.
 
Esperar que les institucions vinguin a tapar tots els forats, és similar a les tradicionals estructures del propietari amb els treballadors del tèxtil. Això no significa que la població hagi de solucionar la papereta i les institucions acomodar-se.
 
Tots hem de vetllar per tothom i pel nostre entorn. Si a Vic i ha més vida al carrer, serà perquè és agradable passejar-hi. Els veïns hem de magnificar casa nostra. Si el casc antic de Berga s’omple de flors, aconseguiran tenir-hi més afluència. Evidentment és important tenir els accessos i els serveis bàsics i necessaris, però l’ordre i l’estètica també suma i molt.
 
Hi ha racons de la nostra comarca que fan mal d’ulls, però d’excuses tots en tenim. Com anar al gimnàs o deixar de fumar. De vegades no fa falta muntar plataformes per sentir-nos més acollits. Les empreses, tu i jo també ens hem d’implicar. Endreçar l’entorn no és cap pecat. Polígons, carrers, terrasses, boscos... hi ha tasques simples que poden fer brillar la nostra comarca com la il·lusió a les nostres mans.