(S'obre el teló. A escena hi veiem dos personatges en un despatx de la Diputació de Barcelona. El sobirà en el seu tron i, a davant seu, el súbdit major en genuflexió).

El súbdit: I quina època de l'any escollirem per deixar d'oferir les visites guiades a les esglésies del Berguedà?
El sobirà: La tardor és la millor època.
El súbdit: Per què?
El sobirà: Perquè durant aquesta estació els berguedans estan més pendents dels bolets que no pas de res més. I aquest any, amb el Procés, encara estan més entretinguts. Ni se n'adonaran que perden tres recursos culturals del territori... Els direm que hi ha hagut un problema burocràtic i, al cap d'uns dies, només obrirem dues de les cinc esglésies. Ningú es queixarà. 
El súbdit: I aquell seu discurs sobre potenciar el turisme cultural de la comarca?
El sobirà: No em facis riure! Tu te'l creus aquest discurs? Primer, les nostres poltrones i, després, tota la resta, inclòs tot això del patrimoni...
El súbdit: I no ho podem parlar amb els alcaldes dels diferents municipis afectats? Potser es podrien buscar alternatives...
El sobirà: No és necessari consultar res a ningú! La Diputació està per sobre del bé i del mal!
EI súbdit: I amb Dinamització del Patrimoni, l'empresa que ho ha gestionat durant bona part  dels anys que ha funcionat el servei, què n'hem de fer?
El sobirà: Que s'espavili! Li farem un joc de mans. Li direm: veus aquestes cinc cartes? Doncs representen les 5 esglésies. Polsim màgic i... tatxan!!! Doncs ara ja només gestionaràs dues esglésies! I a la resta només s'hi faran visites concertades... Els tres treballadors que et sobren, els fas desaparèixer. Et puc deixar el barret màgic i tot...
El súbdit: I si l'empresa ens diu que no? Haurem de fer un concurs públic...
El sobirà: No n'aprendràs mai! Escolliré a dit. Amb el poder que em dóna aquesta poltrona.
El súbdit: I si ens arriba alguna queixa?
El sobirà: Et fregues el cul amb ella! I respons: perdó, ha estat un problema burocràtic!
El súbdit: I si ens truquen els mitjans de comunicació?
El sobirà: Doncs continues amb la funció, que per això se't paga, i els repeteixes el mateix sobre la burocràcia, els papers, les signatures, els terminis..., i tot allò de que ja tornarem a obrir un dia o altre..., i aquí no ha passat res!
El súbdit: Però se n'adonaraaaaaaan...
El sobirà: A callar! No hi hem de patir. Són de pagès. Són berguedans.

(A escena queden els dos personatges. El sobirà, altiu. El súbdit, capcot. Es fa el silenci. Es tanca el teló)

APLAUDIMENTS?